La darrera d'agost

Com a última fotografia del mes d'agost he volgut representar la situació de sequera en que ens trobem i que ja comença a ser molt preocupant. El recurs més fàcil ha estat anar fins a l'estany que té el major índex de diversitat biològica dels aiguamolls, es tracta de l'estany d'en Túries, possiblement un gran desconegut per molts.  Aquí si arreceren espècies de invertebrats d'un gran valor ecològic, la seva salinitat el fa ser exclusiu d'aquestes espècies.

Actualment el seu aspecte ens pot semblar llastimós, el terra està clivellat per la manca del preciós líquid però, si ens hi fixem una mica les plantes seques que cobreixen el fang ja són una senyal de vida adormida i, enterrats en el fang hi ha les formes resistents de tota una munió d'organismes molt rars per la simple raó de la pèrdua d'hàbitat. Llarga vida als estany salats!