Mediterràniament

Quan ens apropem a l’estiu cada cop es fa més difícil el trobar bones llums per practicar la fotografia.  Per captar alguna cosa, has de gratar en horaris intempestius, i més, en aquesta època en que hi ha tantes hores de llum.  

Aquest divendres he anat a prop de Colera. No tenia res clar, bufava la tramuntana (moderada) i el cel no aportava gran cosa però,  el més important de tot es que tenia ganes de fotografiar. Finalment he optat per captar el dinamisme del mar, estic segur que ha estat per la bona influència de l’excel·lent  fotògraf en  Jose Fernández.

Vaig aprofitar un xic de mar de fons que ens deixava la tramuntana i, amb l’anar i venir de l’aigua dins d’aquesta escletxa. Configuració de la càmera a 1 segon la velocitat d’obturació, el diafragma a f6,3, l’ISO baix  a 100 i l’onze mm de focal.  Espero que us agradi.

1a posta de l’estiu.

Divendres al capvespre entrava un tràngol important i no vaig resistir d’anar al meu estany preferit, buscava les simetries d’aquell cel reflectit amb les aigües somes. Digueu-me “pastelero” però per mi aquestes imatges són irresistibles.

Imatge feta amb 1.3s d’exposició, el diafragma a f13, l’ISO a 100 i a 11 mm la focal. Ah! i el filtre de DN invers.

Un sol de lluna.

Aquest cap de setmana ha estat la lluna plena que més s’apropa a la terra (perigeu), això vol dir molta llum, cosa que no agrada gaire als que practiquen la fotografia nocturna. 
Vaig estar a punt de no emportar-me la càmera a la sortida noctàmbula pel Cap de Creus i així, poder-me concentrar en els altres afers però, pensant amb la possibilitat de que entressin núvols que aportessin dramatisme al cel, vaig optar per posar-la dins del sarró.

La “diurnitat” de la fotografia nocturna amb lluna plena és el que avui us vull mostrar. És una foto que no em fa el pes, però us l’ensenyo per aquells que mai heu vist aquest fenomen en que la nit sembla el dia.

Pegmatita

El Cap de Creus és un tresor geològic i les joies més preuades són les pegmatites. Aquesta roca té una erosió diferent que la resta, la seva gènesis també ho és. De formes arrodonides, amoroseix el paisatge abrupte i inhòspit d’aquest entorn.

La imatge es va il·luminar amb flash filtrat (CTO), és una exposició de 57 segons, a f 9, una sensibilitat de 100 ISO i els 11 mm del tokina.

Jugadora.

Dues entrades enredera us ensenyava la meva primera Vl, avui us ensenyo la segona. Aquesta l’he fet des d’un lloc accessible per quasi tothom, la cala Jugadora (Cap de Creus). És feta el divendres al vespre amb una configuració de càmera estàndard per la VL.: sensibilitat a 1600, 30 segons i f2,8. En aquest cas s’ha posat un WB fred i una il·luminació amb llum càlida per “refredar” una mica la imatge, tant de la CL del cel com de la llum aportada amb la lot.  La il·luminació de la primera VL no la vaig fer bé (era amb led) i, va quedar un cel massa vermellós pel meu gust. Espero que us agradi.

Arrossars.

Si ens aixequéssim volant uns cinc mil metres per sobre de l’Empordà, veuríem tres trossos de vidre trencats, es tracta dels tres nuclis d’arrossar que hi ha.: els de Pals (Daró-Ter), els de Bellcaire-Sobrestany i els de Riumors-Castelló. En total no arriben a les mil  hectàrees però, són el senyal de que aquestes terres d’aiguamolls han estat aprofitades des de fa segles per treure’n un profit agrícola.

Aquests dies s’acaba de sembrar aquest cereal i ara és un bon moment per veure el reflex dels esplèndids cels empordanesos en les seves aigües.

Dades de la foto.: 1,3 s, f11,0, 100ISO, 11mm. amb un filtre DN invers.