Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 30 de juny de 2014

L’ull


Moltes vegades quan fotografies la posta de sol i jugues amb el reflex del cel a l’aigua s’insinua una forma semblant a un ull, bàsicament els dies en que tot just ha passat la cua d'un front. Avui us deixo una mostra d’aquest efecte que es repeteix quan hi ha activitat meteorològica.

divendres, 27 de juny de 2014

Els miasmes


L’altre dia us presentava unes imatges de la sembra de l’arròs i avui ho faig del naixement de la planta però, us parlaré de la mort.
La introducció del conreu de l’arròs a l’Empordà va significar l’arribada duna malaltia que va fer estralls sobre la població. El motiu va ser que amb el conreu també es va estendre l’hàbitat de l’anòfels, mosquit transmissor de la malària, que aleshores anomenaven les febres terçanes o quartanes.  La gent es pensava que aquesta malura s’adquiria en respirar els aires impúdics d’aquelles zones inundades i que anomenaven miasmes. L’any 1898 es va descobrir que eren els mosquits anòfels els culpables i no va ser fins el 1964 (OMS) que es va poder eradicar.
 Aquesta setmana iniciem el control dels mosquits que viuen als arrossars, d’aquesta manera podem fer compatibles el conreu de l’arròs amb tenir una bona qualitat de vida i desenvolupar activitats com ara és el turisme. Aquesta és la feina amb que em guanyo la vida, he de confessar que soc “assassí a sou” ;-)

Les imatges s’han fet en un dels pocs dies que hi hagut un cel mig potable, espero que us agradin. He utilitzat el 70-200 i el filtre DN invers, el processat s’ha fet amb el LR. 


dimecres, 25 de juny de 2014

Concurs d’identificació


Com cada estiu farem el concurs d’identificació, el primer any va ser d’espais de la Costa Brava, l’any passat d’organismes marins i aquest any farem un poti-poti, espais del Cap de Creus i organismes marins.  Vols jugar?
Les regles senzilles,
·         Cada setmana hi haurà una pregunta (o més).
·         Es publicarà tots els dimarts a les 8h.
·         Les respostes es poden enviar en el període comprès entre el dimarts i el diumenge. Els dilluns farem recompte.
·         Cada dimarts traurem la resposta de la setmana anterior.
·         Cada resposta valdrà un punt.
·         Les respostes s’han d’enviar al correu electrònic eduardmarques@hotmail.com
·         Durada mínima juliol i agost de 8 a 12 setmanes.  Inici 1 de juliol
·         Les preguntes seran imatges de collita pròpia fetes entre Portbou i Roses.
·         Els premis es podran escollir per rigorós ordre de la classificació final
Pel que fa als premis us podem anunciar que tenim confirmat.:
Una estada per a dues persones d'observació de fauna nocturna a l'amagatall que té NaturAprop   al Mas Vidal de Sant Esteve de Guialbes! Allí podràs observar i fotografiar la fauna típica dels boscos mediterranis. T’aconsello visitar la web a NATURAPROP.
L’empreses de caiac kayaking Costa Brava i Sk-Kayak per segon any aportaran tres dels premis (respectivament) relacionats amb el mar i les activitats d’aigua que ells tenen.
El blog també posarà de la seva part i ofereix un curs pràctic intensiu de fotografia crepuscular i nocturna d’una durada de 6-8 hores. Si no disposes d’equip en tindràs un de cedit pel curs (càmera reflex, trespeus, disparador i filtres). Com podeu veure hi haurà 8 regals pels 8 primers, encara que el més important per tots és el poder conèixer millor aquest espai natural del Cap de Creus.
Per respondre les preguntes crec que amb una bona guía com ara és la de “Flora i Fauna del Cap de Creus” d’en Toni Llobet, els llibres del Cap de Creus de l’Arnald Plujà, tenir instal·lat el Google-earth a l’ordinador i venir de tant en tant pel Cap de Creus a fer un vol o una navegada amb caiac en faràs prou. Ah! i també et deixo una guia digital pels opistobranquis del GROC i la del Club d’Immersió de Biologia 

dilluns, 23 de juny de 2014

És lícit?


