Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 30 de març de 2015

Goles secundàries




Avui us mostraré un fet que succeeix en una de les reserves del PNAE, a les llaunes (llacunes), entre els rius Muga i Fluvià. Allí, i un cop es van començar les obres de restauració del parc, una de les primeres coses que es van fer va ser evitar que l'aigua de les llaunes drenés cap al Fluvià, Per fer-ho, es va construir una comporta en el desaigua que hi ha a l'extrem sud, a la llacuna de la Massona i que feia que les aigües acumulades en el sistema drenessin cap al rec Sirvent i posteriorment al riu Fluvià. Des d'aquell any i durant els episodis de molta pluja, l'aigua s'acumula a l'interior d'aquestes basses i vol sortir i a de sortir. Per poder-ho fer, trenca el cordó de la platja de can Comes i d'alli drena cap al mar. D'aquesta manera es generen unes goles temporals que connecten les llaunes i el mar.
Les imatges que avui us presento és de la sortida d'aigua que s'ha generat aquesta setmana passada en que hi va haver un fort temporal de llevant amb molta pluja i onada forta. 

dissabte, 28 de març de 2015

Papiroboires




Dies enrere llegia a un reconegut fotògraf com s'ho feia per obtenir l'efecte boira i sense cap manipulació digital. Ell, que és de la "vella escola", dels que podriem anomenar com els artesans de la fotografia que tenen l'enginy a les mans, si no hi són, se les fan! 
Com que visc en una terra que pocs dies a l'any hi ha boira, l'estimada tramuntana es preucupa d'esbair-les, a mi també se'm fa molt difícil fer aquest tipus de fotografies. Aleshores he anat a les closes per practicar amb aquest "truquillo" del mestre. Ell deia que utilitzava un tovalló de paper com a generador de boires. Doncs aquests són els resultats que vaig obtenir en aquesta primera pràctica de generar "papiroboires".  Caldrà depurar la tècnica però,  ja sabem d'un recurs nou per fer-ne ;-)  

dijous, 26 de març de 2015

Narcisos





Una de les primeres flors que apareixen en les closes (prats de pastura) dels aiguamolls són els narcisos. La veritat és que no tinc ni idea s'hi han estat introduïts per la ma de l'home o són naturals. En el cas que siguin naturals, si que puc dir-vos que estan en franca regressió, ja que conec molt pocs llocs on floreixen. Esperem que algun lector del blog ens pugui il·lustrar.
Us deixo aquestes imatges que documenten la clapada més gran que conec, són fetes una tarda ennuvolada, les hores prèvies a l'entrada d'una llevantada. Vaig jugar desenfocant el 70-200 a f2,8 i la doble exposició. Espero que us agradin i que serveixi per donar la benvinguda a la primavera.

dimarts, 24 de març de 2015

Les closes de Sant Joan dels erms





Aquesta és una de les zones més desconegudes dels aiguamolls. Aquestes closes o prats de pastura són terres robades als estanys, per fer-ho, es va construir a cop d’uxet (fanga) una extensa xarxa de canals, recs i agulles i així poder drenar els camps. Com que els sòls són salats no s’hi pot conrear res, bé, l’únic conreu possible és l’arròs. Aleshores l’aprofitament més comú és convertir-ho en prats de pastura per vaques i cavalls.
Les imatges que avui us presento són fetes dies després d’una llevantada, moment en que l’antic estany recupera tot l’esplendor i els prats queden enaiguats. 

diumenge, 22 de març de 2015

La simplicitat relaxa


Un exercici físic i mental que de tant en tant m'agrada fer, és passejar per la platja i anar destriant que és el que pots fer fotogràficament parlant. Una de les imatges que és més "resultona", és fer el mar amb el trencant de l'onada. La llarga exposició i la baixa llum pot donar-nos resultats cromàtics sorprenents i molt agradables a la vista. Són el que alguns anomenen composicions minimalistes i tenen propietats terapèutiques, la seva contemplació relaxa. Molt adients per penjar a la paret, no us ho sembla? 


  

dijous, 19 de març de 2015

Sola


Fotografiar la lluna és un tema recurrent pels fotògrafs del paisatge, ens resulta un recurs fàcil a l’hora de composar però molt complicat a l’hora de captar el detall de la seva cara. Aquí en teniu un exemple clar, en una de les imatges m’ha ajudat molt a l’hora de composar l’escena però he estat incapaç d’evitar que es quedi “cremada”, en l’altra i posant el 17-40 a 40mm, si que s'ha pogut captar una mica del detall de la seva cara minvant. Espero que us agradin :-)

dimecres, 18 de març de 2015

Com s'origina una aurora



Ahir hi vahaver les aurores més potents de l'actual cicle solar, avui haurem d'estar a l'espera del que els caçadors d'aurores puguin anar publicant a la xarxa. esteu atents!
Us deixo una explicació molt entenedora de com es generen.

diumenge, 15 de març de 2015

Islàndia, una "meca" per als fotògrafs de paisatge i IV


Comença el darrer dia! el primer que faig és agafar la càmera i sortir al "carrer", tinc la línea de costa a poc més de cent metres i a l'horitzó hi ha Stokksnes, amb el 70-200 disparo un parell de trets per començar a fer gana. La primera sessió del dia serà a la platja amb els glaçons de gel. L'hi tinc moltes ganes a aquest lloc, de tot el que he vist d'Islàndia és potser el que més m'agrada. La sessió durarà poc més d'una hora i és la part del viatge que més he gaudit fent fotografia. M'he posat les botes d'aigua que cobreixen tota la cama i m'he tirat a fer fotos per intentar captar els colors canviants del gel, el flux de l'aigua entre ells i els esquitxos de les onades quan trenquen contra aquests "glaçons".  M'hi quedaria tota la jornada.






