Antidepressiu

Diumenge, quan la majoria de la població ens trobàvem estirats al sofà, en un estat quasi bé catatònic i, intentant no pensar amb la tornada a la feinal, la  natura ens va regalar una posta de sol d'antologia, d'aquelles que et fan saltar com si tinguessis una molla al cul. Les xarxes també van explotar i als pocs minuts anaven plenes de fotografies fetes en una gran diversitat d'ubicacions de la nostra geografia, el telenotícies, òbviament, també se'n va fer ressò.  Va ser espectacular.

Avui us mostraré les que vaig fer als estanys amb un pet de tramuntana que déu n'hi dó . És una sèrie presentada en contrasentit cronològic, hi ha petites variacions d'enquadrament i també de configuració de càmer, el denominador comú és intentar també mostrar el moviment del vent. Entre la primera i la darrera hi van tres quarts d'hora ben bons.
Possiblement que a partir dels primers 20 minuts, molts de nosaltres vam deixar d'observar-la, la llengua de foc ja s'havia apagat. El que us vull fer observar (bàsicament als amants de la fotografia), és que a partir del moment que aquells cels rogencs s'apaguen arriba un moment en que sembla que tot s'hagi extingit però, l'espectacle revifa com un incendi mal apagat. Si teniu una càmera que pugueu fer exposicions llargues, aquell és el moment de treure-li tot el suc i aconseguir efectes com el que es pot veure en la primera imatge, la qual, junt amb la segona són les que més m'agraden, sense desmeteoxer la darrera..., qüestió de gustos :-), el núvols conserven color i textura i els colors càlids es combinen amb els freds, l'aigua queda solidificada i queden allisades i d'un color blau intens les zones menys batudes pel vent.

La primera foto té la següent configuració, f11, 60s i ISO200, la darrera té f16, 2s i Iso 50.