Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 31 de març de 2014

Monegros III






Un altre dels espais més interessants per visitar són “Las Saladas”, es tracta d’unes llacunes endorreiques , això vol dir que reben les aportacions de l'escorro de la pluja i no tenen cap mes sortida que l’evaporació.  Les més importants s’ubiquen a prop de Bujaraloz. En una d’elles  hi podreu trobar les restes d’unes antigues (sXVII) salines, amb les eres de secat, els magatzems, la caserna dels custodis. També hi ha masos on vivien els jornalers que anaven a collir el blat, penseu que aquesta plana nudria de farina a una gran part de la població. Es tracta d’un espai immens, obert i amb molt poca contaminació lumínica. Aquí  hi trobaràs més INFO.

divendres, 28 de març de 2014

Foc a l’Empordà


Què l’Empordà és terra de grans incendis forestals no cal dir-ho però, si que cal especificar de quina tipologia d’incendis estem parlant, perquè n’hi ha que són al cel. La tramuntana és l’atiadora dels grans focs forestals, però també és la responsable de que desprès de les tempestes quedin uns cels del tot especials.
Aquesta foto va ser feta el dissabte passat. Just abans del crepuscle, un petit nucli de tempestes va escombrar la plana i tot darrera va entrar la tramuntana o com diuen a Port de la Selva “ el general Blanch”. Estàvem fent una calçotada que la tempesta va dissoldre i amb la cua d'un calçot penjant per la boca vaig córrer a buscar un lloc per poder fer aquesta foto, la llum va durar molt pocs instants (exactament 5 minuts). 

dimecres, 26 de març de 2014

Acció



Després de moltes setmanes d’avorriment meteorològic sembla que això s’anima. Finalment l’anticicló s’ha mogut i ha començat l’espectacle. Us deixo un parell d'imatges d’ahir a la tarda, són fetes a Colera i és el moment en que es formava un mamatocúmul just sobre la platja de Garbet i que posteriorment va anar mar endins.

dilluns, 24 de març de 2014

Monegros II






Una de les formacions geològiques més típiques dels Monegros són el “torrollones” o també anomenats “tozales”. La seva bellesa és captivadora i fa molt aconsellable anar a veure’ls a primera hora del matí o darrera de la tarda, moment en que el sol incideix sobre aquestes parets i s’engalanen amb una paleta de colors molt rica, grocs, taronges, vermells grisos, etc. Us aconsellaria que anéssiu a veure els que hi ha a la “Gabarda” o féssiu la ruta de “Jubierre”. Avui us deixo una mostra d’algunes d’aquestes formacions ubicades a la ruta de “Jubierre”. 

dissabte, 22 de març de 2014

Buscant el lloc idoni






Aquestes imatges són el resultat d’una proba en un emplaçament per obtenir cels espectaculars  però, és un lloc on serà difícil treballar l’aigua. Els dos cops que hi he anat se’n fa complicat captar el moviment de l’aigua en un primer pla. El dia que vaig fer aquestes imatges era una “calorosa” tarda de  divendres del mes de febrer, el cel va ser espectacular, un vent de sud fort en alçada dibuixava aquests núvols perfilats o estratificats, l’espectacle estava servit  però, no acabava de trobar-li el punt, poder pel meu gust l’aigua està massa lluny. Finalment vaig fer la foto que més em va complaure, la darrera imatge, aquí l’onatge s’ha convertit en boirina i les línies del paisatge s’han simplificat. És el que em demanava el cos en aquell moment.

divendres, 21 de març de 2014

2n Premi de fotografia


L’ajuntament de Figueres ha organitzat un concurs de fotografia per homenatjar a l’estimat meteoròleg local Sr. Ferran Pou.
Hi hagut quatre categories, “Fenòmens meteorològics”, “Tramuntana” i, en la de “ meteorologia, aigua i territori” he tingut la sort de que m’hagin donat un segon premi, la qual cosa em satisfà molt. Ah! i una quarta categoria pels "instagramers". Al concurs s’hi han presentat més de vuit-centes obres (+ de 500 en instagramers), una selecció de les finalistes i premiades queden exposades a la Cate de Figueres durant els propers dies. 
Aquesta imatge es va fer pel pont de "Tots Sants", havia passat el mes d'octubre i no havia caigut ni una gota, quan és el mes més plujós de l'any. El lloc és la resclosa de La Farga a Maçanet de Cabrenys. Vaig aprofitar la darrera hora de penombra per fer una llarga exposició i aconseguir l'efecte seda de l'aigua, recurs que sempre resulta molt atractiu visualment.