Quan faig fotografia del paisatge miro de no intervenir gens en el que vull fotografiar, em refereixo a modificar en viu i en directe l’escena, no a les manipulacions posteriors de l’edició de la imatge.
De forma excepcional i en molt comptades ocasions “peco” i, introdueixo algun element que no es trobava en l’enquadrament escollit. Us poso un exemple d’aquest mes de març, em trobava fotografiant  un espigó antic que està en ruïnes i, en el forat del primer pla que cobria l’aigua m’’hi faltava algun element. Doncs és en situacions com aquesta que “peco” i altero l’escena, per exemple aquell dia, dins de l’aigua i a un metre del forat hi havia una roca de tonalitats grogues, aleshores la vaig recollir i situar dins del forat.

Crec que li va anar bé, no? Sou pecadors?

divendres, 20 de juny de 2014

El rei de la nit



Si fa poc us presentava una entrada sobre la guilla, avui serà el teixó el protagonista. Es tracta d’una imatge feta a l’amagatall de NaturAprop a Sant Esteve de Guialbes. Va ser una nit de bufar i fer ampolles, als pocs minuts de submergir-nos en la foscor de la nit, va aparèixer un primer protagonista, es tractava d’un exemplar amb unes línies molt contrastades i que tenia un comportament absolutament esquerp, a dia d'avui ja s'ha calmat. Per tal d’acostumar-lo i que perdi la por, se li deixava una llum vermellosa que sembla que no el molesta tant. Us deixo una imatge amb la llum vermella i l’altra en que he anat directament a la corba RGB i he seleccionat la R per reduir aquest color d’una forma substancial. La imatge no porta cap més processat. Les altres són fetes amb la llum sense el filtre vermell.
Un dels problemes que vaig tenir va ser a l'hora de composar i d'enfocar, aquest teixó aquella nit em va donar l’esquena, en molt poques ocasions vaig poder composar correctament. A l'hora d'enfocar s’ha de tenir en compte que l’ull d’aquestes feristeles està rodejat de la franja longitudinal de pelatge negra i això ho pot dificultar. En aquells dies tan sols hi havia il·luminació d'un costat que generava ombres molt dures, ara s'ha millorat i és molt més fàcil la composició i l'enfoc.
Dir-vos que és molt emocionant estar dins de l’amagatall i tenir una feristela a un metre de distància. La sents respirar! Aquesta experiència la pots fer acompanyat de la càmera fotogràfica però, si ho fas amb els teus fills pot resultar molt gratificant.
Us deixo alguna foto que vaig fer a la penombra més absoluta, mentre esperava que es fes fosc i, alguns "boscatans" venien a l'abeurador. En totes he tirat d'Iso alt.
 Espero que us agradin!




dimecres, 18 de juny de 2014

Sant Salvador


Coronant la serra de Verdera hi ha el Castell de Sant Salvador, aquest punt tot i estar a tocar mar està a una considerable alçada. La vista que té sobre els dos mars (mar d'amunt i d'avall del CdC) és impressionant i us recomano que si veniu a l'Empordà no us en esteu de pujar-hi. Els crepuscles són espectaculars.

dilluns, 16 de juny de 2014

Sequera

Com continuï així, d’aquí pocs dies alguns arbres poden començar a secar-se pel dèficit hídric que estem passant a l’Alt Empordà.  Són molts els mesos que pràcticament no plou i les quatre gotes que cauen ens sembla que van bé però, hi ha llocs que aviat tindrem problemes greus si la cosa no canvia. Aquest cap de setmana ha estat de tempestes però nosaltres continuem sota mínims.
Les imatges que us presento són de divendres a la tarda, quan uns núvols de calor van deixar anar quatre gotes mal contades i totalment insuficients. Les imatges s’han fet des de la serra de Verdera. 
L'estiu també representa per mi una època de sequera creativa, no us passa el mateix? la calor, la llum plana, l'excès de feina, el cansament, etc. tot hi ajuda. 

