Max-mix

Una modalitat de la fotografia paisatgística que més m'agrada, és la pictòrica, en la qual i mitjançant la càmera i res més (res de Photoshop) has de intentar que la fotografia sortida de càmera s'assembli al màxim a una pintura. També cal saber quin estil pictòric imitar, en el meu cas sempre m'han agradat els impressionistes i aquesta és la pretensió.

La d'avui és un "max-mix", una barreja entre pintura impressionista i fotografia. La imatge té un tall molt (massa?)ben marcat!. Tot i aquest tall brusc que hi ha entre les dues parts de la imatge, trobes que fa mal al ulls?..., a mi m'ha agradat la prova i per això us la presento :-)    
A sota us deixo la mateixa imatge en que tan sols he variat la posició de la càmera uns centímetres, la distància focal molt lleugerament i uns minuts de retard en haver disparat, en aquesta el resultat és una mica més convencional, no?

Siguis descarat!

Quan arriba la primavera tots tenim la felera de sortir al camp i embriagar-nos de llum, color, olor, sons, textures, en definitiva, de les bones sensacions. L'hivern és molt llarg, massa llarg. Si ho fas i t'emportes la càmera de fotografiar, mirar de ser descarat,  amb això vull dir que trenquis esquemes i siguis creatiu. Ves-hi amb temps, al principi guarda la càmera a la motxilla i passeja, observa i deixa't emportar per les emocions-sensacions i un cop immers, treu la càmera i capta el que veus i sens.

Les imatges són dobles exposicions on pot incentivar la creativitat amb més o menys fortuna ;-),

Perseguint els primers bitxos

No entenc com m'he deixat enganyar! i jo que em pensava que seria bufar i fer ampolles. Ara me'n adono de lo difícil que és enfocar a pols. El primer dia em vaig dedicar a fer floretes que s'estan quietes i més o menys pots anar tirant però, amb aquestes minúcies tot es complica molt més. També te'n adones dels grans treballs que fan els mestres de la macro, els quals t'ho deixen tot ben enfocat i a més et fan unes composicions magistrals. Aixx! quin llarg camí que queda... (les dues imatges han estat retallades parcialment)

Conferència inaugural de la 12a Fira del Paisatge

Demà divendres a les 19h i en el centre cívic de Palau-saverdera tindré l'honor de fer la conferència col·loqui de l'acte d'inauguració de la 12a Fira del Paisatge de l'Empordà, la xerrada serà sobre com fotografiar el paisatge de casa nostra.
Us hi esperem!

Genetta genetta

Quan els espanyols van reconquerir la península ibèrica, ho van fer lluitant contra uns guerrers que duien a les seves selles de muntar pells de geneta (Genetta genetta, gat mesquer, gat moro), d'aquí li ve el nom a l'estimat vivèrrid (carnívor primitiu), "genet (zenete)" paraula d'origen àrab .

Fins al dia d'avui m'havia pensat que les genetes havien estat introduïdes pels àrabs, els quals, les tenien com animal de companyia però, resulta que possiblement no hagi estat així, i que hagin sigut un introducció més tardana. Els romans en poden ser els responsables, encara que atres especialistes diuen que la seva introducció al continent europeu procedent d'Àfrica fos accidental i deguda a l'elevat tràfic marítim que ja havia en aquella època.

Quan vaig tornar a fer fotografia, ara fa tres anys, vaig jurar en el meu interior que no tornaria a fer fauna, malauradament aquests jurament l'he trencat per culpa d'en Toni Llobet i Naturaprop, ells m'han posat el carmel a la boca amb el seu projecte d'amagatall 2.0 a Sant Esteve de Guialbes, és un vici! és millor que no ho tasteu o hi quedareu enganxats ;-) .  

L'Arnera, tant difícil és fer-ho bé?

l'Afluent més important de la Muga i que alimenta el pantà de Boadella és l'Arnera. Ell és el responsable de recollir les aigües dels municipis de Maçanet i Tapis. Un o dos cops l'any m'agrada anar-hi a caminar, i sempre m'agafa una mena de regust agre-dolç. És un riu en un entorn força ben conservat, òbviament hi trobes els rastres de l'època en que aquestes muntanyes van estar treballades, però d'això ja en fa dècades, el bosc ho va foragitant i esborrant tota senyal. Tanmateix, encara hi ha rastres ben patents de l'home i molt actuals, aquests els trobem dins de la llera i en l'aigua del propi riu. Resulta que a Tapis i Maçanet de Cabrenys no tenen depuradora d'aigües residuals, això vol dir que al riu li arriben les aigües residuals d'aquestes poblacions. "Algú" entén que el riu al llarg del seu curs ja "digerirà" aquesta matèria orgànica però, aquests "algú" també sap que el riu no por "digerir" la matèria inorgànica com són els derivats plàstics d'ús domèstic. Com afecta això al riu? pel color de l'aigua, hom pot observar un creixement del fitoplàncton per sobre del que hauria de ser normal en aquest tram, i també per la quantitat de residus enganxats en els brancatges. Penso que un sistema mecànic de filtrat i garbellat de sòlids, són uns mínims que haurien de tenir aquestes poblacions, que per això paguen el cànon de l'aigua, no? S'ha de tenir en compte que aquestes aigües van al pantà de Boadella i d'aquest s'extreu l'aigua de consum de boca de bona part de la població de l'Empordà (Figueres, Castelló d'Empúries, Empuriabrava, Roses, Cadaqués,...). Avui toca entrada reivindicativa ;-) 

Us deixo unes imatges del dia que hi vaig anar..., a finals d'hivern. Al haver-hi sol i per poder obtenir l'efecte seda de l'aigua vaig utilitzar en algunes de les imatges un  filtre de DN de sis passos.