Evolució d’un capvespre

La tercera i quarta han estat processades amb Lightroom per recuperar les zones inicialment "cremades" de l'horitzó (-40 per la tercera i -30 per la quarta)

L’aplicació de les mesures agroambientals en els arrossars obliga als pagesos a mantenir els camps enaiguats a l’hivern i això, beneficia als ecosistemes humits de la zona i als que en treiem altres pròfits com som els caçadors ;-).  Uns hi van a caçar ànecs i becadells i, els altres hi cacem postes de sol.

Les fotos s’han fet des del mateix punt amb lleus variacions en la direcció de la càmera. He utilitzat un filtre DN invers. 
Quan em concentro amb aquest tipus de fotografia m’ho passo molt bé i m'agrada estar sol. Experimento amb els paràmetres de la càmera i, el moment més àlgid arriba quan la llum ha quasi desaparegut, és aleshores quan el paisatge es metaforitzarà gràcies al sensor que veu el que els meus ulls no poden. En aquest punt s’incrementa la concentració d’endorfines a la sang d'una forma bàrbara ;-), és per això que aquesta mena de fotografia enganxa, és pura droga dura.   

Les barraques de pedra seca II

La funció d’aquestes construccions tradicionals són les de donar aixopluc als pagesos durant les llargues jornades de treball i a la vegada un lloc per guardar-hi les eines. A l’Alt Empordà i en els municipis de Llers, Biure, Avinyonet de Puigventós, Figueres, Pont de Molins i Vilanant trobem l’anomenada “Garriga de l’Empordà”, ubicada al vell mig de la comarca, està constituïda per uns turons calcaris de sols extremadament pobres, és aquí on hi trobem la major densitat d’aquestes edificacions, se'n han comptabilitzat unes 500.

La barraca que us mostro avui està construïda al marge d’un camp i integrada en aquest límit, on el pagès hi acumulava totes les roques que extreia del bancal. L’única obertura d’aquestes barraques és la porta, la forma del seu acabat superior és extremadament variat. Aquesta és una variant del mig punt.

La foto és feta el mateix dia que l’anterior i aprofitant l’hora blava, aquestes dues barraques les separen tan sols unes desenes de metres.

Fotografia LLED

La fotografia LLED, tal i com li agrada denominar a l’Edu Martin, són imatges de LLarga Exposició Diuernes (exactament ho diu en castellà "LED"). Ell ho aplica a la fotografia del paisatge urbà amb molt bons resultats (com podeu veure si cliqueu sobre el seu nom). El tema és relativament simple, hem de privar l’entrada de la llum a base de filtres DN i així aconseguir la llarga exposició. 

Dissabte al matí vaig buscar un paisatge minimalista per intentar fer unes LED, l'espai va ser la gola del Fluvià i aquests són els resultats. Per fer-ho vaig emprar 3 filtres, 2 DN i 1 DN invers. Com podeu apreciar, l’excés de llum filtrada fa pujar els magenta i possiblement li faltaria passar pel PS i arreglar-ho. També us deixo la versió amb blanc i negre. Ah! les exposicións han estat d'un parell de minuts.

Una mina

Tenir un estany a tocar de casa és una mina i, si no que els hi diguin als de Banyoles, per sort jo també soc un afortunat, tot i que no visc a Banyoles, si que estic al costat dels Aiguamolls.  És per això que puc arribar a fer-me pesadet amb les imatges del reflex del cel a l’aigua i és que dona molt de joc, estar a l’Empordà i tenir un mirall natural com aquest.

Avui us presento aquestes imatges fetes en una sessió de diumenge a la tarda. Per fer-les he utilitzat un filtre de DN invers (que no és de la marca Lucroit :-) i tot allò que es diu, nivell de bombolla, disparador, trespeus,  etc. etc. F11, ISO100 i una velocitat d’obturació de 1s i 0.5s respectivament.

Les barraques de pedra seca.

Per les properes setmanes-mesos m’he marcat un petit objectiu, es tracta de fotografiar algunes barraques de pedra seca de l’Empordà. El que m’agradaria fer és presentar-vos algunes d’aquestes construccions de l’arquitectura tradicional i intentar explicar alguna cosa sobre la seva tipologia constructiva i la seva història. Ha de ser un humil homenatge a la gent que li va tocar viure del SXVIII a mitjans del XX i que ho van fer amb unes condicions molt dures, ells donen significat a la dita “els catalans de les pedres en treuen pans”.

Què millor que començar amb la foto d’una barraca que va pertànyer a un picapedrer. Està ubicada a Llers, dins de la barraca hi ha dues fornícules i un cocó per deixar les eines (armaris fets amb pedres treballades i polides). Com podeu veure a la imatge, té el marc de la porta ben treballat amb muntants ajustats i un rebaix al llindar interior, amb balda inclosa! tot fet amb pedra molt ben repicada. L’interior és circular amb un alçada de 2,65 m. i l’exterior és quadrat, amb dues llindes iguals sobremuntades i una filera de pedruscall en rastell al damunt. El company Jenar Fèlix que s’ha dedicat a catalogar-les (Les barraques de pedra seca de la Garriga de l'Empordà. 2012 de Brau edicions) , la té classificada com a “quadrangular amb arc de descàrrega en rastell”.

La imatge l’he fet il·luminant la part interior amb flaix + un filtre CTO i a fora hi he posat llum de lot càlida. Com que la nit no prometia un bon cel, l’he fet a l’hora blava per tenir una mica de color. Espero que us agradi.

Buscant-li el punt

Quan fotografies el moviment de les onades un dels paràmetres que més has de treballar és la velocitat de l'obturador. Òbviament aquesta dependrà molt de que vols aconseguir, quan cerques l’onada amb les traces dels seu moviment, utilitzo velocitats que van del 0,4s fins als 2s. Per exemple, una mar de fons marcada estarà més a prop dels 2s i, un mar animadet pel garbí possiblement que haurem d’utilitzar els 0,4s.

Us deixo una imatge d’una sèrie que he fet una tarda amb onades d’un parell de pams empeses per un garbí suau. Espero que us agradi. Ah! la velocitat és de mig segon, f13 i ISO200.