Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 17 d’abril del 2013

Tempus fugit II



Dins d’aquesta sèrie dedicada a les construccions en estat ruïnós de la comarca i, que representen l’herència d’un passat massa llunyà, avui us presento un mas que havia estat un dels més importants de la muntanya de Requesens, es tracta del mas de Mirapols. Actualment  està en un estat absolutament ruïnós i tan sols és visitat per les vaques que hi busquen el recer en els dies de mal temps  o s’utilitza com a referència pels excursionistes i caçadors.   
El mas es troba a la vora de la riera de Mirapols i la veritat que desconec qui va donar el nom a qui.  El que sí que us puc dir, és que si mai us perdeu per aquest indret, no deixeu de visitar la riera, és un lloc que el pas de l’aigua sobre els granits ha anat esculpint unes formes que fan les delícies de qualsevol fotògraf. A mi m’agrada anar-hi de la tardor fins la primavera, però la riera ja l'heu vist.

Avui us presento aquesta foto que era molt complicada de compondre, una ruïna és un caos i això vol dir molts elements desordenats. Per poder salvar la composició he jugat amb la força de les diagonals i, he intentat que aquests cairats estiguessin alineats amb elles.  El segon gran problema era la il·luminació que es va fer en solitari, el primer cop que hi vaig anar tenia l’ajuda d’un amic però, malauradament el cel estava tapat i va ser impossible fer una cosa decent, en aquesta ocasió vaig tenir sort però, estava sòl (mai ho tenim tot), per aquest motiu vaig optar per fer una foto de llarga exposició i així, tenir temps d'anar il·luminant els diferents espais i elements i també aconseguir aquestes traces d’estels que ressalten el forat del teulat. No va ser gens fàcil,  vaig haver-hi de posar tots els sentits i una mica més, el lloc és molt gran i cal moure’s per tot aquest espai absolutament a les fosques per aportar el punt exacte de llum. Vaig utilitzar una lot de xenó, i hem vaig situar en 7 punts diferents de l'escenari, al quart intent vaig tenir la sort d'obtenir aquest resultat sense posar-me un cairat per barret ;-)
Dades de la imatge.: 567 segons d'exposició, un diafragma de f 3,2, la sensibilitat a 200 ISO i la focal de 11 mm. Espero que us agradi.

5 comentaris:

  1. Gracias José, como puedes ver la belleza se esconde en todos los sitios, al menos esto me parece ;-)

    ResponElimina
  2. "Quien la sigue la consigue..."

    T'ha quedat molt xula, ha valgut la pena la feinada :-)

    Una abraçada
    Xavi i Aroa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment el dissabte va haver-hi una nit estel·lada! Una part de la foto és vostra.

      Elimina
  3. Tot i que és un post de fa molt temps, de tant en tant me'ls miro per aprendre perquè al principi explicaves com feies les fotos i pels que volem aprendre és molt interessant.
    Et volia preguntar com calcules aquestes exposicions tan llargues i com saps quanta estona has de "pintar" amb la llum perquè quedi bé. Perquè no crec que estessis els 10 min d'exposició passejant-te amb el lot amunt i avall....o si??

    ResponElimina