Aquests dies d'hivern conviden
molt a sortir per l'Albera, com que durant els darrers mesos ha plogut, els estanys
estan plens d'aigua, cosa que no havia passat l'any passat. Aquests estanyols
tenen un gran valor per les plantes que alberguen i la seva fauna, moltes
d'elles són veritables rareses a nivell de Catalunya. Quina és la seva peculiaritat?
doncs que són estanys mediterranis temporals en un entorn poc o gens
contaminat i amb poca interferència humana. Això ha permès que s'hi desenvolupi
o si "arrecerin" tot un seguit de plantes lligades a l'aigua
(higròfits) moltes d'elles excepcionals (Isoets, caròfits, etc.) i també d'invertebrats
francament rars (crustacis, larves d'insectes aquàtics, etc.). Un altre dels
aspectes que té el lloc que avui us presento, és l'existència d'un dolmen de
corredor molt ben conservat i que porta el mateix nom que l'espai, construit fa uns 3.500 anys a.c. En definitiva, un lloc que cal conèixer si
tens un interès pels tresors naturals i culturals d'aquesta terra.
Pel que fa a la imatge, la tarda
no acompanyava molt pel que fa a la llum, em vaig
quedar una estona més, fins que va caure la nit, i així, poder fotografiar el
dolmen, crec que aquestes imatges nocturnes realcen força la bellesa de les
construccions de pedra.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
divendres, 30 de gener del 2015
dimecres, 28 de gener del 2015
Alveolar
Aquest és el nom de l’erosió que es produeix
sobre les roques del Cap de Creus i que generen aquestes morfologies tant
peculiars i atractives. Aquesta roca l’havia idealitzat, feia temps que hi
anava al seu darrera per retratar-la, calia trobar una nit neta de núvols i transparent i una condició vital! que ja no bufes la tramuntana. L'indret és recondit i molt exposat al
vent. L'espera d'aquella nit va ser molt emocionant escoltant el cant del gran duc, les baralles de les guilles, o els senglars mal humorats. Personalment no n’estic gaire content del
resultat, hurà
d’haver-hi una altra visita :-)
És un startrail d’una hora i mitja aproximadament, en l'edició he pujat la saturació per realçar el color dels estels.
dilluns, 26 de gener del 2015
Est oest.
Aquest
és el cel que hi havia mirant cap als dos punts cardinals oposats. Una cosa que
he après és quan estic concentrat en un enquadrament concret, mirar el que està
passant a la meva esquena i no és per desconfiança, algunes vegades hi ha una
bona fotografia. Ah! dir-vos que es va fer al desembre a les closes de Sant
Joan dels Erms, municipi de Peralada.
divendres, 23 de gener del 2015
Textures
dimecres, 21 de gener del 2015
Jugant i experimentant..., aprenent!
Avui us presento
tres imatges d’un mateix arbre, en les quals s’ha aprofitat una posta de sol
espectacular per veure les variacions de que parlavem l'altre dia. Avui fem un pas més enllà i afegirem una mica de llum de forma artificial en la darrera imatge.
La primera és feta
al crepuscle i porta un filtre de DN invers per equilibrar la part del cel i la
terra, la velocitat es volgudament lenta per agafar el moviment dels cenissos
(canyes) blincats per la tramuntana, el diafragma tancat a f14.0, el ISO baix i la focal a 22mm.
La segona ja era
pràcticament de nit, a l’hora blava però, el núvols encara estaven pintats per el darrer resplandor de llum quasi inperceptible pels meus ulls. Aquí hi ha una llarga exposició buscant el
moviment dels núvols, la velocitat es de 75s, el diafragma mitjà un f7,1, i l’ISO ampliat fins a
320 , la focal a 21mm. Els núvols més alts són els que capten el moviment i es creuen amb els més baixos que estan pintats pel resplandor del sol, al natural aquests colors no es veuen, d'aquí la màgia de la fotografia.
Per acabar tenim la tercera, l'exposició més llarga de 164s,, es veuen alguns estels entre els núvols, ara el moviment dels núvols el captem amb els més baixos, la resta de configuració és igual que en la
segona però amb la diferència que he il·luminat el canyís amb lot càlida perquè si no quedava absolutament fosc.
