Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 28 de febrer de 2016

Lofoten II. Un temps canviant




Si algú vol viatjar fins aquest petit paradís cal tenir previst el que és més imprevisible, la meteorologia. Preveure el imprevisible és difícil però, es pot minimitzar aquest risc, el millor que pots fer és allargar la visita quants més dies millor, d'aquesta manera incrementem les probabilitats d'agafar una bona varietat de condicions meteorològiques, bones i no tant bones.


En el nostre cas hi vàrem estar vuit dies complerts. Els primers dies vam tenir condicions de nord, amb cels parcialment oberts temperatures negatives  i neu a dojo, la segona part va ser força diferent, vents de sud forts, molts de núvols, precipitació i, temperatures positives!

Amb aquesta atmosfera tant canviant hi ha moments en que es produeixen l'entrada de llums excepcionals i és aquí on nosaltres no vàrem tenir sort :-(. Tot i això, no ens podem queixar, ja que un 50% de les nits hi van haver clarianes per on poder observar a les aurores i durant el dia algunes nuvolades aportaven un grau de dramatisme molt interessant des del punt de vista fotogràfic.
L'entrada d'avui l'hem fet de una primera tria dels dies amb més neu.  




divendres, 26 de febrer de 2016

Llums guia.


En aquesta imatge hi ha dues llums que ens piquen l'ull i que serveixen per guiar-nos en la navegació en el temps i en l'espai, la lluna que ha servit per marcar el temps per moltes de les cultures i el far del CdC que ha guiat molts vaixells en les èpoques que no hi havia la xarxa de satèl·lits artificials GPS.  
Aquesta imatge està feta una matinada de lluna minvant en ple Cap de Creus, un espai per visitar de dia i de nit si el coneixes bé. Espero que us agradi.  

dimecres, 24 de febrer de 2016

Lofoten I (...i vam acabar dins d'un cementiri)




Després de pràcticament un any he tingut la sort de poder tornar a visitar les terres àrtiques per segon cop. L'any passat vaig quedar captivat per les llums del nord. Elles, les aurores, són unes dames que ballen en el cel quan ja ha entrat la nit, despleguen el seu vel acolorit per tenyir les neus i robar el cor al que les contempla i, això que dic no es broma, són captivadores!
Vam arribar la nit del divendres per passar-hi una setmana, menys temps és molt arriscat, ja que pots trobar-te amb una meteo adversa i haver de tornar-te'n sense cap vivència fotogràfica. El grup el formàvem quatre fotògrafs, en Josep Balaguer, el Raúl Podadera i l'Eduard Mendoza, pràcticament no ens coneixíem, podem dir que es va formar gràcies a la xarxa.
A les deu enfilaven la carretera que ens havia de portar a Hamnoy, cinquanta quilòmetres que els vam fer en quatre hores!  La neu obligava a extremar la prudència en la conducció però, elles van aparèixer així que vam sortir de les zones amb contaminació lumínica i cada cop que en veiem una saltàvem del cotxe posseïts per la follia i així poder-les contemplar.
El lloc escollit per estar va ser la quarta cabana contant des de la dreta que es veu en les imatges de sota, crec que és un dels llocs més bonics on he pogut dormir, no ho supera cap hotel de cinc estrelles i possiblemnet el lloc més fotografiat de Noruega!  Ah! i la darrera foto és el point des d'on es fa aquesta fotografia de les cabanes i que cada matí està farcit de friquis com noslatres vinguts de tot el món ;-) 
Malauradament a un dels companys li van perdre la maleta amb el trípode i això ens va condicionar una mica els primers dies però, un cop passat el tràngol, vam poder esprémer al màxim tot el que aquestes illes i la seva meteorologia canviant ens van oferir.

