Deconstrucció del paisatge II

A partir d'una posta de sol i movent la càmera podem construir imatges absolutament diferents al que hi ha davant nostre. En aquesta ocasió el resultat està més a prop del que podríem denominar una construcció arquitectònica que d'un crepuscle.  

Deconstrucció del paisatge

Aquests primers dies de l'any els cels no acompanyen gaire, és en aquests moments que un es veu abocat a fer provatures, a experimentar amb la càmera. L'experimentació és fonamental per avançar en qualsevol procés, també és fracassar, fracassar i tornar a fracassar i tornar a provar i així anar fent fins trobar un resultat que ens satisfaci més o menys. Una mica també el que intento dir-vos és que sigueu inconformistes i treballeu per canviar les coses. 

El que avui us presento és molt arriscat i segurament que no agradarà a molts de vosaltres, fins i tot a mi aquesta primera prova no m'acava de fer el pes però, tot i aquest petit fracàs  recórrer aquest camí és una aprenentatge de per sí i, si arribem a l'èxit desprès pot ser la repera!

La imatge s'ha fet directament en càmera a l'hora del crepuscle...., podría portar molts títols. Quin li posaries? jo li dedico al Mick Jagger :-) La segona és de la mateixa posta però amb un moviment de càmera més senzill. 

Quan el cap se'n va III

Els joncs són una de les plantes més maleïdes de les closes, no hi ha persona que en parli bé, fins i tot els animals no poden amb ells. És fàcil observar com en els sòls propicis es multipliquin per molt que se'ls arrenqui o hi hagi una pressió ramadera molt forta, ells creixen i arriben a fer inviable el trànsit d'homes i animals.   El que avui us presento d'una manera abstracta té un nom que ho explica tot, Juncus acutus!!!

Quan el cap se'n va II

Veure un tamariu de branques magrejades per la tramuntana i amb les fulles enrogides per l'escurçament del dia també impressiona molt i més en dies grisos i carregats d'humitat.

Quan el cap se'n va

Hi ha dies i, més quan estàs de vacances i desconnectes totalment que al sortir a fotografiar et deixes anar, és en aquestes sessions quan més "disfruto" jugant amb les abstraccions. aquella tarda va ser una veritable bogeria, el cap se me'n va anar totalment i vaig treure una bona pila d'imatges de les considerem pictòriques.

Figures de ploma

Des de l'endemà de Sant Esteve s'ha format un dormider d'estornells als Aiguamolls, feia molts anys que no anaven on han escollit per fer-ho aquest hivern. És un canyissar, no sé si quan es publiqui aquesta entrada encara hi serà, les canyes són molt trencadisses i 17-20.000 estornells són molt de pes, sortosament el canyissar és molt gran i això juga al nostre favor. Si fins ara dormien a la ciutat de Figueres, després de insistir-hi molt convidant-te'ls a sortir de la ciutat, finalment ho han acceptat i han anat fora vila.

Un dels moments més xulos és quan els rapinyaires de la zona, bàsicament esparvers i algun peregrí, aprofiten l'avinentesa per fer un petit àpat, és aleshores quan l'espectacle de formacions canviants comença.