Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dissabte, 30 de juliol de 2016

Garbet


Garbet és una platja de Colera i que havia estat el lloc de bany per excel·lència de la gent de figueres, al menys pels que buscaven quelcom diferent a les llargues platjes de sorra. Dècades enrere, quan no tothom disposava de vehicle, en aquest indret hi arribaven els banyistes amb tren, costum força sostenible i que s'ha perdut. Tantmateix segueix sent un lloc concorregut i que fa les delícies de molts amants del mar i, que a partir d'ara ens venen unes setmanes d'overbookign. La imatge correspon a l'hivern, època en que sol ser força tranquil i més si hi vas a primera o darrera hora del dia que no hi ha ningú. 

dijous, 28 de juliol de 2016

Contrallum



El millor moment per fotografiar les papallones i, la majoria dels insectes, és a primera hora del matí, la llum sol ser molt bona, càlida i rasant, i elles encara es troben en la fase d'escalfament, aleshores s'estan força quietes i si fas una aproximació "reptiliana" podràs captar-les bé. tan sols els caps de setmana puc practicar el macro, i a l'Empordà que és el palau del vent, són comptades les ocasions que es pot treballar en condicions òptimes. 

dimarts, 26 de juliol de 2016

Sa Claveguera


La toponímia del Cap de Creus i en concret de la seva costa, és molt rica, poder aquest freu, l'espai que queda entre la punta del cap de Creus i l'illa de s'Encalladora en forma de passadís d'uns 600 metres de llarg per poc més de cent d'ample, té una de les denominacions més lletges. Desconec el perquè d'aquesta denominació i, si és del tot correcta, poder vingui pel fet que a partir d'aquí comença la mar d'Amunt, tram de costa orientat cap a nord i que rep totes les deixalles flotants que els rius de la costa francesa aboquen al mar i que la tramuntana se'n cuida de transportar-los ben diligentment fins a aquest filtre natural.  Dins d'aquest passadís estret, hi ha un racó que té la mateixa denominació i allí, si que si produeix un remolí que tendeix  a acumular molta porqueria i que possiblement dona el nom al freu. Si algú que segueixi aquest blog ens pot il·lustrar una mi¡ca més, que ho faci si us plau. 

diumenge, 24 de juliol de 2016

Detall de les closes


Anar a fer un vol per les closes en aquesta època és una passejada molt enriquidora però, té un problema per mi, es transforma en un passeig curt per la distància caminada i llarg pel temps invertit. El motiu? la gran quantitat d'entrebancs que trobes pel camí en forma d'organismes vius, ja siguin plantes, ja siguin animalons.  És com entrar en una gran pinacoteca en que els quadres estan de cares a la paret i cada any en vas girant de nous i descobrint aquest ric "micromón". 







dijous, 21 de juliol de 2016

La casa d'Éol i III


Desesperat i a punt de claudicar en la recerca, vaig buscar refugi en un punt molt conegut per mi, un lloc de descans durant la major part de les sortides nocturnes per aquesta costa, un racó molt ben arrecerat de tots els vents, podríem dir el millor refugi d'aquesta costa indòmita. Em sentia vençut en el repte de poder-me creuar amb els déus.
De fet no sóc creient, bé! crec amb l'existència de Gaia, digui-li Gaia, digui-li Paxamama, n'estic convençut però, m'agradaria trobar-me amb les divinitats gregues, ja que elles van ser descrites fa mil·lers d'anys, i aquests senyors grecs no eren uns ignorants com jo.
Abans de claudicar, vaig decidir fer un darrer esforç i treure la meva càmera caçadora de llums divines, aquella que tan sols surt per les nits i, vet aquí que vaig caçar la divinitat!  Al mirar pel visor de la càmera vaig exclamar aquell crit que sempre exclamava un gran caçador, pescador, ramader, pagès dels aiguamolls i ecòleg (Vicenç de Can Niceto).: "llam em mati"!!! no havia trobat a Zeus, no, però tenia la sort d'haver fotografiat a Éol! Ell, que és el responsable d'aixecar els vents més potents i mortífers i que s'ha endut tantes vides al mar però, que tanmateix ha guarit aquestes terres del Cap de Creus de l'especulació urbanística, i ho ha fet a base de fustigar el cap de Creus amb tramuntanades que el fan molt difícil d'habitar. Finalment l'havia pogut fotografiar!  El molt simpàtic es mostrava davant meu  provocant  un vent estel·lar. Quina nit més màgica...o divina! ;-)
Està molt clar que per aconseguir els objectius a la vida cal tenir una forta convicció.

