El món dels insectes ens passa
desapercebut a la majoria, ells viuen relativament a prop però ,amagats dins
dels seus refugis naturals, moltes vegades la seva extrema menudesa fa que ni
els veiem. seurà en un prat de dall i començar a observar tot el que allí s'hi
mou, es com anar al Empire State i observar la gran metròpoli de Nova York , de
mica en mica van apareixen davant dels nostres ulls tots els seus integrants de
diferents formes i colors. Tot un plaer pels nostres ulls.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dissabte, 29 d’octubre del 2016
divendres, 28 d’octubre del 2016
Perquè fotografiar el mar?
La veritat és que igual que el foc, la mar té un poder de
seducció visual molt potent, fotografiar-lo és tot un repte. Buscar el lloc on
anar dependrà del cel, un cop al lloc es tractarà de trobar nous enquadres o, un de repetit però, amb
condicions de llum o de cel diferents. Podríem dir que és una font inesgotable
de recursos compositius que cal anar consumint d'una forma pausada. De vegades
he de parar de fotografiar i canviar de lloc perquè estic immers en un estat
catatònic. Droga dura! No us passa a vosaltres?
dimecres, 26 d’octubre del 2016
Badia de Roses
La Costa Brava queda desbravada a la badia de Roses, diuen
que es una de les badies més belles del món, per nosaltres ho és. Quan ha passat un temporal de llevant o un de tramuntana que esborren les petges humanes, a mi m'agrada anar-hi a caminar per la zona central que és un magnífic lloc
de reflexió i a la vegada pots fer quatre fotos.
Avui us deixo les que vaig fer després de la primera
llevantada d'aquesta tardor que espero no sigui la darrera.
En la primera veureu el que tècnicament es diu "efecte orton" però, que no és res més que l'entelament de l'objectiu.
En la primera veureu el que tècnicament es diu "efecte orton" però, que no és res més que l'entelament de l'objectiu.
dilluns, 24 d’octubre del 2016
Bramant
Aquest racó de Cap de Ras és una caleta que la podríem
considerar la joia paisatgística del municipi de Llançà. Quan penso que els
propietaris d'aquestes terres volien urbanitzar aquest espai, me'n faig creus
del poc respecte que hi ha per l'entorn natural per part dels poderosos.
Avui us presento uns enquadraments diferents al clàssic
d'aquest lloc. Espero que us agradin.
dissabte, 22 d’octubre del 2016
Cucut de rec.
Al maig trobem florint aquesta flor que té una certa aparença amb el
clavell i que s'anomena cucut de rec. Abans n'hi havia moltes però actualment
la manca de prats de dall ha fet que s'estigui rarificant molt. Lychnis
flos-cuculi.
dijous, 20 d’octubre del 2016
Què fem amb l'aigua?
El llevant és el vent i el temporal que salva la comarca de
l'Alt Empordà de passar set, si no fos per aquestes borrasques mediterrànies
caracterítzades per la precipitació elevada i la mala mar i, junt a la capacitat
del pantà de Boadella per emmagatzemar l'aigua, aquesta comarca no seria el que
és a dia d'avui (poder seria ben diferent), ni des del punt de vista agrícola, ni turístic. L'aigua és un
dels majors límits que té el desenvolupament local. Sabem fer-ne un bon ús?
Us deixo una col·lecció del llevant renta-botes d'aquesta setmana passada.
dimarts, 18 d’octubre del 2016
Premonitori
diumenge, 16 d’octubre del 2016
Mar de fons I
L'u d'octubre va coincidir en cap de setmana i amb una mar
de fons força potent de garbí, per celebrar-ho em vaig arribar a la cala
Rostella per fer la sortida de sol. Vaig arribar-hi de fosca nit i les primeres
llums les vaig fer a la contra (properament un post de l'altre costat). Aquest mateix enquadrament al juliol us el vaig
mostrar amb una VL. Els bons llocs cal visitar-los en comptagotes, a sorbets :-)
divendres, 14 d’octubre del 2016
Temps de tardor?
