Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 31 d’agost de 2016

Primer cel amb "xixa"


Dissabte a la tarda van insinuar-se unes pinzellades de núvols que despertaven l'esperança de que hi hagués unes llums interessants al crepuscle.  Amb la secada que hi ha vaig haver d'utilitzar el quaderns d'apunts de camp per buscar una làmina d'aigua accessible i, així, poder magnificar la posta de sol. Per fer-ho, no hi va haver més remei que anar fins als arrossars, allí hi ha una clariana al bell mig del conreu que ha "fallat" i que m'ha servit per fer la foto d'avui. En la imatge també podreu veure que hi ha fauna alada que aprofita aquest mateix lloc. Vinga va! pregunta d'examen.: Coneixeu l'espècie a qui pertanyent les petjades que es veuen? :-)

dilluns, 29 d’agost de 2016

Istiu IV. Retorn als inicis







Aquesta entrada ve arrel d'una conversa feta dins d'un amagatall amb dos fotògrafs. Una mica el que vull explicar-vos és que, quan vaig començar a fotografiar i, d'això fa molt de temps, el que més m'importava era aconseguir un primaríssim pla del bitxo o de la planta, l'entorn se me'n refotia molt. Actualment ja no faig fotografia de fauna, no tinc equip, tampoc tinc cap referent clar a qui intentar emular i, òbviament no puc aportar res de nou en aquest camp de la fotografia. Tot i això, aquest mes d'agost de llums dures per la fotografia del paisatge i de massa feina, tot sigui dit, si que he pogut dedicar un parell de matins per retornar a l'origen i fer quatre "ocellots" que amb molt de "carinyu" us presento.
Us deixo una mostra d'algunes d'aquestes imatges seleccionades per  la llum, el cromatisme, l'entorn, on he re-enquadrat la imatge i fins i tot m'he donat el crèdit de jugar fort amb algun paràmetre en el moment del processat del raw. Espero que us agradin 

dissabte, 27 d’agost de 2016

Sant Romà de Delfià



Aquest és un d'aquells indrets que encara conserva l'essència de l'Empordà més autèntic. En la vessant d'un turó i orientada a SE hi trobem l'església romànica junt al mas d'en Nouviles, una de les grans famílies altempordaneses amb extenses propietats de gran valor paisatgístic i cultural. No molt lluny i en estat ruïnós hi ha la rajoleria i, a pocs metres hi trobem una bassa que es va formar per l'extracció de les argiles. No hi ha any que m'hi passi algun cop a fotografiar el seu entorn i els seus integrants. 

dijous, 25 d’agost de 2016

Istiu III. Fantasmes






Com que aquests dies tinc poques possibilitats de fer allò que més m'agrada, la fotografia de paisatge, el que si que he pogut fer, és tornar als orígens i fer una mica de fauna.
Amb l'entrada d'avui vull emular a alguns reconeguts i premiats fotògrafs, fent l'ús de la baixa velocitat per fotografiar fauna en moviment. És el primer intent i queda molt per caminar encara, anirem experimentant.  Aquestes fotos han estat fetes a baixa velocitat i se'ls ha retallat, l'òptica ha estat un 70-200 amb duplicador.

dimarts, 23 d’agost de 2016

Istiu II. Aiguaeixuts o "drylands"






