Cometa 2014 Q2. Lovejoy..., l'escuat.

 Dimecres al vespre vaig anar fins al Cap de Creus, la zona més fosca de l’Alt Empordà, amb l’esperança de veure al cometa Lovejoy. No ho tenia gens clar, tan sols els grans astrofotògrafs estaven ensenyant imatges potents d’ell (com en JoanCarlos Casado que l’havia fotografiat des de Sant Llorenç de la Muga).

Dins meu tinc encara el record d’estar a les Salines i bavejar amb la visió del cometa Hale-Bopp que vàrem gaudir-ne el 1997, època de la fotografia analògica i que no vaig poder fotografiar L però ara, amb una càmera digital i que aguanta força bé altes sensibilitats tenia l’oportunitat de fer-ho. Aleshores va ser fàcil anar fins al CdC i localitzar-lo, al segon intent ja l'havia pescat.

La imatge és pura "fotografia extrema", Iso 12.800!!!, f2.8, 200mm i 4s. El retall de la imatge m'ha ajudat a processar-la en José Fernandez amb Pixinsight, Gràcies company!

Com a mínim espero que us serveixi per agafar els vostres fills, uns prismàtics i sortir a veure’l..., en cas de no tenir fills millor agafar el company o companya ;-) 

La lluna no és fàcil

Capturar un primer pla de la lluna no té gaire dificultat, tan sols es necessita un bon teleobjectiu, la dificultat la trobem a l’hora de capturar-la amb detall i integrada en un paisatge.  La lluna és un reflector de la llum brutal i ajustar la càmera es fa pràcticament impossible. Tant sols hi ha un moment en que la seva llum i la de l’entorn són força equivalents, és en el crepuscle que això passa, just quan emergeix de l’horitzó o està a punt d’amagar-se.

La imatge d’avui coincidia en que la lluna plena s’amagava a l’hora de la sortida del sol, és aleshores quan tenim l’oportunitat de capturar-la. El sol ens il·lumina el paisatge d’una forma suau i ella es troba en tota la seva plenitud. Tant sols calia trobar un lloc guapo per fer-ho. Un estany, un grup de flamencs, filera de tamarius i un fons format pel Pirineu amb el Canigó nevat, ah! i una pàtina de boirina que pot o no agradar l’objectiu ha estat el 70-200 a 200 i 190mm., la resta de dades 1/15s / f10.0 / 200 iso ,

Les minves de gener

Segur que tots ho sabeu però, per si hi ha algun despistat explicarem que durant els anticiclons d'hivern es generen uns nivells de mar molt baixos, la potencia dels quals dependrà de lo alta que sigui  la pressió atmosfèrica. Diumenge vaig fer aquesta foto, i es podia caminar per llocs on normalment és impossible fer-ho sense mullar-se el cul. El nivell de mar estava mig metre per sota del que tenim quan hi ha una borrasca a sobre nostre.  Aquesta és una bona època per recollir fruits del mar degut a la facilitat d’accés que tenen molts llocs sense haver-te de mullar.

Desprès del suggeriment d’en Pere Soler, a sota penjo la mateixa composició en un altre instant i amb un revelat més agressiu (saturació). Que n’opineu?

Emulant als mestres

Fa molts anys vaig veure una imatge de l’Oriol Alamany que va fer després d’un temporal de llevant  als Aiguamolls, eren les restes vegetals que flotaven a l’aigua del rec Madral. Encara ara, sempre que veig elements junts i flotant penso amb aquella imatge. Les bones imatges són les que perduren dins nostre a traves del temps. 

Aquesta sessió d’avui l’he fet jugant amb les fulles que flotaven de forma evocadora a la bassa d’extracció d’argiles de Delfià. Espero que us agradi!

Ple de llum, buit de vida.

Per començar l’any penjo unes imatges del que tinc més a l’abast, els estanys. Són unes imatges plenes de bona llum i color, però buida de vida.

L’hivern ha estat la millor època de l’any per passejar i veure com en aquests estanys s’hi refugien milers d’exemplars d’ànecs que fan bullir l’aigua. Collverds, xarxets, piulaires,  s’agrupaven en aquestes aigües somes durant els mesos més freds. Ara això sembla que ja no passa amb la mateixa magnitud de quan es va crear el PNAE i s’hi va prohibir la cacera. Tot un seguit de factors d’origen humà ha fet canviar l’escenari, millor dit els actors. La proliferació de senglars, daines  i la persecució per controlar-ne les poblacions amb armes de foc, pot ser un del motius més importants de la pèrdua de la tranquil·litat necessària per les aus. La implantació d’un model de gestió potenciant la ramaderia, difícilment comprensible per la majoria de naturalistes,  també hi pot ajudar molt, altres factors més globals també hi poden influenciar.  La realitat és que sempre que passen coses com aquestes qui més hi perd és el medi natural. Tant difícil és fer compatible l’activitat de l’home i la preservació de l’entorn? Crec que amb el coneixement que es té  i unes bones pràctiques ben integrades tothom en pot sortir beneficiat però,  per fer-ho cal apartar els personalismes i posar-hi molta bona voluntat i imaginació i això malauradament, com sempre passa,  és la gran dificultat.  

L’estrella dels reis mags?

Aquests dies a la posta del sol es pot veure un astre que brilla abans que aparegui cap estrella, és Venus. Sembla com si fos l’estrella que guia als reis mags, si et quedes observant sembla que el seu camí és cap a l’oest, cap al centre de la península, és allà on portaran els “regals”?

Desitjo que ben aviat els impostos, fruit del treball del poble català, es quedin a casa pel bé de la nostra gent.  Bon any 2015 J