Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 30 de desembre de 2015

Què difícil és!


Si, és molt difícil que coincideixi un mar mogut i un cel potent. Quan hi ha les onades més ben formades, és quan bufa el vent de llevant, i normalment coincideix amb dies de pluja, de cels carregats, grisos, com a molt d'un gris metàl·lic com diria en Josep Pla.  En aquestes situacions costa molt treure-li el suc. Fins hi tot tenim alguns roquissars que són negres com la sutja per fer-ho encara més difícil si cal.
Avui us deixo una imatge d'aquestes que tant costen de fer i que demanes a crits un cel pintat de núvols de tempesta i que conjuntin amb la força d'aquest mar anormalment mogut.

dimarts, 29 de desembre de 2015

Far del Cap de Creus II



Trobo que és un far molt poc fotogènic per fer-lo d'aprop, si que vist de diferents indrets allunyats se'n pot treure més profit, bé, això és el que em passa a mi.
Us deixo aquest parell d'imatges fetes aquest mes de setembre aprofitant d'anar a sopar a la caserna del costat. La nocturna és feta al sortir i la crepuscular a l'arribada.  Vaig aprofitar aquestes "torres de somnis" que ara s'han posat de moda i que tenen un impacte important sobre la fauna que viu sota aquestes roques. Penseu que en llocs tant inhòspits de forts vents, les roques són excel·lent refugi per una munió d'artròpodes, manipular aquestes roques és destruir els seu hàbitat. Suposo que més d'un pensareu que soc massa primmirat però els invertebrats són els grans oblidats de la nostra fauna i mereixen una mica més de consideració, no? Quan un  comença a conèixer-los també comença a respectar-los ;-)   

diumenge, 27 de desembre de 2015

Catedrals


Un quan entra en una església té una sensació molt especial, la baixa llum ambiental, les altes columnes laterals, el silenci..., tot això crea una atmosfera especial i quasi única i, dic quasi, perquè un altre lloc on tinc una sensació força semblant, és en el moment d'entrar dins d'una pollancreda madura, aquestes deveses tenen aquest aire catedralici, al menys és el que jo sento.

divendres, 25 de desembre de 2015

Calze


Aquesta imatge és fruit de l'avorriment i la manca de motius per fotografiar a l'estiu, aquest fet provocar l'haver d'afilar la imaginació i creativitat i això és bo.
Com podeu observar he jugat amb la forma de calze que genera el buit existent entre dos pètals d'una flor i on si pot enquibir perfectament el calze format pels sèpals d'aquesta altra flor a punt d'esclatar. llàstima de fons! :-( 

dilluns, 21 de desembre de 2015

Evolució d'un cap vespre






Diumenge el cel va anar cobrint-se de núvols alts que prometien una posta acolorida. Com que eren molt fins vaig esperar que la llum s'anés extingint fins que els estels apareguessin i així, intentar captar el color del crepuscle i el màxim d'estels possibles de la nit.  Us deixo quatre instants d'aquell capvespre, tot i que el que buscava era el tercer.  Com ho veieu? 

dissabte, 19 de desembre de 2015

A fangar!


Finalment s'ha iniciat el fangat dels camps d'arròs a Castelló d'Empúries, per fer aquesta tasca agrícola és necessari que els camps estiguin inundats i això vol dir que a partir d'aquesta setmana tenim una làmina d'aigua on el cel s'hi emmirallarà. Ara tant sols fan falta els cels potents dels fronts atlàntics que, amb tanta estabilitat i sequera, el que hi ha és molta tarja de memòria ben buida. 

dijous, 17 de desembre de 2015

After hours


La nit sempre m'ha agradat. De jove consumíem les nits  amb xerrades interminables que avorrien a les nostres acompanyants, em refereixo a la primera època de l'Hort d'en Minguets de Roses, en Pere tancava el local i ens quedàvem a arreglar el món fins la sortida del sol.  Ara segueixo estimant la nit però, les activitats que faig són ben diferents. Com que el món no el vàrem arreglar, més aviat l'hem espatllat, ara deambulo pel camp fotografiant el cel nocturn fins que surt el sol, com la foto que avui us presento i que la vaig fer el diumenge a la matinada. De tornada a casa de vegades veig els  joves francesos que organitzen un "after" a les vinyes de sota el Rachdingue, les de l'Espelt, i em pregunto de que parlaran...

dimarts, 15 de desembre de 2015

El Gran masturbador, el rinoceront, ....


Avui penjo la que segurament deu ser la pedra més famosa del Pla de Tudela, o si més no una de les més fotogèniques, tot i que personalment m'agrada més la seva progenitora que encara està dreta i encarada a la tramuntana amb les seves banyes d'alci.  Un treball erosiu mil·lenari de la tramuntana, combinat amb l'aigua i la sal  han estat els que l'han generat. Tota una obra d'art natural.

diumenge, 13 de desembre de 2015

Phragmites, cenís, canyís



El cenís és el nom local del canyís (Phragmites australis) planta que viu en sols pràcticament inundats tot l'any d'aigua dolça, sempre que el gruix no sigui superior als 40-50 cm, Suporta temporalment l'aigua salobrosa (salmàstica).  
Ella és una gramínia omnipresent als aiguamolls i que poques vegades li he dedicat una sessió fotogràfica.  L'altre dia però vaig abstreure'm per intentar fer una sessió on el color generat  per les primeres freds dominés per sobre de la seva forma esvelta,..., encara que pretesament si que volia que es pogués identificar la seva erecta i gràcil figura.  Aquestes abstraccions tenen pocs adeptes, són imatges que a mi m'atreuen molt i que m'ho passo molt bé fent-les, fins i tot us diria que em costa molt de treball trobar-les-hi el seu punt, havent de repetir una i altra vegada fins que la càmera capta allò que pretenc. Tot i que és un treball molt personal també m'agrada compartir-ho. ;-) 

dissabte, 12 de desembre de 2015

LLarga conjunció


Aquesta tardor, els matiners per obligació o per devoció, hem pogut gaudir d'una agrupació de planetes també anomenada "conjunció", la lluna, venus, mart i júpiter durant una bona cola de dies han anat ballant força junts i s'han fet visibles durant una bona colla de setmanes.
Aquesta imatge que us mostro avui és d'un prat al costat de les llaunes dels Aiguamolls, o també podem dir al costat d'Empuriabrava, vora la gola de la Muga que és el mateix. La boira tenyida per la llum del sol eixint combina amb el verd del prat. Per contrarestar el fort contrallum, a la bala de palla li vaig aplicar uns tocs de llum amb lot càlida. Espero que us agradi.

