Possiblement que el so que
relaciono més amb l'estiu és el crit estrident del falciot en vol. Segurament
que sigui pels records d'infantesa mirant embadalit els seus vols vertiginosos
arran de les parets de les cases del meu poble. Ara encara m'hi encanto amb ells
i els ballesters que nien als penya-segats del Cap de Creus o el Montgrí.
A mi en passa igual. En el meu cas, ho relaciono instantàniament amb l'escola. Es un edifici d'un 75 anys amb finestrals inmensos orientarse a migjorn. Recordo com si fos ara mateix la sensació del sol de juny caient implacable sobre els vidres nuus i els xiscles dels falziots a l'altra banda. Era el senyal del començament del compte enrera per les vacances, un compte enrera que es feia etern.salut.jc
ResponEliminaJa, ja, ja segur que som molts que tenim aquesta associació de imatges. Una abraçada
EliminaJo el que relacione més amb l'estiu és l'olor de la terra eixuta després d'una tormenta d'aquelles mediterrànies. Aquella olor a terra mullada.
ResponEliminaSalut!
El sentit de l'olfacte com a record. Quina bona olor! tincs records sensitius en l'estacions extremes, l'estiu i l'hivern.... Una abraçada, Pepet
Elimina