Milkyway

En milkyway, apart de ser un bon músic i punxa discos, també és el nom anglès de la via làctia (VL). Aquestes setmanes és un dels millors moments per poder-la fotografiar. Hi ho és, perquè el seu nucli es troba arran de l’horitzó i d’aquesta manera tindrem una referència terrestre que ens pot ajudar a composar i fer-la més bonica si cal.

La imatge s’ha fet en un dels racons més acollidors de la mar d’Avall del Cap de Creus, aquesta cala, de molt difícil accés per terra, és un magnífic recer pels dies de tramuntana, o temporal de llevant. De fet nosaltres l’utilitzem com a lloc per pernoctar els dies que la tramuntana fueteja el Cap de Creus.

La fotografia que us presento la vaig fer l’any passat a Cala Bona. Era el primer cop que pujava la sensibilitat de la pobra càmera fins a 1600ISO, el diafragma és f2,8 i el temps d’exposició 30 segons. Amb aquest paràmetres ja queda força bé la VL, encara que els darrers models FF o professionals, poden arribar a sensibilitats molt més altes sense donar gaires problemes. La escena va ser il·luminada amb una lot de llum blanca. 

Espero tenir l'oportunitat de tornar a poder-la fotografiar aviat. 

Badia de Roses.

Aquest cap de setmana passat va ser tempestuós, la darrera nuvolada que va escombrar la badia de Roses va ser el diumenge a la tarda i aquest és l’aspecte que tenia des del camí de Sant Onofre.

La primera imatge s’ha fet amb una focal de 16 mm, el diafragma tancat a f11,0, la sensibilitat a 100 ISO i 1 segon d’exposició. El color del núvols és degut a que es va fer una mica més tard i vaig posar un filtre de DN invers.

La segona és una fusió de quatre imatges (fotomerge), fetes amb un teleobjectiu a 33 mm, la velocitat era de 0,6 segons, el diafragma a f7,1 i la sensibilitat a 100 Iso.

Prona.

Aquest és el nom del refugi de pescadors que normalment utilitzem en les sortides nocturnes per pescar i gaudir del bon temps vora al mar. Aquest divendres hem fet la primera sortida i l’he aprofitat per fer alguna fotografia crepuscular i nocturna d’aquesta barraca que està incrustada a una roca que la protegeix dels temporals de tramuntana i en un espai privilegiat.

Les dues imatges són fetes amb uns paràmetres pràcticament idèntics, la única diferència és que la crepuscular té el diafragma a f5,6 i la nocturna a f2,8. Malauradament la nit no va acompanyar i el cel estava tapat, per la qual cosa la CL es feia molt patent. 

Llana d’acer.

Quan vaig començar a fer fotografia nocturna em va sorprendre l’ús que es feia de la llana d’acer. Resulta que aquest material s’encén i crem. Posteriorment, fent-lo girar a molta velocitat, pots crear tot un seguit d’espurnes que quedaran com a traces de foc. És un “truc” molt utilitzat..., fins la sacietat, en el “light painting”.

Aquesta fotografia la vàrem fer una nit, al mig del Cap de Creus, amb un estudiant de batxillerat que feia el seu treball de recerca sobre la fotografia nocturna, vàrem dibuixar esferes de colors, fonts de foc i altres coses. Avui us ensenyo aquest volcà que vam crear a la cala Prona, un dels santuaris del CdC.

Marines.

Sembla que el temps vulgui arreglar-se, si és així, a partir d’ara els caps de setmana intentaré sortir una nit a mar a navegar i fer nit per aquestes cales del Cap de Creus, si es pot complir aquest desig i les nits acompanyen, us aniré mostrant fotos d’aquests racons amagats del CdC.

Per poder fer-ho, és molt senzill, econòmic, saludable i ecològic, cal tenir un caiac (també es poden llogar), a partir d’aquest fet se’ns obre tot un món de possibilitats de descobrir el mar des d’una perspectiva privilegiada.

Us deixo dues foto fetes amb la Julià O. ara fa dos anys, es van fer al municipi de Colera un cap vespre de lluna plena.

Tramuntana estelar.

Realment és una relació d’amor i odi la que establim amb la tramuntana. Quan fa dies que no bufa l’enyorem i quan esta dies bufant l’odiem.

La foto d’avui és en homenatge a la meteorologia d’aquestes darreres setmanes, i especialment a l’estimada tramuntana. Els estels marquen el camí del vent i el pi, avui ja mort,  simbolitza quin és el destí del que no obeeix el seu mandat.

Foto feta sumant la llum de varies imatges perquè quedin ben marcades les traces dels estels (startrail), datada a finals de novembre del 2011 al Pla de Tudel, el pi avui encara és en peu però els banys de sal portats pel vent l'han mort. Aquest arbre quedava arrecerat dels edificis deconstruits d'aquest indret.