Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 30 de novembre de 2016

2a llevantada descafeïnada


Realment va ser una garbinada i no llevantada. Un dels lloc millors per poder-la disfrutar amb relativa seguretat, són les platges del centre de la badia de Roses. Cal conèixer una mica aquests sorrals que quan les onades el cobreixen pot tenir llocs on es formen les típiques arenes movedisses, bàsicament a la zona del PNAE  i, comporten un cert perill si no saps com sortir-te'n o com a mínim pot donar-te un bon ensurt.
Us deixo una imatge d'aquella tarda en que el temporal ja estava de baixa i el cel es va encendre de color de rosa, tot un espectacle.

dilluns, 28 de novembre de 2016

2a llevantada descafeïnada




I ja són dues les llevantades que no ens han aportat l'aigua que necessitem per passar amb tranquil·litat el proper estiu.  De fet en aquesta segona "llevantada", la circulació atmosfèrica va ser molt peculiar, amb un front càlid de sud tot perseguit per un de fred de la mateixa direcció, el xoc de tots dos fronts va produir una línia de tempestes però, a casa nostra les pluges van ser de molt poca entitat, res.
Aquesta segona llevantada, les "marons" tampoc han estat tan altes com la del mes d'octubre. El capvespre que va entrar vaig tenir el temps just per anar fins el far de S'Aranella i treure alguna imatge de darrera hora.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Desenfoc extrem


No sé que tenen aquests imatges que m'encanten, aquesta pobra llagosta estava menjant amb tota la seva golafreria sobre l'herbassar d'una closa i de les fotos que li vaig fer, aquesta és la que més m'ha agradat.

dijous, 24 de novembre de 2016

Experimentant II



Si en l'entrada anterior podíem veure unes vistes generals de les closes, avui entrarem en alguns detalls captats amb aquesta tècnica de multiexposició. Després de fer molts assajos i de visualitzar-los a la pantalla de l'ordinador, he anat garbellant el material fins arribar a allò que em transmetés les sensacions que buscava, bàsicament una rica gama cromàtica. Espero que us agradin. 

dimecres, 23 de novembre de 2016

Ja el tenim aquí!


El segon temporal de llevant ja ha arribat. El primer va afectar les zones més properes a la costa, esperem que aquest pugui aportar l'aigua perquè el pantà de Boadella millori el seu precari estat del 35%. Veurem que dona de si tot plegat, tant per l'aigua caiguda com des del punt de vista fotogràfic.
Us deixo una imatge de llarga exposició diürna feta ahir a la tarda, com que l'onatge no tenia gaire entitat, vaig optar per aplanar-lo del tot. "Esperi" que us agradi.
Versió amb B/N feta a la brava

dimarts, 22 de novembre de 2016

Experimentant



Sempre s'ha d'experimentar amb tot, si no ho fas quedes ancorat i no evoluciones, La recerca fa que tot es mogui (per bé o per mal). A nivell personal intento fer-ho amb la fotografia, tot i que sé que els resultats obtinguts normalment no solen ser gaire populars  :-(
Aquest cap de setmana em vaig trobar sense motius paisatgístics clars per fotografiar la "tardor", la intenció va ser treballar la "paleta cromàtica". Tanmateix, a la plana de l'Empordà mai és explosivament acolorida, són poques les espècies d'arbres caducifolis que hi tenim.  Aquest fet em va portar a experimentar de com treure el suc i obtenir un resultat acolorit i a poder ser explosiu i una mica diferent. Una mica pretensiós per part meva però, és allò d'haver d'arriscar experimentant.
Per obtenir els resultats que us mostro vaig haver de multiplicar la forma i el color a partir de la propietat de les càmeres modernes de fer multi exposicions.  Espero que els resultats us agradin, jo m'ho vaig passar d'allò més bé fent-t'ho.  Avui comencem per uns plans generals i en la següent entrada anirem a plans més propers amb aquesta tècnica.

diumenge, 20 de novembre de 2016

El tamariu


La característica més singular d'aquest arbre autòcton és la resistència que ofereix als sòls salins, de fet és l'únic arbre que pot viure en llocs salinitzats, dit d'una altra manera, quan veiem zones on el tamariu és l'única arbre que hi viu, podem dir amb certa seguretat que aquelles terres són salobres o "salmàstiques" (com diu la gent gran de Castelló d'Empùries referint-se a les aigües), és un bon bioindicador :-)
Moltes vegades té aspecte arbustiu però, pot arribar a 6-8 metres d'alçada. La capçada és molt ampla, desmaiada i quan està a la vora dels camins porta molta feina el podar-los ja que envaeix el pas.