dimecres, 20 de juliol de 2016

La casa d'Éol II


Cansat d'esperar a Zeus en aquell paradís prohibit, vaig decidir traslladar-me cap a un altre punt. Coneixia una cova situada a poques milles d'allí, feia temps que en una sortida d'exploració hi havia trobat un niu de corb marí emplomallat i també era un bon lloc per la cria del ballester. Si aquelles joies de la nostra ornitofauna havien triat aquell paratge d'una bellesa tenebrosa , perquè no ho havia pogut fer el déu dels déus?
Vaig enfundar-me dins del caiac i vaig començar a palejar, ara ja de nit tancada, cap al NW, en direcció on neix la Tramuntana. Mentre anava palejant enèrgicament, l'aigua que s'aixecava de la quilla del caiac s'il·luminava de color verd-blau fluorescent. Es tracta d'un fenomen habitual a principis d'estiu i en les nits fosques, uns organismes bioluminescents (Noctiluca) s'exciten amb el moviment i emeten aquesta potent llum tant excepcional. Cada cop que la fulla de la pala penetrava dins de l'aigua, una aurea de llum apareixien al seu voltant i, les gotes que regalimaven de la fulla semblaven gotes de foc verd  que anaven estampint-se sobre la superfície del mar. Tot un espectacle que algun dia he de fotografiar o filmar.
Un cop desembarcat a la boca de la cavorca, vaig començar a caminar per aquella llarga gola fins endinsar-me en la cavitat principal de la suposada casa de les divinitats. Malauradament allí no hi eren, tant sols els crits dels polls del ballester hi retrunyien. El sensor de la càmera no va ser capaç de captar altra cosa que la imatge que us mostro i on no és veu cap déu.   (continuarà)

dilluns, 18 de juliol de 2016

La casa d'Éol I


Fa un parell de caps de setmana vaig haver de suspendre la sortida amb caiac que tenia programada amb els amics però, en un últim moment vaig decidir fer-ho encara que fos en solitari. Un cop assumit el risc de la sortida, vaig planificar endinsar-me al mar i concretament per la  costa del Cap de Creus i pels seus racons més amagats i a l'hora prohibits, l'objectiu era contactar amb els déus d'aquestes aigües ;-) 
Al capvespre vaig descarregar el caiac a Port lligat i d'allí anar palejant direcció est, mar endins.  Quan la llum solar s'extingia vaig avarar el caiac en una illa que podia ser ben bé la casa de Zeus.  El silenci ho envaïa tot, tan sols els empaits dels llobarros als peixets que es disposaven a dormir trencaven aquell silenci. La lluna de mica en mica anava caient cap a ponent i, il·luminava aquell paisatge geològic d'una aspresa impròpia. La cúpula celestial lentament es va anar omplint d'estels i esteles d'avions però, en Zeus no apareixia per enlloc. (continuarà)

dissabte, 16 de juliol de 2016

La nit als estanys


Anar a fotografiar als estanys per la nit és una tasca que comporta un cert risc, més que res pel fet que hi ha trets de bala que es poden escapar i foradar-te. Esperem que aviat s'acabi amb les tirades nocturnes per controlar els senglars, està clar que com més intentem regular-ne les poblacions dels porcs, més n'hi ha i que cal buscar-hi alternatives.  

dijous, 14 de juliol de 2016

Arrossegant-me per les closes








Les sessions de macro per les closes són pur vici primaveral. Normalment treballo a pols, sense trípode i tirant d'Iso, he vist que per poder ser pràctic i aconseguir els resultats que busco, no cal gaire parafernàlia, podríem dir que vaig a pèl. Bé, a pèl no, perquè el que si que faig és vestir-me amb roba "soferta", això vol dir, botes d'aigua altes i un impermeable. Normalment la posició de treball és tenir el cos estirat sobre l'herba que algunes vegades és aigua, com són sessions matinals acabo ben xop.