divendres, 13 de juny de 2014

Tenerife i VI


La segona i darrera foto que li vaig fer a la VL era amb un tajinaste de primer pla, tot i que aquesta espectacular planta endèmica inicia la floració a mitjans de maig, vaig tenir la gran sort de localitzar uns escadussers exemplars que començaven a tenir les primeres i es trobaven ben ubicats. Aquests, en concret, estan a tocar l'aparcament de la base del telefèric que puja al Teide. 
La imatge esta feta a f2,8 i una ISO de 8000!, mai abans havia utilitzat una sensibilitat tan alta, poder vaig ser massa agosarat, també porta un toc de llum càlida.

dimecres, 11 de juny de 2014

Les vinyes




L’home fa mil·lennis que pobla aquestes terres, els primers colonitzadors que van venir i van establir relació comercial amb els indiketes (originaris) van ser els grecs i van ser ells els qui van introduir les vinyes, conreu molt adaptat a les condicions edàfiques i clima de l’aspre de l’Empordà. En un territori tan humanitzat com el nostre no podem ignorar el paisatge que la mà de l’home ha anat creant, és per això que de tant en tant m’agrada incloure’l dins de les publicacions, abans l’havia defugit. 
Aquest és el resultat d’un passeig per l’aspre de Vilamaniscle. Són llums molt efímeres (la segona) i difícils de dominar (la primera), fins i tot a la segona no vaig tenir l'oportunitat de millorar la composició. Espero que us agradin.
A petició d'en Seva, hem baixat la saturació del magenta a -60% en la segona foto.:

dilluns, 9 de juny de 2014

L’estany de Castelló




Si miréssim la cartografia antiga veuríem que allò que tothom coneix com “Els Aiguamolls” té la denominació de l’Estany de Castelló. Aquest era el lloc on desembocava el riu La Muga i que posteriorment (després de la guerra civil del 36) aquest riu el van encaixonar perquè anés a tributar directament al mar. Aquest mot d’Estany de Castelló ha desaparegut completament de les cartografies actuals i del cap de tothom, mai he sentit a cap castelloní reivindicar-lo. S’ha meteoritzat i ha quedat esmicolat en tot un seguit d’estanys amb nom propi, avui us presento l’Estany de Murnau, un dels estany menys coneguts i dels més bonics que hi ha. Actualment és una zona d’inundació en que encara s’hi veu representada part de la vegetació típica d’aquestes maresmes de caràcter més dolç, encara que molt a prop de la superfície (1-3 m) l’aigua és ben salada o salmàstica com diuen els vells d’aquests cortals (masos), la presència dels tamarius denoten aquest caràcter salobrós. Espero que us agradin.

divendres, 6 de juny de 2014

La Reina de la Nit




Fa unes setmanes l’amic Toni Llobet em va escriure per convidar-me a fer de conillet d’índies d’un amagatall de fauna de bosc i em vaig prestar amb molt de gust. Volien saber que tal funciona per fer fotografia nocturna de mamífers i fer-ho amb la il·luminació artificial que hi tenen instal·lada. Tot un repte per mi, ja que fa molts anys que no faig fotografia de fauna i mai ho havia fet amb els noctàmbuls ;-)
El "hide" l'han construit a Sant Esteve de Guialbes, en un magnífic bosquet del Mas Vidal, junt amb l'Esteve Ginabreda i en Xavier Puig que configuren NaturAprop. Aquesta iniciativa neix amb la intenció d’apropar als fotògrafs i aficionats algunes de les feristeles que poblen els boscos de casa nostra, algunes d’elles més típiques de veure-les atropellades a les carreteres que en plena activitat boscatana. Han posat al mercat una magnífica instal·lació molt ben habilitada i amb tota cura de detalls que ens possibilitarà l’observació d’aquesta fauna, ja sigui en família, ja sigui per fotografiar-la (professionals o aficionats). Penseu que les feristeles les tindrem a un metre de distància. Fins i tot els hi sents l’alè! 
El que us mostro avui és del primer dia que n’he estat usuari i el resultat ha estat increïble o millor dit: ha superat amb escreix les espectatives que me’n havia fet.
L’amagatall està en un bosc d’alzines a tocar del poble, semi enterrat, i així poder estar a l’alçada de la fauna. És ample i dotat de seients còmodes per fer l’espera. Les finestres tenen un vidre que permet la visió perfecta de la fauna pels tres costats, al quart hi ha la porta ;-). Un detector de moviment activa la il·luminació exterior i tens la possibilitat de controlar-la des del seu interior, un reostat per a la  intensitat, i interuptors per l'encesa i apagada o deixar-la amb l’automatisme lligat a la presència de moviment...., una passada.  La qualitat de la il·luminació és òptima, pots treballar amb el WB en automàtic, es tracta d'una llum càlida que com podeu veure és perfecta.
Pots treballar amb focals que van des dels angulars fins al tele, en el meu cas he utilitzat el 70-200mm. Volia captar primeríssims plans d’aquesta fugissera salvatgina. Era la primera oportunitat i volia aprofitar captar la mirada de la guilla, reina de la nit. Què us sembla?