Continuarà....



dilluns, 22 de febrer de 2016

Gènesi



Les pedres sempre m'han agradat, suposo que en elles hi intento entreveure una mica la història del seu origen, o el que és el mateix, l'origen i evolució de la terra. A part d'això, és que les trobo extraordinàriament boniques, no sé si us passa a vosaltres però, quan estic en un lloc, i més, si és un lloc nou, sempre acabo amb una pedra a la butxaca.  Òbviament que m'he de moderar, d'altra manera tindria la casa plena de pedres (de fet ja ho està!) i no podem anar robant del medi aquest material preciós, l'hem de deixar perquè d'altres el puguin disfrutar.
Aquesta explicació és per presentar-vos uns detalls d'un lloc que em té el cor robat, és una aflorament arran de mar, on podem veure uns estrats sedimentaris antiquíssims i d'una gran bellesa morfològica. És al municipi de Colera. Espero que us agradin.  

dissabte, 20 de febrer de 2016

Titius I



Fa uns dies us explicava que als amagatalls de Naturaprop hi pots anar a fer algunes vedettes de la fauna d'aquesta terra però també hi pots fotografiar alguns d'aquests ocells que passen més desapercebuts per tots però, no per això són més lleitjos. Personalment m'encanten els dissenys d'algunes de les espècies més comunes que tenim, com ara é el cas de la cardina, o d'altres dels mal anomenats "vulgars" com la cotxa, una de les primeres espècies que vaig determinar solet quan era ben jovenet. Us deixo una petita mostra de les fotos que vaig fer un matí a l'amagatall de Naturaprop a Sant Esteve de Guialbes.




dijous, 18 de febrer de 2016

Lluny


Un capvespre tornant per la platja de can Comes vaig veure un petit cúmul molt llunyà que de tant en tant s'encenia com un far impossible.  No vaig resistir de plantar el trípode i fotografiar la tempesta amb aquest arbre que fa més d'un any que hi és i que no li havia fet cas. Per dins meu pensava que ja era mala sort de que aquella tempesta fos tant lluny, poder un altre dia....
La llum era extremadament baixa i l'arbre i el cel començaven a tenyir-se per la contaminació lumínica, aleshores vaig decidir reduir la temperatura de color i refredar una mica la imatge. El temps d'exposició és d'un minut, la sensibilitat a 400 i el diafragma f4. 

dimarts, 16 de febrer de 2016

Monestir de Sant Pere de Roda



Tenir-lo al costat de casa i no haver-lo fotografiat, no té perdó. No està gens bé. La primera és de fa uns quinze dies i que teníem una lluna decreixent i les altres dues són de la primavera amb el mateix estadi de la lluna però des del camí d'accés al monestir, aquell dia vaig anar-hi un pèl més tard.




diumenge, 14 de febrer de 2016

El S.A.C. (Sistema d'Aiguamolls Construïts)



Aquests aiguamolls artificials anomenats S.A.C. i coneguts com l'estany Europa (n'hi ha 4 d'estanys!), es van construir amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua  de l'E.D.A.R. (Estació Depuradora d'Aigües Residuals) d'Empuriabrava. El seu funcionament es ben senzill, l'aigua amb matèria orgànica és depurada a l'estació i la mica que encara en surt, que està bàsicament en forma de Nitrogen (amoni, nitrit, nitrat) i fòsfor, si la passem per un sistema de llacunes amb vegetació típica d'aiguamoll (canyís, balca, etc.), aquestes plantes junts amb el fitoplàncton i zooplàncton s'encarregaran d'absorbir aquests nutrients i transformar-los amb el seus teixits, d'aquesta manera s'eliminen. És ben senzill. En aquest espai també s'hi arreceren tota una colla d'animalons relacionats amb aquests hàbitats humits, crustacis com els cladòcers, insectes com els odonats, amfibis com la granota verda, rèptils com la tortuga de rierol, això si,  els més vistosos són les aus però, però un dels valors que mai tenim en compte és el paisatgístic.  
Amb les fotos que avui us presento us vull fer notar aquest valor, el SAC com un nou element del paisatge de la plana empordanesa. Faig una mica de trampa perquè tinc el privilegi de poder accedir a aquest espai, ja que el gestionem en el lloc on treballo, i això, em permet tenir-hi l'accés lliure (fa ràbia aquests privilegis que alguns tenim), tanmateix hi ha tres amagatalls oberts al públic durant tot l'any i que fan les delícies dels ornitòlegs que el coneixen.

