Onada d'anada i tornada

L'octubre és el mes dels llevants de veritat, aquells en que el mar està carregat d'energia que ha acumulat durant els mesos càlids i, quan arriben els fronts freds que entren pel sud peninsular, poden tenir com a conseqüència un llevant de veritat. després si que plou per carregar els aqüífers, els pantans i fer una mica de mal als que han fet coses on no tocava. Aquest llevant primaveral agafa l'aigua de mar  amb la temperatura molt baixa, tot just ara comença a recuperar-se i al no haver-hi energia no hi ha estralls però realment aquests dies de pluja són causats per una anomalia, ja que una superdepressió atlàntica s'han ancorat i no vol marxar. Sort hem tingut que això passi i no estar pregant als déus perquè plogui. Benvinguda aigua!
Imatge feta a Port de la Selva el diumenge a la tarda quan el mar començava a enfadar-se. L'efecte visual és força diferent si agafem l'onada de tornada o d'anada. Quin us agrada més?

Massa d'Or

Aquest és el nom de la darrera illa que veus i que reflecteix la llum del sol, el fenomen és degut a les altes concentracions de mica que té. També se la coneix com "Sa Rata", ja que té una morfologia semblant al rosegador.

Aquesta visió la tenim des de la mateixa punta del Cap de Creus, lloc que hi passo molt sovint navegant amb el caiac i que poques vegades hi vaig a peu. Aprofitant un matí del mes de febrer en que una tempesta va passar per sobre de la serra de Verdera i un altra per la Mar d'Amunt, vaig optar, tot i la pluja, per anar a la punta del cap i aprofitar aquest cel tant dramàtic com a fons.  

Doble exposició

La doble exposició és com un joc, té una bona part de sort, cal posar-hi una mica de tècnica però la intuïció i la sort juga un paper important. 

L'Illa Petita

Aquest és un dels meus llocs predilectes per anar a fotografiar, com les coses bones, no el vull gastar i me'l dosifico. Aquella tarda no hi havia unes bones llums, el cel estava enteranyinat de núvols alts i bufava una tramuntana de força 5-6 (50-60 km/h). Un cop situat en un recer vaig optar per tirar una llarga exposició, tot aprofitant el primer pla que ofereixen unes roques treballades per l'erosió i protegint la càmera del vent amb el cos. En la pantalla no vaig quedar gens satisfet del resultat, tot i que "a posteriori", la imatge no m'ha semblat tan dolenta. 

Com s'ha fet

Arrel de la publicació d'una fotografia feta amb la tècnica de doble exposició i les consultes que alguns companys m'han fet, m'he animat a escriure aquest post.

Per poder-les fer, primer de tot s'ha de tenir una càmera amb aquesta opció, d'altra manera hauríem d'anar a fer-ho mitjançant un processat amb tractament digital (Photoshop).  La meva càmera és una Canon 5D que té l'opció esmentada, aleshores, per fer les fotos que veieu avui he utilitzat la configuració "exposició múltiple", he escollit fer "2 exposicions", en les quals puc controlar tots els paràmetres (control de funcions) menys la sensibilitat, aquesta queda tal qual l'he triat al principi i no la puc canviar, les altres, com el diafragma o el temps d'exposició les puc variar en cada foto que faig, també he escollit el control de l'exposició múltiple com a "CLARA", les altres opcions que hi ha són l'Additiva, la Media, o la Fosca.

Per fer aquesta imatge i en la primera foto que dispararé, busco alguna cosa que sigui molt clara i que contrasti sobre el fons i així podré fer que destaqui. Us he triat una imatge en que hi ha dues coses que compleixen aquest requisits, el lliri groc i la meva mascota, en Nuc, que és blanc com el meu cabell. Molt importasnt! per magnificar més aquests personatges (flor i gos) sobre el fons, subexposo la imatge a -1, d'aquesta maner aconsegueixo que destaqui molt més i que el fons sigui pràcticament "negre" o en aquest cas, verd molt fosc. Aleshores faig la primera foto. També us he de dir que va molt bé utilitzar focals llargues, en aquest cas vaig utilitzar el 90mm macro, altres vegades utilitzo el 70-200mm.

Per fer la segona foto el que vaig utilitzar va ser la tècnica de moure la càmera en el moment de fer-la, tot utilitzant una velocitat baixa, és clar! D'aquesta manera obtinc l'efecte de l'escombratge. Aleshores cal que la velocitat d'obturació sigui molt baixa, en aquest cas crec recordar que era de 0.3s i que la subexposició sigui pràcticament igual o fins i tot un terç més baixa, cal anar provant. ôbviament en aquesta segona foto, no vaig enfocar a la flor i el gos, vag fer-ho sobre unes herbes i en un pla més tancat. És d'aquesta manera tant senzilla que podem obtenir aquest resultat. 

"Truquillos"? la segona foto ha de ser feta sobre aquell fons on domina el verd, el moviment, cal que tingui una certa gràcia, si dominen les linies verticals, cal fer un moviment de càmera a baixa velocitat d'obturació vertical, si es fa amb un fons fosc "enmaranyat" pots fer-lo circular però, sempre aquesta imatge ha de ser igual o una mica subexposada respecte a l'altra perquè se solapin bé i destaqui la que és "CLARA". Fins i tot, és molt aconsellable que mireu la posició del objecte clar, per en la segona foto,  assignar-li a aquell espai la zona més fosca de la segona foto i facilitar així que destaqui i no hi hagi superposició, m'explico?   

Apali! animeu-vos a provar sort i ens ho ensenyeu. 

LSD

Quan estava fent aquestes fotos em va venir al cap un article que descrivia un experiment fet amb aranyes on s'estudiava els efectes del LSD. Una animalada. Les pobres aranyes que estaven sota els efectes dels àcids deixaven de teixir les teranyines de geometria mil·limètrica per fer-les totalment anàrquiques.  Aquestes que veieu podrien semblar sortides de les fotos que ilustraven aquell article, però realment,  no deixen de ser una complexa obra de enginyeria animal.