Una mica mandrós

La fotografia macro moltes vegades s'ensenya de manera que el resultat obtingut sigui una imatge on s'ha potenciat que el motiu fotografiat estigui a focus, des de la punta de l'antena fins al final de l'abdomen. Aquestes imatges són una meravella per poder apreciar tots els detalls, ja sigui d'una flor, o d'un insecte. Per fer-les es precisa d'un carregós i especialitzat equip que fa la tasca força feixuga.

Em declaro mandrós per posar-me a fer aquest tipus de fotografia macro. Tanmateix, crec que hi ha milers de fotografies insuperables amb aquesta tècnica i dificilment superables. És per això, que si hagués de definir el mètode de macro que practico en aquests inicis s'hauria de dir.: "macro hiperlleuger".  Des de l'any passat que m'hi he posat i el faig a pols, sense el trípode, em resulta molt més fàcil composar i no em cal portar el costós trípode amb una ròtula de precisió. Per treballar tiro de ISO, per això tinc una càmera que l'aguanta prou bé i, això si, m'he equipat amb vestimenta per estar arrossegant-me tota la sessió pel terra, un cop estirat i posat a l'alçada de les bestioles, aquestes no s'espanten tant i aguanten sense fugir.

El resultat són fotografies que van pel costat més impressionista, intentant potenciar el color per sobre de la morfologia dels motius i buscant composicions atractives.  Aquesta és al menys  la intenció.

Les imatges que avui us presento no són res de l'altre món però, si que reflecteixen aquesta manera de treballar. La tarda d'aquell dia no prometia res, la llum era molt baixa i vaig haver d'arrossegar-me per terra per poder composar i tirar d'Iso molt alt.