dijous, 10 de desembre de 2015

La costa dels dracs petrificats


Diuen que el nom del Cap de Creus ve de "Cap de Quers" per l'abundància i espectacularitat de les roques que el conformen, d'altres expliquen que és per les creus esculpides en grans lloses i, que marquen els camins dels peregrins que anaven al monestir de Sant Pere de Roda però, poca gent parla dels dracs que hi habiten. Els que heu tingut el plaer de navegar per la costa del cap de Creus i, em refereixo al tram de costa entre els municipis de Cadaqués i Port de la Selva, haureu vist que hi ha diversos dracs que hi dormen des de fa mil·lennis, de fet hi ha tot un animalari petrificat però, entre ells, els que més hi abunden són els dracs.  A veure si durant els propers mesos puc anar fent algunes imatges que us mostrin aquests "monstres" que dormen però qui sap si algun dia es despertaran.
Avui us presento a un d'ells, és una perspectiva des del darrera i tan sols l'hi veiem el coll i el cap, el seu cos roman amagat sota els esquistos de la mar d'Amunt. A sota teniu un detall lateral del cap, l'espècie no la tinc gens clara :-)  

dimarts, 8 de desembre de 2015

Voluptuositat natural



Inicialment la volia titular "L'eròtica de la natura" però he volgut ser més descarat ;-). La fotografia de natura "eròtica" està molt poc treballada. Recordo haver vist formes suggerents en paisatges dunars però, realment no és gens fàcil trobar aquestes formes suggerents.
Aquest final de tardor està resultant molt sec a la meva zona de confort i costa trobar els "grans" paisatges amb les làmines d'aigua que tant m'agraden, per aquest motiu cal afilar la imaginació i autoimposar-se exercicis fotogràfics, aquets ens ajuden a avançar.  Divendres vaig sortir de casa amb l'objectiu macro muntat a la càmera. La intenció era cercar el detall que hi pot haver en les plantes que es comencen a morir i de vegades poden agafar formes molt atractives. Calia cercar els "micropaisatges". A tocar un rec emergia una planta que s'havia escardat en tres parts i vaig jugar amb ella i el sol que es ponia darrera d'una filera d'arbres. El resultat desprès de cosir-la a trets  és el que us presento (tot un problema a l'hora de fer la tria). Aquest detall d'un dibuix de còmic m'ha encantat, espero que a vosaltres també.    

diumenge, 6 de desembre de 2015

L'arribada de l'hora blava.


Quan la llum dels crepuscle s'extingeix per ponent, pel costat nord el blau va envaint el paisatge, és l'anomenada hora blava. Tot i que rep el qualificatiu "d'hora", són instants molt efímers. No ens podem encantar per captar-los, ja que la negror de la nit se'ls emportar aviat. 
Avui us deixo aquesta foto en que la única pretensió és mostrar aquest trànsit de llums. La imatge l'he retallat lleugerament per equilibrar-la. Espero que us agradi. 

divendres, 4 de desembre de 2015

Moviment


Tots sabem que els núvols es mouen, fins i tot si ens parem a observar-los els podrem veure a ull nu com ho fan. Captar aquest moviment vol temps, temps d'exposició en el cas de la fotografia.
L'altre dia hi havia un núvol de tempesta que s'estava generant sobre el meu cap, el seu moviment era molt lent i, per tant, difícil de percebre.  Vaig optar per posar el filtre de 6 passos de DN per intentar captar aquest moviment ciclònic que feia i aquest és el resultat, el temps d'exposició va ser de 140s. 

dijous, 3 de desembre de 2015

Els enamorats


Hi ha espais naturals que són simplement màgics i a casa nostra un d'ells és el Pla de Tudela. Unes de les roques més conegudes són la dels enamorats. Aquest parell de roques que sembla que es donin un petó són vigilades per l'ull de l'univers.
L'anticicló té aquestes coses bones, si l'agafes amb un grau d'humitat baixa i sense núvols pots dedicar-te a fer alguna circumpolar de tant en tant. 

dimecres, 2 de desembre de 2015

Tramuntana




L'altre cap de setmana vaig sortir a fotografiar l'entrada de la tramuntana, a l'arribar al lloc triat em vaig trobar amb dos caçadors que tenien ganes d'enraonar i, els hi vaig donar conversa (l'estona que estaven amb mi no la utilitzarien per matar als pobres becadells) però, jo vaig haver de sacrificar els millor moments del cel per assolir l'objectiu. Un cop acomiadats em tocava fer la feina  de retratar al vent, vaig treure'n aquest parell de imatges amb la vegetació en moviment. També teniu a sota un experiment que vaig fer amb el "big estoper", el temps d'exposició va ser de poc més de cinc minuts i una bona part d'aquest temps, uns quatre minuts, vaig fer un "zooming" hiperlent, el resultat  obtingut va ser aquesta "llum divina" que podria il·lustrar un fulletó d'alguna corrent religiosa.