Al límit

Així és com es troben els boscos de l’Albera, al limit. Dissabte vaig pujar-hi i, la sequera comença a fer patir molt el bosc, esperem que aviat arribin les pluges i la vida pugui refer-se per agafar les reserves per l’hivern.

Vaig entretenir-me buscant llocs per fotografiar a la nit però, veien l’Anyetm, no vaig resistir captar algunes imatges dels regalims d’aigua i, les figures que dibuixaven les escumes produïdes per la matèria orgànica en descomposició.  Aquí en teniu una mostra. 

Mar de fons

El proppassat cap de setmana va tenir dues parts ben diferenciades, a un dissabte de cel insuls el va succeir un diumenge amb un capvespre amb pinzellades de color. Aqui us deixo una mostra de la mar de fons que va bategar contra els penya-segats del Cap de Creus. Espero que us agradi

1a Exposició

Si  vens per Castelló d’Empúries et suggereixo que facis una parada a l'hostal "casa Clara", allí hi trobaràs un lloc per descansar amb molt d'encant,  menjar bé, un tracte exquisit i a més, gaudir de la primera exposició de fotografies que faig ;-).

La Marga i l’Anna són dues emprenedores que s’han llençat a l’aventura de muntar un negoci en plena crisi, volen fer un poti-poti entre la cultura local i la gastronomia i, en aquest nou  projecte he trobat l’oportunitat d’exposar els treballs fotogràfics que faig.

Us hi esperem!

Una mica de color

Per sort el diumenge a la tarda hi va haver una mica de color, el cel es va encendre de tons calents i aquesta llum per uns instants es va reflectir tenyint tot el paisatge. Aquí teniu una mostra captada en el darrer minut d’una setmana ensopida, pesada, grisa que al final ens ha volgut regalar una mica de color per no defallir.

El cel ens ho posa difícil.

Aquest cap de setmana el cel ens ho ha posat força difícil. Els vents de component S carregats d’humitat han tingut la culpa però, no per això hem deixat de sortir a veure que podíem caçar. Uns celatges homogenis eren força intractables, per un altre costat la lluna plena ha fet que qualsevol intent de fotografia nocturna podés semblar feta a les dotze del migdia. Ah! i per acabar d’adobar-ho, la temperatura ambiental extremadament alta per l’època ha convertit la llarga exposició en una granissada important.

Dissabte vaig sortir amb l’esperança de que el crepuscle em regalés un instant de llum i aquest va ser el resultat.: Un arbre portat pel temporal de llevant captat a l’hora blava, però amb un cel tapat sense substància i amb un altre enquadrament, la sortida de la lluna que va ser l’encarregada d’aportar la nota de color, això sí, per aconseguir-ho s’havia de modificar el balanç de blancs i pujar un mica (força) la temperatura. 
Dades primera imatge 119s/f8.0/200iso/11mm. La segona.: 246s/f5.6/200iso/12mm

Abstraccions de tardor II

En l'entrada anterior tenia una confiança sega en que causaria "furor" i que una allau de comentaris d'adulació posarien el meu ego pels núvols però, que il·lús que arribo a ser, encara em crec que el que a mi m’agrada li ha d’agradar a tothom, si es que..., i com que soc molt dolent,  “si no us agrada el caldo, dues tasses” ;-)..., de bon rotllo, eh!
En aquesta segona entrega us mostro la mateixa tècnica portada una mica més a l’extrem, potenciant més el color per sobre de la forma. En aquestes el moviment és més ràpid i/o la velocitat més lenta. Espero que no us agradin tant ;-)