Quan un surt a macrejar, un dels
bitxos que t'ho posen menys difícil solen ser les aranyes, avui us presentaré
algunes imatges de les que un aprèn alguna cosa.
Fa més de tres dècades que tinc
posats els peus als aiguamolls (per temes laborals) i encara ara m'agrada
anar-hi als inicis de primavera per veure com es desperta la vida. Per mi és
com anar a un museu en que les obres d'art estan de cares a la paret o cobertes
amb una tela i, cada any descobreixo coses noves, giro alguns quadres o destapo
alguna escultura i d'aquesta manera un es va enriquint..., això tant sols em
passa a la primavera.
Avui les imatges tenen poc valor
fotogràfic però, si que són documentals. Es tracta d'aquesta espècie d'aranya
caçadora que corre per sobre dels herbassars de les closes. La seva estratègia
per amagar-se és utilitzar el mimetisme, però aquest mimetisme no és tant sols
d'imitar el color verd de les fulles, quan es descoberta, ubica el seu abdomen
amb forma de fulla de tal manera que sembli una altra fulla de la planta on
caça. Semblarà una tonteria però,
descobrir aquests detalls m'omple de satisfacció :-).
Realment és d'admirar com ela animals ens adaptem en el medi per tal de subsistir , llàstima que alguna espècie en comptes d'adaptar-nos pretenem que s'adapti la resta del medi a nosaltres, tristament la invol.lució de lèspècie humana.
ResponEliminaFotogràficament la segona si no tingues la branqueta darrera que hem desconecerta la trobo un contrallum d'alló més ben trobat.
salut.
Malauradament vaig tenir temps de fer aquest parell de imatges i va marxar, de fet aquesta posició era per mamagar-se de la meva presència i no va donar per més :-( Una abraçada, Albert.
ResponElimina