Us deixo un "pupurri" de dues sessions de cap de setmana de finals de maig, són imatges que poder acabarien dins del disc dur perdudes per sempre més. 
Al final de la sessió vaig aixecar el cap i vaig veure al gos amb més paciència del món sota la lluna plena...

dimarts, 12 de juliol de 2016

Racons per somiar II


Diumenge al vespre tornant de fer la VL que us vaig mostrar abans d'ahir, no vaig resistir de parar altre cop a la Torre del Sastre, volia una imatge d'ella emergint de dins de la torre, com un fum estelar.
Soc repetitiu però,  aquests instants són especials i no sempre es poden veure, són com les florades de les orquódies o dels bolets. Tant sols alguns dies  entre la primavera i la tardor es podrà fotografiar el centre de la VL, si no ho fas ara caldrà esperar tot un any per tenir una  segona oportunitat.

diumenge, 10 de juliol de 2016

Taaaat!


Tal i com si fos una criatura aquesta mosca s'amagava de la meva mirada però, la gegant ombra la delatava i la feia encara més atractiva a la gula fotogràfica que m'envaeix a la primavera.
Aqui sota la mateixa però ben vista.:

dissabte, 9 de juliol de 2016

La mosca escorpí (Panorpa communis)


Li diuen escorpí perquè els mascles al final de l'abdomen tenen la genitalia semblant a l'agulló de l'escorpí, tal i com podeu veure en la primera imatge. De totes maneres, el que si tenen igual mascles i femelles, és el cap i aquest també crida molt l'atenció pel seu rostre allargat com un cavall. No creieu que li haguéssim pogut dir..., mosca cara de cavall?  



dijous, 7 de juliol de 2016

L'esclat de la clorofil·la



Si camines per dins d'una arbreda a la primavera a primera hora del matí, et trobaràs que la llum queda filtrada i reflectica per les fulles amb totes les tonalitats del verd, aquest fenòmen de llums especials dura pocs dies. Quan això passa, a mi se me'n va l'olla i m'agrada començar a jugar una mica. Sé que són unes fotos que no solen ser gaire populars però, són fetes per disfrutar-ne un mateix i els que si vulguin apuntar ;-).  

dimarts, 5 de juliol de 2016

Racons per somiar


El Cap de Creus té racons de difícil accés fins fa poc desconeguts per gran part de la població però, cada cop més freqüentats per l'arranjament i publicació d'aquests recorreguts. Aquesta hiperfreqüentació pot arribar a ser excessiva. Aquests darrers any s'han millorat molt els camins de ronda, cosa que era molt necessària però quan veus l'erosió que causen els caminants i les deixalles que hi abandonen fa una mica de mal al cor i, tot i que m'encanta que la població s'atreveixi i perdi la por a endinsar-se pels corriols de la costa caldrà invertir molt en educació.
Avui us presento a la VL vista des d'una de les cales més boniques i apreciada pels rosincs. Sabeu identificar-la.? La imatge és d'aquest diumenge al vespre que vàrem tenir un cel especialment transparent.  

diumenge, 3 de juliol de 2016

Punta de Gatillepis



Un dels llocs predilectes per anar amb la família a prendre el bany era aquest, sota l'abocador de Portbou! què malament que sona :-) És la platja del Claper. Malauradament un fort temporal de llevant es va endur la platja i l'accés, ara és un lloc decadent i pràcticament impossible d'accedir-hi. Aquest és un tram de costa encisador, ple d'esculls i coves de contrabandistes (la d'en Xocolata, la d'en Tramuixa). Durant anys va ser utilitzat per abocar-hi les restes de la construcció i una mica de tot però, no per això he deixat d'anar-hi, majoritàriament hi vaig per mar amb el caiac. Avui us deixo un parell de imatges del lloc, la primera és mirant cap a la punta de Gat i llepis. Estan fetes amb llarga exposició (tres minutets), just abans de que un ruixat obligués a finalitzar la sessió. 

dissabte, 2 de juliol de 2016

Minimalisme


Segons la definició del IEC.: " Tendència artística caracteritzada per la simplificació extrema de les formes i l’ús de colors elementals. Minimalisme pictòric. Minimalisme musical". Realment és el que buscava al fer aquesta imatge, l'altra cosa és que ho hagi pogut copsar. Aprofitant una tarda tranquil·la en que l'onatge no era gaire fort, vaig fixar-me en aquest grup de pedres que arriben a forma un triangle i com horitzó es veu la silueta del Montgrí, amb el bisbe, poder aquest element és el que sobra per complir amb la definició ;-).