Quina us agrada
més?
dilluns, 19 de gener del 2015
Derrotat
El tramuntanal de
principis de desembre va trencar aquest pollancre, té un diàmetre de més de
tres metres i una alçada (del terra fins al punt que s’ha trencat) de cinc
metres. Era tot un gegant però, a l’Alt Empordà no es pot ser gran, aquí
tant sols hi poden viure els de talla M o L, a partir d'XL estan en perill. La senyora
tramuntana se’n cuida de segar o podar els que la desafien. Ella tard
o d’hora surt sempre guanyant.
Aquesta imatge va
ser il·luminada amb lot i de forma zenital, és un treball delicat el
de repartir la llum per intentar que l’escena agafi volum i més si l'escena ocupa un espai important.
A sota us deixo la mateixa imatge feta aquest cap de setmana en que el Ricard i el Gabri varen prestar-se a donar-me un cop de ma. En Gabri va fer de model (1,9 m d'alçada) i en Ricard va participar amb la confecció de la il·luminació. Espero que us agradin :-) divendres, 16 de gener del 2015
Massa sovint
Aquest desembre em van
donar un premi per fer una foto en que sortia un flamenc mort sota una línea
elèctrica que travessa el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE). Lo
collonut del cas, és que dos dies abans vaig fer aquesta foto d’una cigonya
morta sota una altra línea que el travessa. Aquests accidents sovintegen
molt, massa! és un constant degoteig de víctimes alades que cauen davant la passivitat
dels responsables (Empreses elèctriques i administració). No es compatible una zona humida amb les línies elèctriques, i és
intolerable que això passi en lloc 32 anys després d'haver estat declarat parc natural. A vegades se’m presenten dubtes
seriosos de si va valdre la pena crear els parcs naturals..., cal millorar molt
i molt. Es nota que em puja la mosca al nas..., ho sento però, m'indigna molt!
Us deixo la versió del capvespre, la nocturna al ser tant semblant a la del flamenc l'he desestimat. Una abraçada i perdoneu-me el to :-(
dijous, 15 de gener del 2015
Un consell per fotografiar el crepuscle.
No soc ningú per
donar lliçons perquè per això ja hi ha els grans mestres però, avui us vull contar la meva experiència fent postes de sol,
no és un gran exemple el que us presento però, se m'ha acudit fer-ho
en aquesta ocasió i espero que algú ho pugui aprofitar.
Quan fem fotografia
crepuscular val molt la pena explorar aquells darrers sospirs del dia, quan la
gran majoria de mortals donaríem la sessió per finalitzada encara queda llum per aprofitar. Et proposo d’explorar les
possibilitats de captar la llum que té el sensor i, allargar la sessió una bona estona més. Els
resultats et sorprendran, i veuràs com la llum i el color apareixen, tot i que
els nostres ulls pràcticament ja no ho veuen.
Fa uns dies vaig
sortir amb l’Antoni Fernández (Sirius),i li volia ensenyar una zona que
aquestes properes setmanes tindrà una extensa lamina d’aigua (22 Ha). Lloc que
malauradament si pot caçar, per la qual cosa pocs ocells hi podrà haver-hi
però, que es pot aprofitar per fer crepusculars hivernals.
Us vull mostrar
tres fases de la posta d'aquell dia i que poden ser interessants. Crec que us pot ajudar a treure molt de
rendiment de la vostra càmera i amb resultats espectaculars.:
- La primera imatge és quan ja fa estona que els sol s’ha amagat i és el moment que exploten els colors amb intensitats i saturació molt bèsties. La gran majoria de gent fa la foto en aquest moment i són molt xules, Exif: 1.6s/f14/Iso/100/17mm
- La segona imatge correspon uns minuts més tard, tot sembla que s’apaga i és quan la majoria de fotògrafs plegaríem i cap a casa. Exif.: 15s/f16.0/100Iso/40mm.
- La tercera imatge pràcticament es de nit, just a l’horitzó hi ha una mica de resplendor molt fluix. Ara és el moment de fotri-li canya al sensor, cal allargar l’exposició o pujar la sensibilitat. En aquest cas hem allargat l’exposició (és millor, pots captar el moviment dels núvols). Exif.: 55s/f7.1/100Iso/33mm.