divendres, 18 de novembre de 2016

El cascall i la corretjola marines





Sempre fotografiem les roselles vermelles dels conreus però n'hi ha d'altres que passen desapercebudes pel seu hàbitat més específic, com ara és el cas del cascall marí (Glaucium flavum), ell viu a les platges i és a la primavera que el podem trobar florint. Té propietats medicinals, la seva sava s'utilitza per combatre les berrugues i les fulles infusionades per combatre la tos. No gaire lluny i ja en terres més fortes, a la vora dels camins de ronda de la costa  trobarem a la corretjola  (Convolvus althaeoides) que engalana els corriols.

dijous, 17 de novembre de 2016

Traces








Com a continuació de l'anterior entrada i un cop el sol era una mica més alt, un dels recursos més assequibles per fotografiar en les platges sorrenques són les traces que hi deixa el vent i els elements que s'hi queden "tirats" o, les petjades de la fauna d'aquest hàbitat tan peculiar.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Platja de Sant Pere







Muga vol dir frontera amb euskera però, a nivell a la plana de l'Empordà, el riu que se'm fa més "frontera" és el Fluvià i, crec que això ens passa a molts dels que vivim al nord de la Muga ;-).
La selecció d'avui és de la sortida de sol que hi va haver aquest dissabte, estan fetes a la platja de Sant Pere Pescador, al sud de la frontera. Va ser un bon matí. Vaig aprofitar el final de la tramuntana que havia esborrat les petjades humanes i tan sols hi havia la del vent i dels animals. La primera foto, encara que no ho sembli era pràcticament de nit, és feta a una iso alta (400) i un temps d'exposició d'un minut, en la sessió vaig intentar captar aquestes llums baixes i suaus que il·luminen la sorra i l'aigua. M'agrada la tercera en que la sorra es tenyeix de rosa i es veuen les petjades d'una guilla que hi havia passat feia poc, en la següent podeu veure un borm blau dipositat pel mar i, la darrera és la gola del Fluvià just al instant de sortir el sol.   

diumenge, 13 de novembre de 2016

La sang altera


Un dels paràmetres físics que tenen més influència en els processos biològics és la temperatura. La pujada de la temperatura que va junt al increment de les hores de sol, dispara l'activitat fisiològica dels essers vius. Gaudir d'aquest procés anual és tot un espectacle que es repeteix i paga la pena d'observar-lo. Bé, sempre i quan t'apropis a fer passejades pel medi natural. Malauradament hi ha una gran part de la població i cada cop en són més que han de viure dins de les grans ciutats allunyats d'aquests entorns naturals. Ells, són majoria i no sé com evolucionaran respecte a la seva actitud davant de la pèrdua de consciencia ambiental. Aquesta pèrdua de "sensibilitat ambiental" podrà ser un problema a mitjà termini!
Pel que fa a la foto us presento dues versions fetes al mateix moment i l'únic que ha canviat és la posició de la càmera, en la primera més contrapicada i la segona picada. El resultat és ben diferent. 

divendres, 11 de novembre de 2016

Llevant a la punta del CdC




Veure una llevantada a la punta del Cap de Creus és una experiència que s'ha de tenir i més els que el tenim a prop de casa. Les llevantades ni ha molt poques al cap de l'any, es compten amb els dits d'una mà i encara en sobren.  Veure el mar embravit trencant contra els penya-segats és evocador d'alguns quadres que a molts de nosaltres ens van impressionar i, que actualment intentem imitar amb la fotografia del paisatge, són molts els que ho diuen i amb els quals m'identifico plenament.