Tots els que tenim l'afició de la fotografia esperem la tardor
per immortalitzar-la. Ara és quan la xarxa s'inundarà de boscos caducifolis,
boires i salts d'aigua i ens entrarà l'estat melangiós pre-hivernal. Alguns ens
quedarem frustrats per no haver pogut captar aquests tòpics, ja que hauran
passat de llarg pel canvi climàtic, o un tramuntanal ens arrabassarà aquelles
preuades fulles torrades.
Un, com que és gat vell ja s'ha avançat i he captat un dels
primers senyals de tardor, l'esclat d'uns xampinyons en un prat de la plana. Aquests
bolets abunden en les zones pasturades pel bestiar de peu rodó, al seu voltant
hi ha el fonoll, una de les poques plantes que han sobreviscut intactes, això ha estat gràcies a tenir un gust desplaent per als cavalls i ser capaces de crèixer en plena sequera d'estiu.
dimecres, 12 d’octubre del 2016
Port de la Selva
És un poble que tot i ser
turístic queda una mica lluny dels grans nuclis costaners i això, fa que sigui més tranquil que la majoria de pobles de la Costa Brava i en concret del Cap de
Creus. Si que té el seu punt àlgid com tots però, mai t'arriba a ofegar. Això
és un valor afegit que el fa molt més apreciat per alguns que ens agrada estar
allunyats del moviment i, wsperem que continuï
així per molts anys!
Imatge primaveral des del far de Saranella.
dilluns, 10 d’octubre del 2016
Quart creixent
Per fer fotografia nocturna m'agrada anar-hi quan la lluna
està en quart creixent, la seva lluminositat és baixa i les imatges que en pots
obtenir no estan "diurnitzades" . Encara que la imatge que us
ofereixo com a mostra no és un bon exemple, ja que en el moment que va ser
feta, encara dominava la llum crepuscular.
dissabte, 8 d’octubre del 2016
Flor de fonoll i brunidora
Una de les flors més típiques que
ens trobem per les closes (prats de dall humits) és el fonoll d'aigua (Oenanthe
lachenalii), espècie d'umbel·lífera diferent al fonoll comú i, que creix en
zones d'inundació temporal. Les seves flors és un bon recurs fotogràfic, pots trobar-hi una bona col·lecció d'insectes. Un dels escarabats més comuns que hi trobem en
aquesta flor i en moltes d'altres, és la brunidora peluda (Oxythyrea funesta)
molt abundant a la primavera, pelut i el cos amb franges clares i fosques, es
passa el dia amb el cap enfonsat entre els estams, veure-li la cara és força difícil.
dijous, 6 d’octubre del 2016
Mar de vent
Quan bufa la tramuntana es fa molt difícil anar a
fotografiar la Mardamunt, l'accés a la costa és exclusivament per terra, el
vent fa tremolar el trespeus i les fotos surten trepidades, l'aerosol halí
embruten l'objectiu i malmeten l'equip, total que són pocs els dies que en
s'atreveix anar-hi. Les fotos d'avui són d'un dia d'aquests que el cel dramàtic
demanava mar mogut i a finals d'estiu ja tinc ganes de que la meto es mogui una
mica.
dimarts, 4 d’octubre del 2016
Platja de la Cadireta II
Una de les millors sensacions que et produeix el fet d'anar amb
caiac és la llibertat, això si, has de tenir en compte que els límits te'ls posa la natura i
concretament la meteorologia.
Aquesta cala és un lloc de difícil accés quan la mar està moguda, moment en que pot mostrar-se molt fotogènica. Aquella tarda era una bassa d'oli, en direcció a ponent hi havia un cel encès, vermell.., de finals d'estiu. Tot i que la foto estava feta en direcció contraria a ponent el cel era espectacular. Fer aquestes fotografies, és una mica "más de lo mismo" però, a mi em fa feliç i espero que a vosaltres també :-)
Aquesta cala és un lloc de difícil accés quan la mar està moguda, moment en que pot mostrar-se molt fotogènica. Aquella tarda era una bassa d'oli, en direcció a ponent hi havia un cel encès, vermell.., de finals d'estiu. Tot i que la foto estava feta en direcció contraria a ponent el cel era espectacular. Fer aquestes fotografies, és una mica "más de lo mismo" però, a mi em fa feliç i espero que a vosaltres també :-)
diumenge, 2 d’octubre del 2016
Sant tornem-hi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)