Arribats a aquest moment ja és
hora de començar a fer fotografia nocturna ;-) i d’aquesta manera una tarda-vespre d’hivern pot ser molt productiva.
dimecres, 14 de gener del 2015
Nebulosa d’Orió. M42
D’entrada dir-vos
que soc un absolut analfabet en el tema de l’astronomia. Dit això, comentar-vos
que aquests dies empaitant al cometa Lovejoy doncs m’he anat fixant amb altres
parts d’aquest cel d’hivern que hem gaudit durant aquest període
anticiclònic. Una de les referències que
teníem per localitzar el cometa era el cinturó d’Orió , al principi de la nit
situat a l’est, quan el fotografiava amb
el 70-200mm me’n vaig adonar que també es podia veure la nebulosa M42 i que en
la fotografia no quedava tant malament. La imatge d’avui és feta al Castell de
Sant Salvador el divendres al vespre i que per mi va ser una sorpresa poder-ho
fer amb un equipament gens especialitzat i a l'abast de qualsevol neòfit. La primera imatge és un retall de la segona.
Aquesta nebulosa és de les més brillants, té
un radi d’uns 15 anys llum! I es troba a uns 1.270 anys llum de distància, això
fa que sigui visible des de la terra, de fet va ser descoberta al segle XVII. La paraula nebulosa s’origina per l’aspecte borrós, poc
definit que es com veu a simple vista i la veien en aquella època que va ser decoberta.Aquesta és de tipus oberta, això vol dir que al interior d’aquesta pols brillant que veiem "acaben" de nàixer unes estrelles per l'efecte gravitatòri .
dilluns, 12 de gener del 2015
Llum zodiacal
El resplandor paral.lel a la VL és la llum zodiacal
Ahir vaig viure una tarda emocionant, d’entrada ens vàrem poder conèixer i parlar directament amb un company de la xarxa, el Miquel Jover i, ho vam fer amb l’excusa de pujar al Pic Moixer per poder capturar al Lovejoy, juntament amb en Llorca ( Ricard Llorente dels Xoriguers de l’UdG). La sorpresa nostra va ser de trobar-nos amb una posta de sol increïble i un espectacular paral·lelisme entre la VL i la llum zodiacal (resplandor produïda per la pols interestel·lar). L'espectacle ens va deixar meravellats a tots tres.
Al fons el Montseny i en primer terme el Fau
Conjunció de Venus i Mercuri
Imatge de l'hora blava sobre Perpinyà ;-)
dissabte, 10 de gener del 2015
Primera lluna
Aquesta va ser la primera lluna plena de l’any
emergint del mar, no era cap super-lluna com les de l’any passat però era la
primera del 2015 i amb ella acaba aquesta sèrie de la lluna dels darrers post.
Per fer-ho l’hi vaig buscar la companyia de
l’illa Petita de Colera i com a teló de fons el cinturó de Venus, que no és res
més que l’ombra de la terra projectada sobre la troposfera.
divendres, 9 de gener del 2015
Cometa 2014 Q2. Lovejoy..., l'escuat.
Dins meu tinc
encara el record d’estar a les Salines i bavejar amb la visió del cometa
Hale-Bopp que vàrem gaudir-ne el 1997, època de la fotografia analògica i que
no vaig poder fotografiar L però ara, amb una càmera digital i que aguanta força bé altes
sensibilitats tenia l’oportunitat de fer-ho. Aleshores va ser fàcil anar fins
al CdC i localitzar-lo, al segon intent ja l'havia pescat.
La imatge és pura "fotografia extrema", Iso 12.800!!!, f2.8, 200mm i 4s. El retall de la imatge m'ha ajudat a processar-la en José Fernandez amb Pixinsight, Gràcies company!
Com a mínim espero que
us serveixi per agafar els vostres fills, uns prismàtics i sortir a veure’l...,
en cas de no tenir fills millor agafar el company o companya ;-)
dijous, 8 de gener del 2015
La lluna no és fàcil
Capturar un primer
pla de la lluna no té gaire dificultat, tan sols es necessita un bon teleobjectiu,
la dificultat la trobem a l’hora de capturar-la amb detall i integrada en un
paisatge. La lluna és un reflector de la
llum brutal i ajustar la càmera es fa pràcticament impossible. Tant sols hi ha
un moment en que la seva llum i la de l’entorn són força equivalents, és en el
crepuscle que això passa, just quan emergeix de l’horitzó o està a punt d’amagar-se.
