Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dissabte, 13 de juny del 2015

Paisatges "rourians"


El paisatgísta empordanés Lluís Roura sempre m'ha seduït, suposo deu ser per la força cromàtica de les seves obres,  i que moltes vegades s'inspira amb els olivars dels terraprims de la serra de Verdera.
Com que l'altre dia tornant cap a casa vaig veure un olivar "rourià", no vaig dubtar ni un moment en apropar-m'hi i, encara que fos pràcticament fosc fer-li aquesta foto ajudat d'una lot per il·luminar la catifa de flors.

dijous, 11 de juny del 2015

Rippel marks




No m'agrada gens veure com molts fotògrafs utilitzen l'anglès per posar el títol de la seva foto, com si no tinguéssim llengua pròpia cadascú de nosaltres. Poder és perquè tenen molts lectors-seguidors distribuïts a nivell continental i és la manera de que tothom entengui el que ha fotografiat i volia transmetre? si és així demano excuses. 
Per queixar-me he volgut fer el mateix, utilitzar l'anglès per fer veure el que aquell dia vaig fotografiar, són aquestes marques que queden a la sorra i que configuren uns micro-paisatges d'ondulacions que molt sovint podem utilitzar com a recurs fotogràfic. El mot és emprat en llenguatge tècnic pels geòlegs i, el primer dia que el vaig sentir em va quedar gravat de per vida, crec que estava en una classe d'estratigrafia (?) i d'això ja fa molts anys. Els fluïts són els causants d'aquestes ondulacions, les trobem a la sorra de la platja dibuixades pel vent i en un fons sorrenc dibuixades pel riu o la mar. Les d'avui corresponen al primer temporal de llevant d'aquest any i que va provocar uns corrents d'aigua a la rera-duna de la platja de la badia de Roses. 
Què no ens tallin la llengua!!! :-P

dilluns, 8 de juny del 2015

La foto somiada


Tots tenim una o vàries fotografies que hem imaginat o somiat desperts, avui us presento una de les meves. Feia temps que li donava voltes a fer la VL amb un tret diferencial, sabia que havia de ser feta des del Cap de Creus i he anat pensant diferents indrets o accidents geogràfics com a protagonistes però, sempre era "más de lo mismo" (frase del meu nebot quan mira les fotos que faig...) Tenir un crític sincer esperona la imaginació :-)
Diumenge passat en una sortida en caiac se'm va encendre la llumeta al visitar un lloc amb caiac per fer una apnea. Durant tota la setmana passada he estat pendent del windgurú (meteo) i he estudiat l"estellarium (posició astres) per veure l'hora de la sortida de la VL i de la lluna minvant, finalment tot apuntava que el divendres al vespre hi hauria una finestra d'uns pocs minuts per poder fer la fotografia somiada i així va ser. Quan creus amb els somnis aquests s'acompleixen.
Una altra cosa és la destresa en l'obtenció dels resultats o la visió personal del que volia transmetre. La imatge que havia configurat en la meva ment s'apropa força al resultat obtingut i espero que a vosaltres també us agradi.  
Aquesta imatge no s'hagués pogut executar sense la inestimable ajuda del Ricard que va acompanyar-me en aquesta "aventura" nocturna. Make i off AQUI.  


Us deixo una darrera versió  feta a 6400 ISO i en la que he fet un petit retall per evitar unes zones que havien quedat subexposades del costat dret i de sota.




dissabte, 6 de juny del 2015

Detalls de primavera







Al passejar per "macrejar" hi ha moltes imatges que has fet i possiblement que quedaran al disc dur oblidades. Aquesta entrada és perquè algunes d'elles vegin la llum i tinguin el seu moment de glòria al ser compartides amb tots vosaltres.

dijous, 4 de juny del 2015

Cel rogenc...


... pluja o vent. Aquell dia va ser vent, com no podia ser d'altra manera. Hi ha vegades que veus una posta que pot resultar "cansina" però, se'm fa molt difícil de no treure la càmera per fotografiar-la. Viure a l'Empordà comporta aquestes coses, és el que hi ha i ens hem d'adaptar ;-)

dimarts, 2 de juny del 2015

Crepuscles compartits





A darrera hora del dia és quan puc sortir a fer fotos i meditar, sempre hi vaig acompanyat del gos però ara, i gràcies a tenir l'objectiu macro, també m'acompanyen altres bitxos durant aquests moments de solitud i reflexió. Avui us en deixo una petita mostra.