Mons amagats

El món dels insectes ens passa desapercebut a la majoria, ells viuen relativament a prop però ,amagats dins dels seus refugis naturals, moltes vegades la seva extrema menudesa fa que ni els veiem. seurà en un prat de dall i començar a observar tot el que allí s'hi mou, es com anar al Empire State i observar la gran metròpoli de Nova York , de mica en mica van apareixen davant dels nostres ulls tots els seus integrants de diferents formes i colors. Tot un plaer pels nostres ulls.  

Perquè fotografiar el mar?

La veritat és que igual que el foc, la mar té un poder de seducció visual molt potent, fotografiar-lo és tot un repte. Buscar el lloc on anar dependrà del cel, un cop al lloc es tractarà de trobar  nous enquadres o, un de repetit però, amb condicions de llum o de cel diferents. Podríem dir que és una font inesgotable de recursos compositius que cal anar consumint d'una forma pausada. De vegades he de parar de fotografiar i canviar de lloc perquè estic immers en un estat catatònic. Droga dura! No us passa a vosaltres? 

Badia de Roses

La Costa Brava queda desbravada a la badia de Roses, diuen que es una de les badies més belles del món, per nosaltres ho és.  Quan ha passat un temporal de llevant o un de tramuntana que esborren les petges humanes,  a mi m'agrada anar-hi a caminar per la zona central que és un magnífic lloc de reflexió i a la vegada pots fer quatre fotos.

Avui us deixo les que vaig fer després de la primera llevantada d'aquesta tardor que espero no sigui la darrera.
En la primera veureu el que tècnicament es diu "efecte orton" però, que no és res més que l'entelament de l'objectiu.  

Bramant

Aquest racó de Cap de Ras és una caleta que la podríem considerar la joia paisatgística del municipi de Llançà. Quan penso que els propietaris d'aquestes terres volien urbanitzar aquest espai, me'n faig creus del poc respecte que hi ha per l'entorn natural per part dels poderosos.

Avui us presento uns enquadraments diferents al clàssic d'aquest lloc. Espero que us agradin.

Cucut de rec.

Al maig trobem florint  aquesta flor que té una certa aparença amb el clavell i que s'anomena cucut de rec. Abans n'hi havia moltes però actualment la manca de prats de dall ha fet que s'estigui rarificant molt. Lychnis flos-cuculi.   

Què fem amb l'aigua?

El llevant és el vent i el temporal que salva la comarca de l'Alt Empordà de passar set, si no fos per aquestes borrasques mediterrànies caracterítzades per la precipitació elevada i la mala mar i, junt a la capacitat del pantà de Boadella per emmagatzemar l'aigua, aquesta comarca no seria el que és a dia d'avui (poder seria ben diferent), ni des del punt de vista agrícola, ni turístic. L'aigua és un dels majors límits que té el desenvolupament local. Sabem fer-ne un bon ús?

Us deixo una col·lecció del llevant renta-botes d'aquesta setmana passada.