La imatge d’avui
coincidia en que la lluna plena s’amagava a l’hora de la sortida del sol, és
aleshores quan tenim l’oportunitat de capturar-la. El sol ens il·lumina el
paisatge d’una forma suau i ella es troba en tota la seva plenitud. Tant sols
calia trobar un lloc guapo per fer-ho. Un estany, un grup de flamencs, filera
de tamarius i un fons format pel Pirineu amb el Canigó nevat, ah! i una pàtina de boirina que pot o no agradar l’objectiu ha
estat el 70-200 a 200 i 190mm., la resta de dades 1/15s / f10.0 / 200
iso ,dimarts, 6 de gener del 2015
Les minves de gener
Segur que tots ho sabeu però, per si hi ha
algun despistat explicarem que durant els anticiclons d'hivern es generen uns
nivells de mar molt baixos, la potencia dels quals dependrà de lo alta que sigui la pressió atmosfèrica. Diumenge vaig fer
aquesta foto, i es podia caminar per llocs on normalment és impossible fer-ho sense
mullar-se el cul. El nivell de mar estava mig metre per sota del que
tenim quan hi ha una borrasca a sobre nostre. Aquesta és una bona època per recollir fruits
del mar degut a la facilitat d’accés que tenen molts llocs sense haver-te de
mullar.
Desprès del suggeriment d’en Pere Soler, a
sota penjo la mateixa composició en un altre instant i amb un revelat més
agressiu (saturació). Que n’opineu?
diumenge, 4 de gener del 2015
Emulant als mestres
Fa molts anys vaig veure una imatge de l’Oriol Alamany que va fer després d’un temporal de llevant als Aiguamolls, eren les restes vegetals que
flotaven a l’aigua del rec Madral. Encara ara, sempre que veig elements junts i
flotant penso amb aquella imatge. Les bones imatges són les que perduren dins
nostre a traves del temps.
Aquesta sessió d’avui l’he fet jugant amb les
fulles que flotaven de forma evocadora a la bassa d’extracció d’argiles de
Delfià. Espero que us agradi!divendres, 2 de gener del 2015
Ple de llum, buit de vida.
Per començar l’any penjo unes imatges del que
tinc més a l’abast, els estanys. Són unes imatges plenes de bona llum i color, però buida de
vida.
L’hivern ha estat la millor època de l’any per
passejar i veure com en aquests estanys s’hi refugien milers d’exemplars
d’ànecs que fan bullir l’aigua. Collverds, xarxets, piulaires, s’agrupaven en aquestes aigües somes durant
els mesos més freds. Ara això sembla que ja no passa amb la mateixa magnitud de
quan es va crear el PNAE i s’hi va prohibir la cacera. Tot un seguit de factors
d’origen humà ha fet canviar l’escenari, millor dit els actors. La proliferació
de senglars, daines i la persecució per
controlar-ne les poblacions amb armes de foc, pot ser un del motius més
importants de la pèrdua de la tranquil·litat necessària per les aus. La
implantació d’un model de gestió potenciant la ramaderia, difícilment
comprensible per la majoria de naturalistes, també hi pot ajudar molt, altres factors més
globals també hi poden influenciar. La
realitat és que sempre que passen coses com aquestes qui més hi perd és el medi
natural. Tant difícil és fer compatible l’activitat de l’home i la preservació
de l’entorn? Crec que amb el coneixement que es té i unes bones pràctiques ben integrades tothom
en pot sortir beneficiat però, per
fer-ho cal apartar els personalismes i posar-hi molta bona voluntat i imaginació i això malauradament,
com sempre passa, és la gran dificultat. dijous, 1 de gener del 2015
L’estrella dels reis mags?
Aquests dies a la posta del sol es pot veure
un astre que brilla abans que aparegui cap estrella, és Venus. Sembla com si
fos l’estrella que guia als reis mags, si et quedes observant sembla que el seu
camí és cap a l’oest, cap al centre de la península, és allà on portaran els “regals”?
Desitjo que ben aviat els impostos, fruit del
treball del poble català, es quedin a casa pel bé de la nostra gent. Bon any 2015 J
Subscriure's a:
Missatges (Atom)