dijous, 10 de novembre de 2016

La gran viatgera



Avui la imatge que us mostro no té un valor fotogràfic en si mateixa però, és l'excusa per fer un petit apunt sobre aquesta gran viatgera, la papallona dels cards (Vanessa cardui). Ja fa unes setmanes que es veuen exemplars d'aquesta espècie una mica per tot arreu, són exemplar amb les ales desgastades per l'esforç que estan fent. Aquesta viatgera ara es troba de pas, se'n va cap als cortals d'hivernada, a les portes del desert del Sàhara o fins i tot es pensa que pot anar més avall del Sàhara. Cada any fa un viatge de milers de quilòmetres travessant una part del continent africà i un altra d'Europa , pujant a la primavera i baixant a la tardor. Recordo que ara farà 7-8 anys va ser espectacular, de fet va ser el primer cop que es va poder descriure dia a dia tot el recorregut que va fer per les cites de multitud de persones que ho vàrem poder testimoniar. Un dia quan travessava el Golfet a la mar d'Amunt em vaig creuar amb elles, va ser emocionant i sorprenent. Dies més tard també vaig veure com deixaven florit uns castanyers que hi ha a la carretera de Port de la Selva a Sant Pere de Roda, una entrada de tramuntana les va obligar refugiar-se i van quedar folrats i acolorits per milers d'exemplars.  Si entreu a la web del Museu de Granollers hi trobareu més informació, allí es coordina els treballs de recerca d'aquesta papallona i moltes altres que són  uns excel·lents bioindicadors. 

dimecres, 9 de novembre de 2016

La gola de la Rogera






A la platja de can Comes hi ha tot un seguit de llacunes (llaunes a Castelló d'Empúries) i la més important de totes és la Rogera. Les fotos d'avui estan fetes al contacte que hi ha entre la llacuna i l'aigua de la rere duna després d'una llevantada, un lloc que traspua pau i tranquil·litat. 

dimarts, 8 de novembre de 2016

Temps d'exposició



Avui us mostraré dues imatges que tenen dos temps d'exposició molt diferents, la primera és d'un minut i la segona de tres segons, dècima amunt dècima avall. El resultat és ben diferent per les sensacions que transmeten.  Us passa el mateix?  

dilluns, 7 de novembre de 2016

Marons de tramuntana



A Cadaqués de les onades en diuen marons i trobo que és una paraula que de vegades se li escau prou bé, per exemple quan hi ha mar de fons i les marons ens gronxen com una mare que gronxa el bressol del seu fill.
Quan la tramuntana va de baixa és un bon moment per recórrer la Mar d'Amunt buscant racons de costa per fotografiar . Fàcil no ho és, el contrast negre dels esquists amb el blanc de l'escuma és molt complicat de controlar des del punt de vista fotogràfic.  Us deixo unes marons espetegant contra els esquistos de Port de la Selva. 

dissabte, 5 de novembre de 2016

Macro extrem



Si tingués un objectiu macro prou potent podriem veure el món al reves. Aquesta gota suspesa té reflectit el paisatge que l'envolta, la teranyina i el mateix cel, algun dia he de provar amb un macro ben potent i perdrem en aquests detalls del paisatge en miniatura :-) 

dijous, 3 de novembre de 2016

Núvol tirabuixó



No sé si hi ha un tecnicisme per denominar aquest núvol , podria ser el de núvol orogràfic i és que la causa que el va forma va ser una garbinada que un cop traspassava el Cap de Creus  i en plena mar d'Amunt el genera amb aquesta forma tant peculiar. A mi em va semblar tremendament bonic i em va alegrar la tarda en que l'onatge em permetria tenir un bon primer pla i el cel guarnit d'aquest tirabuixó era la cirereta, un dia de sort! 

dimecres, 2 de novembre de 2016

Boires




L'anticicló centrat sobre els nostres caps és sinònim d'estabilitat, de manca de vents i de presència de boires. Aquest pont de Tots sants la boira haurà fet les delícies de molts fotògrafs. La imatge que us presento és la sortida de sol del primer de novembre, imatge feta des del cotxe a la carretera dels tres ponts, entre Castelló i Palau Saverdera.

dimarts, 1 de novembre de 2016

Un apartament amb vistes



Cada any m'agrada anar a fer nit al cim d'una roca/illa anomenada Messina o illa Plana. Un lloc molt agrest,  dur i punyent per l'esquelet que vol descansar-hi però, que et permet tenir una vista de 360º de primera categoria.
Aquell dia em va acompanyar en Ricard, un enamorat d'aquesta terra i prou boig i inconscient per venir. Hi havia una mar de fons de prop d'un metre que venia de garbí i que generava un onatge espectacular pel costat de fora. Aquesta illa és el reialme de corbs marins, gavians i remena-rocs, ells sempre hi són.