Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 30 de març de 2016

Insecticida natural


Sabeu que els aràcnids que hi ha en una hectàrea de prats de dall poden arribar a consumir tones d'insectes al cap de l'any? és un dels millors insecticides naturals que hi ha. Quina us agrada més?

dilluns, 28 de març de 2016

Rostoll


Els que em coneixeu sabeu que de tant en tant us castigo amb alguna foto moguda. És una debilitat que tinc i que l'objectiu és buscar el color i la textura per sobre de la forma, vaja allò que es diu "impressionisme" i que en el meu cas es queda en un intent. La imatge està feta en un rostoll (cam segat) d'arrossar. Espero que us agradi!

dissabte, 26 de març de 2016

Rosada



Estem acostumats a veure la rosada sobre les plantes però realment ella es forma en qualsevol superfície exposada a la humitat de la nit. En fotografia la que es fa més irresistible per la seva bellesa és quan afecta les teranyines,les quals adquireixen una aparença de colors de perles.
Avui us presento una versió menys comuna però també utilitzada pels fotògrafs de natura, la rosada formada sobre un insecte, en aquest cas un odonat. En la primera imatge he utilitzat un diafragma tancat per tenir part del cos enfocat, tot i que per la posició del bitxo, les seves ales  no podien estar completament enfocades. La segona he fet tot el contrari, he obert molt el diafragma per magnificar les zones fora d'enfocament i potenciar aquests efectes de les gotes de rosada però sacrificant els detalls morfològics de la bestiola. Espero que us agradin. 

dijous, 24 de març de 2016

Les primeres



Les primeres flors en aparèixer a les closes (prats de pastura i/o dall) són els narcisos i aquestes menudes margarides. Els narcisos són plantes bulboses que les veiem a la segona setmana d'hivern, posteriorment desapareixen, tant sols queda el bulb allà sota terra, latent, les que tenen aquesta forma de viure se les denomina geòfits.  Als aiguamolls (PNAE) les podem trobar en molt pocs indrets i surten per claps. L'altra floreta que us mostro són les margarides, quan troben unes bones condicions tenen una florada explosiva i esquitxen grans superfícies deixant el prat com si fos ben nevat, poden tenir diferents colors però domina el blanc blavós.  

dimarts, 22 de març de 2016

El Bergantí


Quan fas una llarga exposició diürna (LLED) normalment busques un paisatge "minimalista" i posteriorment si passes la imatge a blanc i negre, aquesta agafa molta força. La imatge LLED que us porto avui és de la costa del Cap de Creus, aquí de paisatges minimalistes no n'hi ha. He intentat tenir una composició en que els elements dibuixin unes línies o formes simples. Com que era una hora en que el color de l'aigua i el cel agafaven molta força, us la mostro tal i com és, i a sota passada a B&N. Quina us agrada més?

diumenge, 20 de març de 2016

L'anguila


Dies enrere passejava per la platja de can Comes i vaig veure al terra una protuberància de la sorra en forma d'essa, feia uns 40 cm, a la part superior tenia una escletxa oberta. Aquest tipus de relleus els fan els animals que construeixen galeries però, en aquest cas estava a la platja! El que vaig fer no s'ha de fer mai, ja que cal que la natura segueixi el seu curs però, va ser irresistible descobrir quina era la bestiola que s'amagava allà dins.  Al descolgar-la es va confirmar el que em temia, es tractava d'una anguila que havia quedat atrapada en una pujada de nivell que hi havia hagut.  Fet el descobriment, en comptes d'abandonar la pobra bestiola allí per que la descobrís un depredador oportuniste, vaig interferir en el la xarxa tròfica i la vaig indultar. Molt mal fet! La vaig traslladar fins la làmina d'aigua que hi havia a pocs metres.  Un cop alliberada vaig encantar-me observant si es revifava, fins i tot li vaig netejar el llom de la sorra incrustada, un comportament, el meu, molt infantil. Un cop refeta la bestiola, va iniciar els moviments reptants per buscar aigües més fondes. No va ser fins a aquell instant que no se'm va  acudir que li podia haver fet alguna foto. Ja era una mica tard per fer els preparatius de la foto, els quals, van ser improvisats i maldestres. Ella, la meva amiga, va ser molt ràpida en buscar la zona amb més fondària per esmunyir-se. 


divendres, 18 de març de 2016

Sola


Aquesta barca es troba a la desembocadura del rec Sirvent just al costa de la gola del Fluvià. Ja eren moltes les vegades que hi passava pel seu costat i no m'havia parat a fotografiar-la. Aquest dia tornava de la platja de Can Comes i se m'havia fet pràcticament de nit, vaig creure que era un bon moment per fer-li una xic de companyia, tot aprofitant l'hora blava. Va caler aplicar una il·luminació amb una lot càlida. Espero que us agradi.

dimecres, 16 de març de 2016

El Gavià des Travioli


Aquest racó del Cap de Creus em té el cor robat des del primer dia que hi vaig passar. Quan naveguem amb caiac en dies de forta tramuntana, aquest és el punt de decidir si girem el cap i ens enfrontem amb els forts vents i grans onades o tornem cap a Portlligat. Per molts de nosaltres és el punt de refugi però, també ho és per altres, recordo un dia en que una gran mola de peix petit també s'hi arrecerava per no ser devorats per les tonyines gegants que hi havia a fora. Un lloc amb un encant especial i que m'evoca "heroiques" jornades de paleig.  Com podreu observar també és un lloc d'una bellesa captivadora. 

