Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 11 d’abril del 2017

Segona Via làctia 2017




Dissabte vaig comptar amb la col·laboració de dos companys per fer la VL, no tenia gens clar que fos possible de fer-ho però ho havíem d'intentar. El problema era que la lluna s'amagava per ponent quan la claror del sol ja començava a fer-se patent per l'est. Teníem pocs minuts per prémer el disparador i poder-la captar. Amb el Ricard Llorente i en Guillem Arrufat, dos estudiant universitaris assedegats de saber coses, vam organitzar una sortida mixta, primer una sessió de fotografia nocturna i posteriorment enllaçàvem amb una palejada amb caiac per veure com la primavera bull pels penya-segats del Cap de Creus. La natura ens va oferir un espectacle com va ser l'albirament de l'àliga cuabarrada, el falcó peregrí, o trobar un niu de xoriguer en ple penya-segat i també els nius de corbs marins emplomallats, tot això passava sobre els nostres caps però, a sota del mar teníem un altre univers format per milers, millor dit, milions d'organismes gelatinosos (salpids) de morfologies sorprenents que ens robaven l'atenció.  Quina jornada! extenuant i a la vegada plena d'emocions. 

diumenge, 9 d’abril del 2017

El puntillisme fotogràfic



La tècnica del puntillisme va néixer fa més d'un segle i és posterior al impressionisme. Són dos estils que sempre m'han agradat molt, possiblement  perquè hi ha moltes obres on es capta l'essència del paisatge natural.
Els maldestres en l'art de la pintura tenim el recurs de la fotografia per intentar imitar amb més o menys fortuna als mestres de la pintura. En el cas d'avui són imitacions que no s'aproximen ni de bon tros a aquest estil pictòric però, és un camí que vull explorar.
Intentar impressionar (captar) en el sensor  l'essència de la natura em passa a la primavera que junt amb la tardor, són unes estacions en que la paleta de colors s'amplia molt. A la primavera apareixen tots "els colors del verd" com deia en Raimon i, a la tardor tota la gama dels càlids, aleshores els paisatges es tranformen en taques de colors amb totes les tonailitats imaginables.
Per veure  aquestes imatges s'ha de fer amb una "tècnica", caldrà que us fixeu durant dos o tres segons en un punt i posteriorment ho veureu tot més clar.

divendres, 7 d’abril del 2017

Llum filtrada


Quan anem a fer fotografia del paisatge anem a captar la llum, aquella llum de darrera hora que entra rasant i incideix sobre el paisatge o els seus elements vestin-los d'una bellesa sublim.
Buscar motius per fotografiar pot resultar repetitiu quan ens movem pels mateixos indrets. Ho podem fer d'una forma premeditada tenint molt clar allò que fotografiarem però, també ens podem llençar a l'aventura i, esperar que un cop de sort ens regali un moment de llum inesperat, en un lloc poc rellevant com és el cas d'avui.  

dimecres, 5 d’abril del 2017

La primera del 2017



Fotografiar el cel nocturn és una passió i poder fer-ho quan es veu la Via Làctia és una adicció. Havia somiat fer-la des de dins d'una cova i, al 2015 vaig aconseguir aquesta fita però, es veu que aquella no era la única que tenia relativament a l'abast i he tingut una segona oportunitat.
Aquesta darrera lluna creixent és la primera oportunitat per fer-ho el 2017 però, cal aixecar-se molt d'hora, molt d'hora. Ahir, abans d'anar a treballar vaig desplaçar-me fins una cavorca que feia poc havia descobert tot navegant amb el caiac, un lloc tan sols visible des del mar i, a la vegada de molt fàcil accés des de terra! mig minut a peu.
Amb aquesta foto comença la temporada de cacera de la VL, espero poder tenir sort i trobar les nits fosques i netes de núvols per poder anar als llocs que he programat al llarg d'aquests darrers mesos.

dilluns, 3 d’abril del 2017

Poti poti de les Fèroe

En aquesta entrada posaré les imatges que no han sortit en les anteriors i que podrien quedar condemnades a la foscor del disc dur. Començaré per aquest salt d'aigua, un de tants que hi ha a la vora de la carretera. 


Aquests feroesos són nòrdics i molt calculadors, tot és molt equilibrat i fins i tot, un xic minimaliste però, de tant en tant els hi surt un gen perdut i tiren de "creativitat".:


Durant l'època d'abundància de recursos cal recollir i conservar, ho fan salant el bacallà i secant la carn en unes fresqueres anexades a les cases, normalment són de fusta.:



La climatologia extrema amb precipitació continuada fa que les cases s'hagin de pintar, moltapart de la seva vida la passa en el seu interior, poder ens va faltar el contacte amb aquesta gent per fer rodó el viatge .:




Aquesta climatologia adversa que inicialment sembla jugar en contra nostra és la que ens va oferir moments de llum molt interessants.:









A la capital hi vàrem estar el mínim (un parell d'hores un dia de mil dimonis), dormiem en un barri perifèric.:





Per mi ha estat una gran sort haver pogut compartir aquest viatge amb els amics Pepet, Arnau i Jordi, espero poder repetir-ne més d'un en el futur. Gràcies mil! 

dissabte, 1 d’abril del 2017

Esclat d'orquídies

O.tenthredinifera

O. sphegodes

O.sphegodes hipocromtica

B.robertiana

Aquests dies es poden veure les grans floracions d'orquídies a l'Empordà, com que l'hivern ha estat força humit, aquestes tenen unes tiges llargues i estirades com mai, les flors són del mateix tamany que sempre.

Us deixo una mostra de la cada cop més popular i coneguda B. robertiana l'O. sphegodes i les primeres O. tentrhredinefera.