Taaaat!

Tal i com si fos una criatura aquesta mosca s'amagava de la meva mirada però, la gegant ombra la delatava i la feia encara més atractiva a la gula fotogràfica que m'envaeix a la primavera.

Aqui sota la mateixa però ben vista.:

La mosca escorpí (Panorpa communis)

Li diuen escorpí perquè els mascles al final de l'abdomen tenen la genitalia semblant a l'agulló de l'escorpí, tal i com podeu veure en la primera imatge. De totes maneres, el que si tenen igual mascles i femelles, és el cap i aquest també crida molt l'atenció pel seu rostre allargat com un cavall. No creieu que li haguéssim pogut dir..., mosca cara de cavall?  

L'esclat de la clorofil·la

Si camines per dins d'una arbreda a la primavera a primera hora del matí, et trobaràs que la llum queda filtrada i reflectica per les fulles amb totes les tonalitats del verd, aquest fenòmen de llums especials dura pocs dies. Quan això passa, a mi se me'n va l'olla i m'agrada començar a jugar una mica. Sé que són unes fotos que no solen ser gaire populars però, són fetes per disfrutar-ne un mateix i els que si vulguin apuntar ;-).  

Racons per somiar

El Cap de Creus té racons de difícil accés fins fa poc desconeguts per gran part de la població però, cada cop més freqüentats per l'arranjament i publicació d'aquests recorreguts. Aquesta hiperfreqüentació pot arribar a ser excessiva. Aquests darrers any s'han millorat molt els camins de ronda, cosa que era molt necessària però quan veus l'erosió que causen els caminants i les deixalles que hi abandonen fa una mica de mal al cor i, tot i que m'encanta que la població s'atreveixi i perdi la por a endinsar-se pels corriols de la costa caldrà invertir molt en educació.

Avui us presento a la VL vista des d'una de les cales més boniques i apreciada pels rosincs. Sabeu identificar-la.? La imatge és d'aquest diumenge al vespre que vàrem tenir un cel especialment transparent.  

Punta de Gatillepis

Un dels llocs predilectes per anar amb la família a prendre el bany era aquest, sota l'abocador de Portbou! què malament que sona :-) És la platja del Claper. Malauradament un fort temporal de llevant es va endur la platja i l'accés, ara és un lloc decadent i pràcticament impossible d'accedir-hi. Aquest és un tram de costa encisador, ple d'esculls i coves de contrabandistes (la d'en Xocolata, la d'en Tramuixa). Durant anys va ser utilitzat per abocar-hi les restes de la construcció i una mica de tot però, no per això he deixat d'anar-hi, majoritàriament hi vaig per mar amb el caiac. Avui us deixo un parell de imatges del lloc, la primera és mirant cap a la punta de Gat i llepis. Estan fetes amb llarga exposició (tres minutets), just abans de que un ruixat obligués a finalitzar la sessió. 

Minimalisme

Segons la definició del IEC.: " Tendència artística caracteritzada per la simplificació extrema de les formes i l’ús de colors elementals. Minimalisme pictòric. Minimalisme musical". Realment és el que buscava al fer aquesta imatge, l'altra cosa és que ho hagi pogut copsar. Aprofitant una tarda tranquil·la en que l'onatge no era gaire fort, vaig fixar-me en aquest grup de pedres que arriben a forma un triangle i com horitzó es veu la silueta del Montgrí, amb el bisbe, poder aquest element és el que sobra per complir amb la definició ;-).