diumenge, 13 de març de 2016

La saba empeny


Tot i que aquests darrers dies han estat freds, de mica en mica es veuen les primeres flors i també com el verd d'algunes fulles es reviscola. Els anomenats helòfits, que són plantes que arrelen dins l'aigua com ara és la balca o els mateixos lliris grocs, comencen a empènyer i les seves fulles com llances s'alcen i verdegen, d'aquí unes setmanes floriran per guarnir les vores dels estanys amb el seu groc intens.  Aquest és un dels espectacles més característics dels aiguamolls dolços i que val la pena veure'l .
A l'espera de l'espectacle us deixo aquesta imatge d'un estany que aviat s'ha d'esquitxar de groc intens.

dijous, 10 de març de 2016

Lofoten i VII. Flakstad, la platja de les aurores






Va ser com una peregrinació diària la que vàrem fer a aquesta platja, nosaltres i tota una munió de fotògrafs que corrien per aquelles illes, una platja molt ben orientada per fer aurores i relativament propera al lloc on dormíem.
Per acabar les entrades dedicades a Lofoten us deixo un petit recull de les fotos fetes a les dames acolorides del nord. A dalt hi ha dues panoràmiques de diferents dies i condicions atmosfèriques, a sota un popurri nocturn. 
Gràcies a tots per ser-hi i espero no haver-me fet gaire pesat ;-)




Els companys de viatge en plena feina (Eduard, Raul i Josep)

Aquí un servidor intentant abraçar a la dama del nord

dimarts, 8 de març de 2016

Lofoten VI. Hamnoy-Reyne.




Aquest arxipèlag compost per ambdues poblacions de Hamnoy i Reyne, és un dels llocs més fotografiats de Noruega sense cap mena de dubte. Aquí hi peregrinem milers de fotògrafs cada any per l'alegria dels que es dediquen al turisme i pel sofriment de la resta de població. De fet aquest poblets s'ho mereixen i estan considerats un dels llocs més bonics d'Europa. A favor tenen aquestes cases acolorides que estan ancorades a la roca com si fossin semi-palafits i que voregen els illots del fiord i d'aparença endreçada. De fons unes muntanyes d'origen granític que s'alcen verticalment sobre l'aigua fins alçades de més de set-cents metres i que reflecteixen la seva silueta en les, a vegades, encalmades aigües de l'atlàntic nord. Un sol que circula baix i que en aquesta època de l'any pot donar-li al paisatge un toc de calidesa deliciós. En contra, hi trobes la dificultat de fotografiar el paisatge sense que hi hagi línies elèctriques que travessin aquests paisatges "primigenis" o, de poder aparcar el vehicle en un voral de la carretera sense ser increpat pel teu comportament incívic (hi ha zones expressament habilitades per fer-ho), els preus també són d'alçada i una meteorologia dura que pot fer perdre la paciència del fotògraf no habituat a lluitar amb els elements com el vent fort o la pluja.  




diumenge, 6 de març de 2016

Lofoten V. I el temps va canviar






Als tres dies d'haver arribat el temps va canviar, va entrar un vent de sud molt fort, la temperatura va pujar i va començar a ploure. Un canvi de temps que significava un canvi de registre fotogràfic i on els cels tindrien un major protagonisme :-)
Us deixo un recull d'imatges del que considero com a "zona de confort", la costa.  



dissabte, 5 de març de 2016

Blanc & negre


Les llargues exposicions diürnes (LLED's) amb unes condicions concretes de cel i llum queden de conya en blanc i negre (mireu els treballs d'en XoseCasal i del Jordi Egea), personalment encara no he tingut el moment de provar-ho gaire, ni sé com fan l'edició però, si que us vull mostrar un parell de imatges de LlED que en color no funcionen i guanyen una mica amb blanc i negre, la primera es feta a la platja de Portlligat i la segona a la gola del Riuet. 



dijous, 3 de març de 2016

Lofoten IV. El cel va esclatar




Panoràmica d'onze imatges verticals ajuntades automàticament amb el fotomerge

Avui dia tenim molta informació que ens pot ajudar per encertar-la per anar a veure aurores, tot i que entenc que per prendre la decisió final caldrà mirar al cel i saber on ubicar-se segons  la informació que s'hagi extret de la xarxa. En el cas de Lofoten nosaltres hem utilitzat el SERVEI de pronòstic d'aurores per Europa, aquí pots extreure l'hora, ubicació i intensitat que tindran, per la meteorologia  AQUI teniu una de tantes webs on hi ha dades de meteo i que a nosaltres ens ha funcionat força bé. Finalment si estàs en un lloc de costa també es bo tenir dades de les marees, aquestes TAULES ens serviran per saber si el lloc triat li podrem treure més de suc, com ara és el cas de tenir la marea baixa i poder treure reflexes del fenomen. Si hem sabut interpretar correctament les previsions, a l'hora de la veritat el que serà més important és l'olfacte en saber veure les peculiaritats orogràfiques locals i saber fer la reinterpretació d'aquestes perdicions a nivell local. Aquesta pot ser la clau de l'èxit o fracàs.
Us deixo les imatges d'una explosió de llum que vam tenir sobre els nostres caps, en aquell moment fer fotografies era un crim, calia gaudir d'aquells moments tant màgics en plenitud. També hi afegeixo una mica de farciment de les imatges fetes per aquells paratges.