Esperant la pluja

Entrava la primavera en el moment de captar aquestes imatges i el dèficit hídric era molt important. Des de mitjans de novembre que les precipitacions eren minses, tan sols petits ruixats que no treien ni la pols, i fins hi tot embruten el terra al fer precipitar les partícules de sorra nord africana o el pol·len dels pins. 

Vaig pujar a l’Albera per copsar l’estat dels boscos i veure s’hi ha prou aigua per recarregar els pous que ens nodreixen als pobles de l’aspre. El nivell havia baixat molt. Us deixo aquests dos detalls de l’Anyet, on hi domina el color de rovell que tenen les fonts i rierols d’aquesta serra. 

Santa Helena (2v)

Aquesta església es troba al poblat de Santa Creu de Rodes al costat del monestir. L'escena que avui us presento és una sortida de lluna, pel seu efecte visual semblaria una sortida de sol però no és així. La similitud és per la qualitat càlida de la llum que es deu per la coloració que agafa la llum al travessar les capes més baixes de la troposfera, les quals, quasi sempre porten partícules de pols de diferents orígens i molta humitat que la tenyeixen. Imatge il·luminada amb lot de llum càlida.
Tot seguit també us deixo la versió lighpainting, feta fa unes setmanes amb la companyia de l'Aroa, la Jana, la Laia, l'Anna, L'Encarna i en Xavi. Sortida multitudinària en que vàrem jugar amb els "efectes especials", com ara és la llana d'acer i posteriorment amb el PS per afegir-hi la lluna plena postissa ja que en aquesta posició mai hi ha estat. 

Les restes de Pangea

Segons diuen els entesos, al Cap de Creus podem apreciar uns afloraments geològics molt interessants, venen a ser el sòcol de l’antiga carena herciniana, els materials de la qual són originats per la sedimentació del que va ser aquell supercontinent anomenat Pangea. Estem parlant de fa molt de temps, de vora 280 milions d’anys. Aquestes roques porten escrites una part molt important de la història geològica de la terra a la seva "pell".

Les fotos que avui us presento són uns (micro)estrats els quals, entenc que es van formar per la sedimentació dels materials originaris del Pangea. Ara estan exposats als efectes dels meteors com el vent, l’aigua, la sal í la força de la mar, ells s’encarreguen d’anar-los treballant i donant-los-hi aquestes formes tant atractives.   

Cinturó de Venus

A la imatge es veu la mar d’Amunt o costa nord del Cap de Creus (CdC), a la dreta hi ha el Puig Gros i l’entrada del Golfet, lloc on s’ubica una de les cales més boniques d’aquesta costa, la de Tavallera. A l’esquerra hi ha l’Illa de s’Encalladora, just devant del Far del CdC. La foto està feta des de Cap de Ras a Llançà.

Aquests dia estava de proves amb el 70-200 i vaig fer aquesta imatge, la trobo una mica “atrevida” perquè se’m fa estrany aquest resultat. En aquest lloc és relativament fàcil veure l’ombra de la terra quan es  projecta en el cel a l’hora del crepuscle i fins hi tot poden veure’s amb els raigs anti-crepusculars que no és el cas d’aquest dia. La intenció va ser magnificar i buscar el detall d’aquesta ombra projectada que es corona amb aquest rosa tan suau.

Exif.: 20s/f14.0/100ISO/150 mm + filtre DN invers

“Si la barqueta es tomba...

...nena no tinguis por. Alça la corda enlaire i canta una cançó”.

Ves per on que quan vaig veure aquesta escena em va suggerir aquesta cançó de la barqueta. L’altre dia estava jugant amb el moviment de l’aigua entre les roques i sobtadament vaig veure que m’entrava a l’enquadrament una barca il·luminada amb llum artificial pròpia i un balanceig important. L’escena era potent i vaig haver de canviar a corre-cuita la configuració de la càmera per reduir la velocitat i congelar una mica el moviment de la barca però intentant que es veiés aquest moviment de balanceig, era pràcticament fosca nit i aquest és el millor resultat dels quatre dispars que vaig fer. Imatge feta davant de la caleta de les Argileres de Llançà. La lliçó del dia va ser que s'ha d'estar molt atent al que passa al voltant nostre, personalment tinc la tendència a fixar-me massa en el lloc que estic enquadrant i poc al voltant meu. 

Pel que fa a la foto en si està mancada d'un cel potent, tot i que la boira de l'escuma em fa força patxoca. Aquesta s'ha processat en el LR per realçar la claredat de l'escuma del primer terç de sota. Com podreu veure l'exif és una mica estrafolari però estava fent una altra foto i no em va donar temps de pensar els paràmetres adients o més lògics per aquesta, 4s/f16.0/ISO2500/40mm.

Lluna de sang falsejada

Fa poc més de dos anys que he retornat a la fotografia (abans havia fet l’analògica) i ho he fet per practicar inicialment la modalitat de nocturna i posteriorment el paisatge. No tinc presa però, la intenció és anar evolucionant poc a poc. Les òptiques que he tingut durant aquest temps sempre han estat angulars, la focal més llarga que tinc és un 40mm, però ja tocava fer un salt qualitatiu i m’he embolicat la manta al cap per adquirir el 70-200, amb ell se'm obre un ample ventall de possibilitats per seguir practicant aquestes modalitats de paisatge diürn i nocturn. Em fa molt il·lusió.

Aquesta imatge d’avui esta feta amb la focal de 200 mm, és un retall de la imatge perquè doni el “pego”  d’una gran lluna. Es va fer aquest dimarts a la tarda, 12 hores abans de l’eclipsi total o lluna de sang.  El falsejat és perquè l’he saturat un punt.