Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 29 d’abril de 2015

Max-mix


Una modalitat de la fotografia paisatgística que més m'agrada, és la pictòrica, en la qual i mitjançant la càmera i res més (res de Photoshop) has de intentar que la fotografia sortida de càmera s'assembli al màxim a una pintura. També cal saber quin estil pictòric imitar, en el meu cas sempre m'han agradat els impressionistes i aquesta és la pretensió.
La d'avui és un "max-mix", una barreja entre pintura impressionista i fotografia. La imatge té un tall molt (massa?)ben marcat!. Tot i aquest tall brusc que hi ha entre les dues parts de la imatge, trobes que fa mal al ulls?..., a mi m'ha agradat la prova i per això us la presento :-)    
A sota us deixo la mateixa imatge en que tan sols he variat la posició de la càmera uns centímetres, la distància focal molt lleugerament i uns minuts de retard en haver disparat, en aquesta el resultat és una mica més convencional, no?


dilluns, 27 d’abril de 2015

Siguis descarat!





Quan arriba la primavera tots tenim la felera de sortir al camp i embriagar-nos de llum, color, olor, sons, textures, en definitiva, de les bones sensacions. L'hivern és molt llarg, massa llarg. Si ho fas i t'emportes la càmera de fotografiar, mirar de ser descarat,  amb això vull dir que trenquis esquemes i siguis creatiu. Ves-hi amb temps, al principi guarda la càmera a la motxilla i passeja, observa i deixa't emportar per les emocions-sensacions i un cop immers, treu la càmera i capta el que veus i sens.
Les imatges són dobles exposicions on pot incentivar la creativitat amb més o menys fortuna ;-),

dissabte, 25 d’abril de 2015

Perseguint els primers bitxos


No entenc com m'he deixat enganyar! i jo que em pensava que seria bufar i fer ampolles. Ara me'n adono de lo difícil que és enfocar a pols. El primer dia em vaig dedicar a fer floretes que s'estan quietes i més o menys pots anar tirant però, amb aquestes minúcies tot es complica molt més. També te'n adones dels grans treballs que fan els mestres de la macro, els quals t'ho deixen tot ben enfocat i a més et fan unes composicions magistrals. Aixx! quin llarg camí que queda... (les dues imatges han estat retallades parcialment)


dijous, 23 d’abril de 2015

Conferència inaugural de la 12a Fira del Paisatge


Demà divendres a les 19h i en el centre cívic de Palau-saverdera tindré l'honor de fer la conferència col·loqui de l'acte d'inauguració de la 12a Fira del Paisatge de l'Empordà, la xerrada serà sobre com fotografiar el paisatge de casa nostra.
Us hi esperem!

dimarts, 21 d’abril de 2015

Genetta genetta




Quan els espanyols van reconquerir la península ibèrica, ho van fer lluitant contra uns guerrers que duien a les seves selles de muntar pells de geneta (Genetta genetta, gat mesquer, gat moro), d'aquí li ve el nom a l'estimat vivèrrid (carnívor primitiu), "genet (zenete)" paraula d'origen àrab .
Fins al dia d'avui m'havia pensat que les genetes havien estat introduïdes pels àrabs, els quals, les tenien com animal de companyia però, resulta que possiblement no hagi estat així, i que hagin sigut un introducció més tardana. Els romans en poden ser els responsables, encara que atres especialistes diuen que la seva introducció al continent europeu procedent d'Àfrica fos accidental i deguda a l'elevat tràfic marítim que ja havia en aquella època.
Quan vaig tornar a fer fotografia, ara fa tres anys, vaig jurar en el meu interior que no tornaria a fer fauna, malauradament aquests jurament l'he trencat per culpa d'en Toni Llobet i Naturaprop, ells m'han posat el carmel a la boca amb el seu projecte d'amagatall 2.0 a Sant Esteve de Guialbes, és un vici! és millor que no ho tasteu o hi quedareu enganxats ;-) .  

diumenge, 19 d’abril de 2015

L'Arnera, tant difícil és fer-ho bé?