divendres, 12 de febrer de 2016

L'arribada de la tramuntana


És possible que hi hagi un dia en que no sapiguem llegir el cel, estarem tant capficats en mirar els nostres dispositius mòbils, que perdrem el costum d'aixecar el cap i mirar els signes del temps.  Jo em trobo entremig, com que no he tingut cap avi que m'ho expliqui, intento interpretar el que veig al cel amb el que veig en les previsions meteorològiques. Mirar el cel comporta també un punt de contemplació i d'admiració per la natura i, un constant aprenentatge dels fenòmens ambientals, sense anar més lluny, aquest passat cap de setmana hi havia un pas espectacular de cigonyes que anaven cap a França, era interessant observar com buscaven els fluxos d'aire ascendent (tèrmiques) per guanyar alçada...Doncs això, viure més intensament els fenòmens ambientals pot ser fins i tot apassionant!

dimecres, 10 de febrer de 2016

Una mica de moviment II


Aquestes imatges corresponen al dissabte a la tarda en que la garbinada encara va pujar més de intensitat i va acabar formant unes lenticulars just en el moment de la posta, aquests núvols els va generar el relleu de la serra de Verdera. Malauradament no vaig saber veure-les a temps i en el moment crític estaven a la meva vertical. Vaig fer el que vaig poder per tenir-ne una combinació d'un primer pla d'onades amb les seves formes sinuoses tan espectaculars i aquell cel igualment sinuós. Us deixo aquesta mostra que espero que us agradi.  

dilluns, 8 de febrer de 2016

Una mica de moviment I

Aquest cap de setmana ens van anunciar el pas d'una depressió, ja era hora! perquè la depressió l'estem a punt d'agafar alguns que ens agrada que l'atmosfera es mogui. L'anticicló és per l'estiu, ara toca una mica de mambo!
Dissabte a primera hora el vent de sud va començar a bufar d'una forma progressiva però, insuficient com per aixecar mala mar a aquella hora,  tot i això, el cel era prometedor i calia aprofitar-ho. Vaig calçar-me les botes altes i em vaig posar arran d'aigua per captar els fluxos amb aquell fons, avui sí, d'un cel que era ple de formes i textures.
Us deixo unes vistes de la costa de la mar d'Amunt, amb els núvols esparracats i empesos pel garbí.  Espero que us agradi!



dissabte, 6 de febrer de 2016

Abstraccions a les closes.


L'hivern es fa llarg i més si no passen coses, aquests períodes anticiclònics llargs desproveïts de cels potents et fan buscar altres recursos. Un cop m'he escusat ara us presento un tipus de imatge que té pocs adeptes i que personalment (sempre ho dic) m'agrada molt.  En un passeig per les closes vaig intentar treure "algo" diferent del camí arbrat i de branques nues, sense fulles, sense color i que sempre que hi vaig em transmet aïllament.  

dijous, 4 de febrer de 2016

Un lent despertar





Quan arriba el febrer comença a allargar-se el dia, i veiem la floració dels ametllers, l'arç, els narcisos i les primeres orquídies, molts de nosaltres expressem el desig de l'arribada de la primavera però, ara és quan moltes vegades hi ha una irrupció d'aire polar i tot sembla que hagi estat un miratge.
Aquesta setmana en un passeig per les closes es veien senyals en forma de teranyines o flors amb escarabats refugiats al seu interior però, encara tot pot quedar aturat  per una fredorada. Possiblement que el canvi climàtic porti situacions que faci reviscolar a molts organismes que estan en letargia hivernal i, que una fred sobtada posterior els afecti negativament. Haurem d'estar alerta per veure el que succeeix perquè, els canvis poden ser més ràpids del que ens pensem.  

dimarts, 2 de febrer de 2016

La mallerenga blava


Com a tercera entrada del que es pot fotografiar durant un matí d'estar tancat dins d'un amagatall de Naturaprop, avui us mostro als petits del bosc. Aquí teniu a un dels visitants més habituals del lloc, una de les mallerengues més boniques, la blava.