Els aiguamolls als estius es caracteritzen per la reducció del nivell de l'aigua als estanys i en la majoria pel secat absolut.  En el moment de la baixada de la làmina d'aigua es produeix una situació d'estrès pels organismes aquàtics, alguns d'ells passen a formes resistents i queden enterrats en el fang, d'altres entren a formar part de la dieta dels seus depredadors. L'arribada d'espècies invasores com la gambúsia (1921 a la península introduïda en les campanyes de lluita contra el paludisme que portava a terme l'exercit espanyol ) i el cranc americà de introducció més recent (1986 observació personal, la primera referència que tenim és del rec Salins) va significar possiblement un impacte negatiu per algunes espècies autòctones (no s'ha estudiat gaire) però, si ho mirem amb la distància i fredament, ara podem observar com moltes espècies han incrementat la seva població (bàsicament l'avifauna), com ara són els ardeids, cigonyes i d'altres que depreden sobre aquests "eternament invasors", encara que a hores d'ara els hi hauríem de dir espècies "nouvingudes". Ells, el que fan és posar a l'abast d'altres molta proteïna fàcil, transformant matèria orgànica en proteïna abastable i assimilable, per dir-ho d'una manera entenedora.   
Avui us deixo amb unes imatges clàssiques d'aquestes espècies que es beneficien d'aquest fet. Són imatges que no acostumo a fer, per la senzilla raó de que no tinc equip (focal). En aquest cas d'avui s'ha utilitzat un 70-200mm. Espero que us agradin. En la següent entrada us presentaré una versió més personal del mateix moment.

diumenge, 21 d’agost de 2016

Oh! benvinguts, passeu, passeu...






Aquesta primavera, si el mati festiu no era ventós, cosa francament dificil per l'Empordà, m'endinsava pels camins de les closes, un lloc on et pots perdre absort amb els petits detalls. Una activitat que et fa passar el temps a la velocitat de la llum, i si aquesta és bona, encara més.
Avui us deixo el resultat del que possiblement hagi estat el darrer matí primaveral, tot i que ho publiqui en ple estiu. Espero que us agradi

divendres, 19 d’agost de 2016

Abellera


Seguim amb el rescat de fotos primaverals.
Una de les orquídies més boniques que es pot veure al mes de maig, és l'abellera (Ophrys apifera). Com podeu observar, el seu label  que és aquest pètal absolutament diferent a la resta i més gran, té forma d'abella (poseu-hi una mica d'imaginació, eh), és per atreure les abelles i que aquestes s'emportin els sacs amb el Pol·len (pol·linis) cap a un altra flor, si això no passa s'autofecunden :-)

dimecres, 17 d’agost de 2016

Pur vici




Sortir a fotografiar al cap vespre es pot convertir en rutinari i per tant repetitiu i més quan les condicions ambientals no ens aporten un plus per treure-li un bon suc, no per això un ho deixa de fer-ho i cada dia que pot surt màquina en ma. Les fotografies que avui us mostro són d'un dia d'aquests en que les llums no eren res de l'altre món i simplement vaig intentar treballar entre les roques d'una petita cala de Roses.  

dilluns, 15 d’agost de 2016

D'aquesta primavera




De vegades cal sortir al rescat de les fotos que poden acabar oblidades dins del disc dur. Les que avui us presento són algunes de les que podrien patir el càstig de l'oblit i no s'ho mereixen. 

dissabte, 13 d’agost de 2016

Dues versions




Aquestes dues imatges estan fetes al mateix dia i en el mateix lloc, la diferència la trobem en que en una hem allargat l'exposició a uns tres minuts i en l'altra no. El que està clar que transmeten sensacions ben diferents, no?
Si que he canviat una mica la composició per potenciar en la primera les roques i en la segona l'aigua, podem dir que hi ha una mica de trampa :-)

dijous, 11 d’agost de 2016

Becplaner



Els becplaners són unes aus filtradores que de vegades passen pels aiguamolls, però encara força difícils de veure. Dies enrere mentre passejava per un camí de les closes per "macrejar" , acció de practicar la macrofotografia, em va sorprendre aquesta imatge i de forma impulsiva la vaig captar. Es bo seguir els instints a l'hora de fotografiar, encara que a l'únic que li agradi la imatge captada sigui un mateix :-) 

dimarts, 9 d’agost de 2016

Equador celest


Si ens orientem cap a l’est i fem una llarga exposició de manera que puguem impressionar sobre el sensor la traça que deixen els estels degut al gir de la terra sobre el seu propi eix, veurem que hi ha una zona on els camins traçats pels estels divergeixen, ho podrem denominar com l’equador celest que, no és res més que la projecció del nostre equador. La primera imatge que us presento és una proba que vaig fer i que no ha sortit reeixida però, el que vull explicar-vos és que aquest dibuix que es genera és un bon recurs a l’hora de potenciar imatges. A sota us torno a ensenyar una imatge de l’any passat en que vaig voler expressar la força del vent sobre un pi, per fer-ho vaig utilitzar aquest recurs. El titol de la foto és senzill: “Tramuntana estel·lar”. Què us sembla? 



