Hidroavió accidentat

El 19 de juliol del 1986 un incendi gegantí va carbonitzar l’Albera i el Cap de Creus, durant quatre dies el foc va anar avançant davant de la impotència de tots nosaltres que no hi van poder fer res per apagar-lo. Finalment, un diumenge a primera hora s’extingí en arribar al mar i es van computar 26.000 Ha cremades.

Al començar al Pertús aquell dia de forta tramuntana i veient les grans proporcions que havia agafat, els bombers de la Catalunya nord van demanar ajuda,  un DC·6 va sortir de Marsella per col·laborar en la extinció, tres hores mes tard van perdre la comunicació amb l’aparell, s’havia estavellat sobre el mas de Requesens i els quatre tripulants eren morts.

Tot hi haver participat en aquella extinció fins l’extenuació,  mai vaig voler anar a veure l’avió accidentat i mireu que ha estat motiu de peregrinatge durant tots aquests anys! Aquest dissabte 7 de desembre  i amb l’excusa de fer unes imatges nocturnes, vaig anar-hi acompanyat d’en David Felip (estudiant de fotografia) i la Laia Marquès experta en il·luminació.

El lloc impressiona per la història que té. Fotografiar aquest aparell al mig d’un bosc de rebrot desprès d’un quart de segle de la tragèdia, és molt complicat. L’única resta que vàrem poder fer, va ser la part més gran que es conserva, la cua. Aquesta és enorme, no oblideu que estem parlant d’un DC-6. El resultat que hem estat capaços de treure és el que avui us mostrem.

INDULTADA o CONDENADA?

Pots ajudar-me?

L’any passat va fer un any que vaig començar a fer fotografia digital amb càmera reflex (nocturna i crepuscular preferiblement) i quan va arribar el Nadal vaig fer un “llibre” amb el recull de totes les “millors” fotos de l’any.

Aquests dies he iniciat la revisió de l’arxiu de l’any i estic mirant les que NO havien passat la primera selecció, sempre va bé una segona lectura, de vegades les coses es veuen diferent. N’he fet un rescat i us proposo un joc, penjaré les fotos que havien estat rebutjades inicialment i us demano si la imatge es mereix que l’indultem o no, simplement entreu en l’apartat de comentaris del Blog o en el feixbuc i em dieu “INDULTADA” O “CONDEMNADA”.

Què us sembla? M’ajudeu? 

INDULTADA o CONDENADA?

Bon Nadal!

L’altre dia tot passejant pel Cap de Creus i en absoluta soledat, bé, menteixo, acompanyat del meu gos i rodejat de feristeles com la guilla, el gorja blanc i, un grup de senglars, el meu cap anava pensant en aquests dies que s’apropen i en tot el seu significat.... però, ara no vull filosofar sobre aquests fet. Tan sols dir-vos que van aparèixer les imatges que podia utilitzar per felicitar-vos.: un arbre, un camell i una cova.

 L’arbre, és un pi que ha perdut la protecció i la sal portada pel vent l'ha mort.: Us desitjo que mai perdeu la feina que com a mínim ens permet sobreviure.

                                                      

La cova amb la seva llum càlida és per desitjar-vos un sostre segur i compartit amb les persones que més us estimeu.  

I el camell petrificat que serveixi per desitjar-vos una vida llarga, plena de salut, imaginació i creativitat.

BON NADAL!!!

Despullats.

Dins del cercle dels fotògrafs hi ha un veritable deliri per captar els colors de la tardor, la dels boscos caducifolis plena d’ocres ferruginosos, fruit de la desaparició del verd clorofíl·lic. A l’Empordà aquest tipus de bosc és escàs i difícil per no dir impossible de capturar, s’ha d’anar fins les fagedes de l’Albera o conformar-nos amb les pollancredes d’algunes plantades que esquitxen la plana, però a sobre tenim la tramuntana que se’n ocupa de despullar-los al mínim signe de debilitat, en definitiva aquesta és una missió impossible. Aquest és la meva foto de comiat de tardor ;-)

INDULTADA o CONDENADA?

Pots ajudar-me?

L’any passat va fer un any que vaig començar a fer fotografia digital amb càmera reflex (nocturna i crepuscular preferiblement) i quan va arribar el Nadal vaig fer un “llibre” amb el recull de totes les “millors” fotos de l’any.

Aquests dies he iniciat la revisió de l’arxiu de l’any i estic mirant les que NO havien passat la primera selecció, sempre va bé una segona lectura, de vegades les coses es veuen diferent. N’he fet un rescat i us proposo un joc, penjaré les fotos que havien estat rebutjades inicialment i us demano si la imatge es mereix que l’indultem o no, simplement entreu en l’apartat de comentaris del Blog o en el feixbuc i em dieu “INDULTADA” O “CONDEMNADA”.

Què us sembla? M’ajudeu?

INDULTADA o CONDENADA?

Ordenats.

Sempre m’ha donat la sensació de que la natura té un ordre caòtic, és una de les coses que més em fascinen i encara més, poder anar descobrint totes les interrelacions que hi ha entre aquest components.  En canvi, els conreus tenen l’ordre imposat per la mà de l’home, aquests monocultius “militaritzats”, des del punt de vista estètic tenen l’atractiu en la geometria de les seves formes i, he de confessar que també m'agraden però, com que soc de naturalesa desordenada, m’encanta fotografiar-los agitant la càmera i fent una aproximació a a la seva abstracció. Us deixo una pollancreda en estat hivernal.