l'Afluent més important de la Muga i que alimenta el pantà de Boadella és l'Arnera. Ell és el responsable de recollir les aigües dels municipis de Maçanet i Tapis. Un o dos cops l'any m'agrada anar-hi a caminar, i sempre m'agafa una mena de regust agre-dolç. És un riu en un entorn força ben conservat, òbviament hi trobes els rastres de l'època en que aquestes muntanyes van estar treballades, però d'això ja en fa dècades, el bosc ho va foragitant i esborrant tota senyal. Tanmateix, encara hi ha rastres ben patents de l'home i molt actuals, aquests els trobem dins de la llera i en l'aigua del propi riu. Resulta que a Tapis i Maçanet de Cabrenys no tenen depuradora d'aigües residuals, això vol dir que al riu li arriben les aigües residuals d'aquestes poblacions. "Algú" entén que el riu al llarg del seu curs ja "digerirà" aquesta matèria orgànica però, aquests "algú" també sap que el riu no por "digerir" la matèria inorgànica com són els derivats plàstics d'ús domèstic. Com afecta això al riu? pel color de l'aigua, hom pot observar un creixement del fitoplàncton per sobre del que hauria de ser normal en aquest tram, i també per la quantitat de residus enganxats en els brancatges. Penso que un sistema mecànic de filtrat i garbellat de sòlids, són uns mínims que haurien de tenir aquestes poblacions, que per això paguen el cànon de l'aigua, no? S'ha de tenir en compte que aquestes aigües van al pantà de Boadella i d'aquest s'extreu l'aigua de consum de boca de bona part de la població de l'Empordà (Figueres, Castelló d'Empúries, Empuriabrava, Roses, Cadaqués,...). Avui toca entrada reivindicativa ;-) 
Us deixo unes imatges del dia que hi vaig anar..., a finals d'hivern. Al haver-hi sol i per poder obtenir l'efecte seda de l'aigua vaig utilitzar en algunes de les imatges un  filtre de DN de sis passos.

divendres, 17 d’abril de 2015

La lluna amb duplicador


Dies enrere vaig adquirir una nova peça per l'equip, un duplicador (2x), tot i que me'l vaig emportar en el viatge d'Islàndia, pràcticament no el vaig fer servir. A l'arribada a casa era lluna plena, i quan vaig veure com s'amagava a l'horitzó darrera d'una fina capa de núvols alts, no vaig resistir de fer-li la foto utilitzant el duplicador. Amb aquesta posició la veig entre tímida i coqueta.
Realment el fet d'afegir el duplicador al 70-200 perd qualitat la imatge. Veurem si soc capaç de treure-li una mica de rendiment ;-)  

dimecres, 15 d’abril de 2015

I ara cap a la macro (?)






Sempre m'ha rondat pel cap dedicar-me a fer macrofotografia però, fins ara tan sols era un desig. La intenció era  dedicar-m'hi  més endavant...,  quan fos gran ;-), la realitat és que ja en sóc de gran i he de començar a practicar aquesta disciplina de la paciència, el detall, la finesa, el domini de la llum,  la composició, etc. Ho podríem comparar amb portar un hort, aquella "disciplina" agrícola que practiquen els avis, i on es concentra tot el coneixement de com treballar la terra. No us sembla?
Dijous a la tarda em va arribar un objectiu macro, el Tamrom  90mm, i tot i que bufava un garbí molt fort, vaig baixar cap a les closes per buscar un recer i intentar fer les primeres macrofotografies. Per sort vaig poder jugar amb les primeres flors que apareixen al voltant del racó més captivador que conec dels Aiguamolls, un lloc que és com un petit santuari per mi, on cada primavera hi vaig a perdre'm i descobrir el despertar de la letargia hivernal.
Es prega que sigueu crítics, de manera que em pugueu ajudar a millorar en aquesta nova disciplina. Com excusa us he de dir que no duia cap mena d'il·luminació, ni reflector, ni paraigua, ni sac d'arròs, També he de confessar que la primera porta un retall fet a la part de la base, per on es va colar un branquilló que afectava molt la composició :-(

dilluns, 13 d’abril de 2015

L'illa Petita


Aquest és un lloc que m'hi perdo sovint, les darreres sortides de lluna plena hi he anat, la d'aquest cap de setmana prometia ser un "fiasco" absolut, ja que estava ennuvolat, per sort pocs minuts després de que iniciava l'enlairament per l'horitzó es va fer un forat al cel i ens va picar l'ullet (la segona).
La primera va ser una exposició llarga amb filtres de DN per restar llum i congelar l'aigua, volia passar-la a blanc i negre però no me'n surto de que el resultat sigui digne. Hauré d'esperar que un dia vingui en Xose Casal i me'n faci cinc cèntims d'aquest editat ;-). 



dissabte, 11 d’abril de 2015

L’arbre caigut


Aquesta imatge la tenia desestimada de ser publicada però, l’assessora que tinc a casa m’ha demanat que la pengi. De fet quan la va veure,  va exclamar: uau!
Aquest lloc el tinc molt poc trillat, gran part de l’any té un nivell d’aigua molt baix i no hi penses. La tarda que hi vaig estar passejant em va resultar força productiva, n’he fet fins a tres entrades en el blog. Esperem que us agradi.

dijous, 9 d’abril de 2015

Saps com s'han fet?


