Insecticida natural

Sabeu que els aràcnids que hi ha en una hectàrea de prats de dall poden arribar a consumir tones d'insectes al cap de l'any? és un dels millors insecticides naturals que hi ha. Quina us agrada més?

Rostoll

Els que em coneixeu sabeu que de tant en tant us castigo amb alguna foto moguda. És una debilitat que tinc i que l'objectiu és buscar el color i la textura per sobre de la forma, vaja allò que es diu "impressionisme" i que en el meu cas es queda en un intent. La imatge està feta en un rostoll (cam segat) d'arrossar. Espero que us agradi!

Rosada

Estem acostumats a veure la rosada sobre les plantes però realment ella es forma en qualsevol superfície exposada a la humitat de la nit. En fotografia la que es fa més irresistible per la seva bellesa és quan afecta les teranyines,les quals adquireixen una aparença de colors de perles.

Avui us presento una versió menys comuna però també utilitzada pels fotògrafs de natura, la rosada formada sobre un insecte, en aquest cas un odonat. En la primera imatge he utilitzat un diafragma tancat per tenir part del cos enfocat, tot i que per la posició del bitxo, les seves ales  no podien estar completament enfocades. La segona he fet tot el contrari, he obert molt el diafragma per magnificar les zones fora d'enfocament i potenciar aquests efectes de les gotes de rosada però sacrificant els detalls morfològics de la bestiola. Espero que us agradin. 

Les primeres

Les primeres flors en aparèixer a les closes (prats de pastura i/o dall) són els narcisos i aquestes menudes margarides. Els narcisos són plantes bulboses que les veiem a la segona setmana d'hivern, posteriorment desapareixen, tant sols queda el bulb allà sota terra, latent, les que tenen aquesta forma de viure se les denomina geòfits.  Als aiguamolls (PNAE) les podem trobar en molt pocs indrets i surten per claps. L'altra floreta que us mostro són les margarides, quan troben unes bones condicions tenen una florada explosiva i esquitxen grans superfícies deixant el prat com si fos ben nevat, poden tenir diferents colors però domina el blanc blavós.  

El Bergantí

Quan fas una llarga exposició diürna (LLED) normalment busques un paisatge "minimalista" i posteriorment si passes la imatge a blanc i negre, aquesta agafa molta força. La imatge LLED que us porto avui és de la costa del Cap de Creus, aquí de paisatges minimalistes no n'hi ha. He intentat tenir una composició en que els elements dibuixin unes línies o formes simples. Com que era una hora en que el color de l'aigua i el cel agafaven molta força, us la mostro tal i com és, i a sota passada a B&N. Quina us agrada més?

L'anguila

Dies enrere passejava per la platja de can Comes i vaig veure al terra una protuberància de la sorra en forma d'essa, feia uns 40 cm, a la part superior tenia una escletxa oberta. Aquest tipus de relleus els fan els animals que construeixen galeries però, en aquest cas estava a la platja! El que vaig fer no s'ha de fer mai, ja que cal que la natura segueixi el seu curs però, va ser irresistible descobrir quina era la bestiola que s'amagava allà dins.  Al descolgar-la es va confirmar el que em temia, es tractava d'una anguila que havia quedat atrapada en una pujada de nivell que hi havia hagut.  Fet el descobriment, en comptes d'abandonar la pobra bestiola allí per que la descobrís un depredador oportuniste, vaig interferir en el la xarxa tròfica i la vaig indultar. Molt mal fet! La vaig traslladar fins la làmina d'aigua que hi havia a pocs metres.  Un cop alliberada vaig encantar-me observant si es revifava, fins i tot li vaig netejar el llom de la sorra incrustada, un comportament, el meu, molt infantil. Un cop refeta la bestiola, va iniciar els moviments reptants per buscar aigües més fondes. No va ser fins a aquell instant que no se'm va  acudir que li podia haver fet alguna foto. Ja era una mica tard per fer els preparatius de la foto, els quals, van ser improvisats i maldestres. Ella, la meva amiga, va ser molt ràpida en buscar la zona amb més fondària per esmunyir-se.