dimecres, 4 de juny de 2014

Tenerife V


Una de les coses que em feia més  il·lusió en la visita a Tenerife, era fotografiar las Cañadas del Teide per la nit, tan sols disposava d’una nit apta per fer-ho,  i el més greu de tot, és que vaig estar a punt de no anar-hi pel cansament. Per sort, tres floretes vint anyeres vam acompanyar-me i vaig treure la força d'allà on no en quedava per pujar-hi. Aquesta entrada està inspirada en el treball del Pere Soler al qual li dedico. Aquella nit em creia que la via làctea havia de sortir a partir de les tres de la matinada però com que no havia restat l’hora oficial d’aquell territori, va ser a les dues quan emergia per l’est, per sort tot just era aquesta hora quan hi arribava procedent de la Laguna.
Avui us mostro la sortida de la VL per l’horitzó, just per sobre de l’illa de Gran Canària, a sota també es veu la línea de costa de Tenerife. La foto està feta a la porta de l’entrada de l’observatori del Teide, ubicada a més de 2.300 m.s.n.m. Veure un espectacle com aquest posa la pell de gallina, no?
Com que no tinc "gaires" manies he fet cas al jose F. i l'hi he fet un processat una mica agressiu a la mateixa imatge, treien el vinyeteig i incrementant la claredat i el contrast i alguna coseta més. Aquest és el resultat.:

dilluns, 2 de juny de 2014

Sembra de l’arròs



Aquests dies s’està finalitzant la sembra d’aquest cereal oriental. A l’Empordà va tenir el seu punt àlgid al segle XVIII, aleshores hi havia més de 2.000 Ha dedicades a aquest conreu, actualment se’n dediquen unes 900Ha repartides en tres nuclis, el més gran a la zona del Baix Ter amb unes 650Ha, un altre nucli a Castelló d’Empúries amb 170 Ha i 111Ha a Bellcaire d’Empordà.
Deixeu-me explicar una teoria sobre la paraula “eixida”, que a l’Empordà s’utilitza per denominar la terrassa de la casa o el mas, crec que va ser portada pels treballadors vinguts de l’Albufera de Valencia per allà al segle divuit a ajudar a les tasques del conreu de l'arròs. Si coneixeu les difrents parles de casa nostra, aquest mot és d'orígen valencià i no torna aparèixer fins que ens trobem a l'Empordà....Un altre dia us he d’explicar coses de l’arròs i la malària a l’Empordà...
Aquestes imatges són fetes el dissabte passat, aprofitant el moment de la sembra en que tota la superfície de l’arrossar està inundada i es transforma en un mirall. Espero que us agradin.

La primera imatge i a petició d’en Pepet l’hem enviat a “l’esteticien”  anomenat lightroom, allí se li ha fet el següent: ombres +44%, blancs +17%, negres +40% un toc de claretat al 25% i com darrer retoc el magenta se li ha tret -25% de luminància i -25% de saturació però, realment el toc màgic crec que ha estat amb reduir la luminància del taronja  fins a un -25%, el que l’ha fet emergir de les vores del núvols que a la primera versió estaven cremades. Segur que a les mans d’un expert encara podria millorar molt més.