diumenge, 7 d’agost de 2016

Mateix moment



Aquestes dues imatges estan fetes al mateix lloc, a la mateixa hora i sense moure la càmera ni un mil·límetre, la diferència que hi ha entre una i l'altra és que la primera té un temps d'exposició d'una fracció de segon i la segona és de quasi tres minuts. A mi em transmeten sensacions diferents i a vosaltres?

dijous, 4 d’agost de 2016

Pals




El seu nom té l¡origen en la paraula "Palus" que significa lloc pantanós, són  moltes les paraules  amb aquesta arrel com "palustre"  o "paludisme". Precisament el paludisme s'enduia moltes vides a la plana marjalenca del Baix Ter durant el segle XVIII i, era degut als mosquits que es desenvolupaven en el conreu de l'arròs. Aquest conreu va quasi desaparèixer però en les darreres dècades ha anat incrementant la seva superfície de mica en mica. A dia d'avui hi ha més de sis-centes hectàrees d'aquest conreu.  
Vista de Pals des de l'estany. Imatge feta amb el 70-200 mm, on el pp correspon al verd de l'arròs.



dimecres, 3 d’agost de 2016

Estem sols?



Aquest cap de setmana m'han preguntat dues vegades si creia amb déu, i he dit el que penso, que no però, que admiro profundament l'entorn on vivim i els mecanismes que el regulen, conèixer la interrelació que hi ha entre ells ha estat i és una necessitat vital per mi, sempre m'ha meravellat l'ecologia, em refereixo a la ciència, és clar, L'entrada d'avui intenta evocar aquells moments en que en un moment o altres tots ens fem aquestes preguntes més transcendents. 
Un suggeriment, aprofiteu aquests dies d'estiu i més aquesta setmana que és una bona oportunitat per sortir al camp, especialment ara que tenim la lluna nova i estem travessant el sector de les "llàgrimes de sant Llorenç" per mirar cap al cel nocturn. Fer-ho amb el petits de casa i intentar dimensionar aquest espai  estel·lar és una pràctica que hauria de ser obligatòria per carregar-nos d'humilitat i òbviament sorgiran totes aquestes preguntes sobre la menudesa de l'ésser humà i de les divinitats, Què tinguis sort en trobar les respostes.

La primera imatge és feta amb el 14 mm i la segona amb un 50 mm. 

dilluns, 1 d’agost de 2016

Istiu


Ara si que ha arribat l'istiu de veritat, aquells dies en que el país sembla que s'aturi, en que la majoria de mails et reboten amb un "estic de vacances fins al 20 d'agost....", en que les carreteres de la costa s'omplen de badocs perillosos que no saben de l'existència dels intermitents,  de senyors amb cara de mala llet perquè han d'estar aguantant la família més temps del que estan acostumats, mala llet compartida amb els cambrers de pell blanca i aspecte malaltís per l'excés d'hores de treball.
Aquest estrés també el compartim amb l'entorn natural. La canícula estiuenca tanca els estomes de les fulles com estalvi hídirc, fins i tot els arbres s'alliberen d'elles per no perdre la poca aigua que tenen, les guilles perden el pèl hivernal i adopten un aspecte malaltís com si fossin cambrers de costa. A mar les altes pressions fan baixar els nivells de l'aigua, les famoses minves d'istiu, on  els organismes que viuen en el trencant de l'onada també entren en estres, fins i tot poden morir. Mal  època per una majoria, mentrestant una minoria fan l'agost, tal i com sempre ha passat, són cicles de vida. Per sort, les pluges arribaran, es netejarà  la pols acumulada i tot reviscolarà i nosaltres recuperarem la bona llum per sortir a capturar-la i el bon humor.