L'altre dia per la tarda vaig anar a vigilar si els lliris havien començat a florir però, en el lloc escollit encara no hi havia ni una flor (cosa que no és així en altres indrets dels Aiguamolls on aquesta setmana s'han vist les primeres). Per no tornar a casa sense cap imatge vaig mirar de fer alguna cosa que tingués una mica de "gràcia" i vaig començar a pensar com obtenir algun efecte sense haver de fer ús de cap mena de filtre ni cap artilugi.
Estic segur que aquest mètode ha d'estar més que inventat, tot i que no ho he llegits mai (soc molt novell en aquest món) però, se'm va acudir de posar-lo en pràctica sense saber massa que en podia treure. Per continuar el joc i fer-vos partícips, us demano si sabeu com s'han pogut fer aquestes imatges que us presento avui, amb una de sola podria ser una mica enganyós però amb les dues que hi ha crec que ha de ser més fàcil. 
 Ànims! que estic segur que ho sabreu respondre ràpidament...


dimarts, 7 d’abril de 2015

La muntanya encara dorm



He aprofitat un dia d'aquest llarg cap de setmana per pujar per l'Albera i observar el despertar primaveral però, realment tot continua força adormit, possiblement que el motiu sigui que les darreres setmanes encara ha estat nevant i fent unes temperatures nocturnes francament baixes.
Davant d'aquest panorama i, per no tornar amb les mans buides, em vaig dedicar a fotografiar els torrents que aquests si que estan vius i amb molta aigua. Els gripaus estaven dins l'aigua passant el període final de l'aparellament, moment aquest de gran desgast energètic i que alguns hi deixen la pell i mai millor dit!




diumenge, 5 d’abril de 2015

Iridescència.



Aquest és un fenomen que no és habitual, rar, i que es genera als contorns dels núvols alts els quals, estan formats per petites gotes força homogènies d'aigua o petits cristalls de gel. Es formen molt a prop del sol, hi solen dominar els colors vermellosos i verds, generats per la difracció de la llum del astre  rei.
Les iridescències que us mostro avui són de les més grans que he vist, van ser fotografiades la setmana passada a la tarda i per fer-ho he utilitzat el 70-200mm amb un filtre polaritzador. 
De vegades viatgem milers de quilòmetres per observar fenòmens com les aurores i resulta que a casa també en tenim espectacles com les iridescències. Les muntanyes que es veuen són les Salines en primer terme i al radera el Canigó. 

divendres, 3 d’abril de 2015

"Colorins"



Força sovint llegeixo a fotògrafs que publiquen en blanc i negre i, a la vegada manifesten el seu cansament de les imatges amb color, quasi bé un rebuig, a partir d'aquesta declaració de principis inicien una prosa profunda i filosòfica que de vegades es fa difícil d'entendre pels mortals com jo que ens considerem normals i corrents.
La tarda que vaig fer aquesta imatge em vaig dirigir a aquest punt de forma quasi autòmata. En el moment de fer-la vaig pensar que era una imatge suada i "cansina" per ser mostrada al blog i, que no la publicaria però, no me'n he sabut estar. Si aquests "colorins" fossin captats en algun reducte de moda, tipus Islàndia o un fiord de Noruega, possiblement tindria un major impacte i centenars de "m'agrada"i, es que a casa nostra, tot l'any és una explosió de color! No us sembla? ;-)
El que vull reivindicar és el color del mediterrani pels mediterranis, els paisatges primigenis amb cels dramàtics del cantàbric pels "xicarrons" del nord o el B&W urbà pels urbanícoles, això sí,  que de tant en tant puguem ser-los infidels, perquè sempre envegem el que els altres tenen. 

dimecres, 1 d’abril de 2015

A propòsit de la dansa de la mort de Verges


El tema de la mort va dominar la baixa edat mitjana i les celebracions macabres es feien per festejar el seu poder igualador. Rics i pobres, petits i grans, tots són iguals davant de la mort. En uns temps com els actuals en que el materialisme i el culte al cos és tan sistèmic en la societat, la por a la mort segueix sent molt gran. Tots voldríem la vida eterna, n'hi ha que fins hi tot s'han congelat esperant que la ciència descobreixi l'elixir de la vida eterna!
Per fer l'aportació personal a la festa de la mort de Verges, avui us presento aquest detall d'un calcoesquist del Cap de Creus, en ella hi veig unes calaveres rialleres fent sàtira d'aquest poder. Les veieu vosaltres?