Després d'esmorzar embarquem tot l'equipatge i iniciem el camí de tornada cap a Reykjavik. Per sort en David i en Javier tenen programades diverses parades, la primera la fem en una de les llengües de la immensa glacera, és impressionant observar com aquests milers de metres cúbics de glaç vessen per les valls, en un moviment imperceptible i d'una força descomunal. El que més sobta, és pensar que en el seu interior, aquesta descomunal glacera hi té diversos volcans i, que en el cas d'una erupció poden desprendre l'energia suficient com per fondre part d'aquesta acumulació mil·lenària de gel.  Quin espectacle quan això succeeixi!






La segona parada és per dinar però tot seguit ens apropem fins un mirador que hi ha sobre la costa de Vic, en aquest lloc no em trobo gens motivat per fotografiar. Per fer alguna cosa intento fer una llarga exposició posant tots els filtres de DN que porto però, m'he de menjar els dominants magenta que apareixen :-(. Caldrà fer una inversió en un "big stopper"). Aquesta afició és una samaruga.




Arribem a Keflavik cap al tard, però quan pensàvem que tot s'havia acabat i ja dins de les habitacions ens començàvem a enfonsar en una "micro-depressió" post-viatge en David entra a l'habitació cridant com un possés "aurora! aurora!"  i sense pensar en res agafem càmera, trípode i ni jaqueta vaig agafar. La natura islandesa ens havia regalat l'aurora més potent d'aquestes quatre nits.
Eskerrik asko, moltes gràcies, muito obrigado, muchas gracias.
Tornaré!








dijous, 12 de març de 2015

Islàndia, una "meca" pels fotògrafs de paisatge III


La tercera jornada del viatge la dediquem a la glacera de Vantnajokull. Estem a la terra del gel i és inevitable submergir-se en aquest entorn corprenedor. Mai havia vist un lloc així, d'un glaç blau canviant, ric de tonalitats i que varien tot depenent de l'hora del dia i la concentració d'oxigen que hi ha atrapat en el seu interior, de manera que reflecteix la llum amb aquests matisos.





El matí el comencem a la platja, aquí hi arriben els blocs de gel despresos i que han superat tot el llac, des del front de la glacera fins la gola que connecta amb l'oceà. Finalment les onades dipositen els blocs a la platja de sorra negra de Jokulsarlon, lloc on desapareixeran per tancar el cicle més llarg de l'aigua que se'm acut.  En el moment d'arribar a la platja, el sol encara no ha sortit i la marea és força baixa, el "glaçons" es troben dipositats lluny del trencant de l'onada, tot i això podem disfrutar d'una estona fotografiant aquestes joies en el moment de la seva fusió definitiva, després d'haver tingut una vida mil·lenària.  Aquesta és la primera de dues sessions matinals d'aquest indret  i  en va ser més productiva la segona.







Després d'esmorzar tenim programat penetrar a l'interior del ventre d'aquesta glacera, ho fem en l'anomenada "cova de cristall". S'hi arriba després d'un recorregut d'uns pocs quilòmetres per un dels laterals de la glacera, allí i després de la xerrada del guia local especialitzat, ens submergim en aquest paradís fantàstic, on la llum que hi entra, ho fa filtrada per les parets cristal·lines del gel. És un món màgic de formes sinuoses, suggerents, parets que han atrapat l'aire i la pols volcànica d'un territori de nova formació. Jove, geològicament parlant. Hi ha moments que tinc la sensació que estic cabussant-me sota l'aigua, certament és així, estic sota l'aigua en estat sòlid. 





La tarda l'aprofitem per passejar per les vores de la glacera, com que ha nevat fa molt poc, els blocs de gel estan coberts i no llueixen gaire, tanmateix la contemplació del lloc alimenta un esperit famolenc d'ambient àrtic com el meu. Podem observar les foques, molt actives a aquesta hora  i que neden per la zona d'aigua lliure acompanyades dels eiders. La posta s'allarga eternament i nosaltres ens anem relaxant abans d'anar a sopar.
Després de sopar tornem a provar de caçar alguna altra aurora, per fer-ho ens hem situat en un tram de la riba dreta en que hi ha una mica d'aigua i que té una orientació cap al front de la glacera i les muntanyes que la voregen, és per aquí per on apareixeran i així ho fan, tot i que molt tard (vora l' una de la matinada) i amb timidesa.  
Si cliqueu sobre els noms d'aquests dos fenòmens hi veureu els treballs que fan DAVID i JAVIER de la seva ma vàrem visitar el sud de l'illa.