Estanys i dolmen de Gutina.

Aquests dies d'hivern conviden molt a sortir per l'Albera, com que durant els darrers mesos ha plogut, els estanys estan plens d'aigua, cosa que no havia passat l'any passat. Aquests estanyols tenen un gran valor per les plantes que alberguen i la seva fauna, moltes d'elles són veritables rareses a nivell de Catalunya. Quina és la seva peculiaritat? doncs que són estanys mediterranis temporals en un entorn poc o gens contaminat i amb poca interferència humana. Això ha permès que s'hi desenvolupi o si "arrecerin" tot un seguit de plantes lligades a l'aigua (higròfits) moltes d'elles excepcionals (Isoets, caròfits, etc.) i també d'invertebrats francament rars (crustacis, larves d'insectes aquàtics, etc.). Un altre dels aspectes que té el lloc que avui us presento, és l'existència d'un dolmen de corredor molt ben conservat i que porta el mateix nom que l'espai, construit fa uns 3.500 anys a.c. En definitiva, un lloc que cal conèixer si tens un interès pels tresors naturals i culturals d'aquesta terra.  

Pel que fa a la imatge, la tarda no acompanyava molt pel que fa a la llum, em vaig quedar una estona més, fins que va caure la nit, i així, poder fotografiar el dolmen, crec que aquestes imatges nocturnes realcen força la bellesa de les construccions de pedra. 

Alveolar

Aquest és el nom de l’erosió que es produeix sobre les roques del Cap de Creus i que generen aquestes morfologies tant peculiars i atractives. Aquesta roca l’havia idealitzat, feia temps que hi anava al seu darrera per retratar-la, calia trobar una nit neta de núvols i transparent i una condició vital! que ja no bufes la tramuntana. L'indret és recondit i molt exposat al vent. L'espera d'aquella nit va ser molt emocionant escoltant el cant del gran duc, les baralles de les guilles, o els senglars mal humorats. Personalment no n’estic gaire content  del resultat, hurà d’haver-hi una altra visita :-)

És un startrail d’una hora i mitja aproximadament, en l'edició he pujat la saturació per realçar el color dels estels.  

Est oest.

Aquest és el cel que hi havia mirant cap als dos punts cardinals oposats. Una cosa que he après és quan estic concentrat en un enquadrament concret, mirar el que està passant a la meva esquena i no és per desconfiança, algunes vegades hi ha una bona fotografia. Ah! dir-vos que es va fer al desembre a les closes de Sant Joan dels Erms, municipi de Peralada. 

Textures

Les textures sempre m’han agradat, tant de les pedres, com de les parets, com de l’escorça dels arbres i d’altres indrets. Són micropaisatges d’una bellesa sorprenen i que passen desapercebuts per la gran majoria de mortals. Per la manca d’un macro i poder retratar-les, m’he de conformar a inventar altres textures. Avui us presento una que s’ha generat per la càmera a partir d’una superposició de imatges. Fa dies que us ensenyava unes fulles d’alber sobre l’aigua i avui i seguint la mateixa tècnica, són caigudes sobre un prat. 

Jugant i experimentant..., aprenent!

Avui us presento tres imatges d’un mateix arbre, en les quals s’ha aprofitat una posta de sol espectacular per veure les variacions de que parlavem l'altre dia. Avui fem un pas més enllà i afegirem una mica de llum de forma artificial en la darrera imatge.

La primera és feta al crepuscle i porta un filtre de DN invers per equilibrar la part del cel i la terra, la velocitat es volgudament lenta per agafar el moviment dels cenissos (canyes) blincats per la tramuntana, el diafragma tancat a f14.0, el ISO baix i la focal a 22mm.

La segona ja era pràcticament de nit, a l’hora blava però, el núvols encara estaven pintats per el darrer resplandor de llum quasi inperceptible pels meus ulls. Aquí hi ha una llarga exposició buscant el moviment dels núvols, la velocitat es de 75s, el diafragma mitjà un f7,1, i l’ISO ampliat fins a 320 , la focal a 21mm. Els núvols més alts són els que capten el moviment i es creuen amb els més baixos que estan pintats pel resplandor del sol, al natural aquests colors no es veuen, d'aquí la màgia de la fotografia.

Per acabar tenim la tercera, l'exposició més llarga de 164s,, es veuen alguns estels entre els núvols, ara el moviment dels núvols el captem amb els més baixos, la resta de configuració és igual que en la segona però amb la diferència que he il·luminat el canyís amb lot càlida perquè si no quedava absolutament fosc.

Quina us agrada més?

Derrotat

El tramuntanal de principis de desembre va trencar aquest pollancre, té un diàmetre de més de tres metres i una alçada (del terra fins al punt que s’ha trencat) de cinc metres. Era tot un gegant però, a l’Alt Empordà no es pot ser gran, aquí tant sols hi poden viure els de talla M o L, a partir d'XL estan en perill. La senyora tramuntana se’n cuida de segar o podar els que la desafien. Ella tard o d’hora surt sempre guanyant.

Aquesta imatge va ser il·luminada amb lot i de forma zenital, és un treball delicat el de repartir la llum per intentar que l’escena agafi volum i més si l'escena ocupa un espai important.

A sota us deixo la mateixa imatge feta aquest cap de setmana en que el Ricard i el Gabri varen prestar-se a donar-me un cop de ma. En Gabri va fer de model (1,9 m d'alçada) i en Ricard va participar amb la confecció de la il·luminació. Espero que us agradin :-)