dimecres, 19 de març de 2014

Les barraques de pedra seca VII


La singularitat de la barraca que avui us presento és la de ser una de les més modernes (data del 1910).  Catalogada com troncocònica amb corona. Té un diàmetre interior de poc més de dos metres, podríem dir que és una barraca mitjana. Com que té línies ben perfilades i geomètriques, es pot pensar que hagi estat construïda per unes mans que coneixien molt bé l’ofici. Actualment, tot i estar en un erm encara conserva la porta. Una altra singularitat que té, és que per davant de l’entrada hi passa un rec d’escorro-recollida de l’aigua de pluja, aquesta  es derivava a una cisterna que es va construir sota la barraca.
Per fer la foto em vaig escapar un vespre que estava per Figueres, hi havia un quart de lluna i el cel net, bufava un garbí molt fort. Vaig utilitzar una lot de llum càlida per il·luminar l’exterior. 

dilluns, 17 de març de 2014

Monegros I



Des de fa uns anys i per motius professionals als estius vaig fins un poblet dels Monegros anomenat Grañen. Anar-hi representa un esforç físic important perquè m’agafa en plena temporada de treball però, el fet d’entrar en aquell “espai tan immens” em resulta del tot gratificant. Ara hi he estat sense tanta presa, una mica més relaxat, i d'aquesta manera intentar fotografiar algunes de les formacions geològiques tant espectaculars que l'erosió ha escolpit.  Han estat dos dies molt intensos, amb la llum del dia buscàvem formacions interessants i a les nits les immortalitzàvem.  Han estat nits sense núvols i un quart de lluna, estelades, i una mica de vent. El resultat del treball no ha estat reeixit però, és una mostra del gran potencial paisatgístic que hi ha en aquest racó de l’Aragó.
Amb aquesta entrada també m’agradaria fer veure a molta gent que si bé hi ha llocs icònics que s’han de visitar, com pot ser l’arxifotografiat “castell de tierra de la Bàrdenas” , amb una mica de interès podem descobrir lloc nous que són preciosos i ser dels primers en descobrir-los i de pas podrem ajudar a promocionar aquests racons.
Començarem amb un la imatge de la Roca del Migdia del poblet de Piracés i un monument anomenat “art i natura”.  

divendres, 14 de març de 2014

Eixida a la Rostella



Quasi sempre faig postes de sol però, aquest dia vaig poder sortir de cacera de bon mati. L’objectiu va ser anar a cala Rostella (Roses), és una cala a prop de cap Norfeu.  El cel era una incògnita, al vaig sortir de casa no sabia ben bé quina proporció de recobriment tenien els núvols, sortosament hi va haver un bon espectacle. Com que normalment faig postes i la intensitat de la llum és minvant, aquest dia em vaig atavalar una mica amb la configuració dels paràmetres i per trobar  la bona composició i llum, vaig fer-me un tip de còrrer per la platja..., sort que és petita ;-)
Aquí teniu el resultat que espero us agradi. Aquestes imatges han estat revelades per primer cop amb el Lightroom, l’acabo de instal·lar avui mateix, amb això dels softwares sempre vaig una mica tard.  

dimecres, 12 de març de 2014

Les barraques de pedra seca VI


Els catalans, com totes les cultures amb una forta entitat tenim una especial estima a les tradicions per ancestrals que aquestes siguin, en un tema de les barraques de pedra seca hi tenim tot un seguit de gent que treballen per conservar aquests tipus de construccions, vull destacar al grup que fins hi tot ha fet una web “Wikipedra” on comparteixen i elaboren un catàleg d’aquestes construccions tradicionals, a nivell d’Empordà també tenim un petit grup d’entusiastes que en fan la catalogació, seguiment i recuperació, s’anomenen “viapirena.
La foto que avui us presento es d’una barraca restaurada per la gent de “viapirena”. 

dilluns, 10 de març de 2014

Fins quan la contaminació lumínica (CL)?



Diuen que la crisi posarà una mica de racionalitat a tot aquest malbaratament d’energia, ja fora bo que així sigui però, seria encara millor que ho fes la racionalitat, el voler recuperar els cels estelats de mitjans de segle XX. Fer-ho és possible però, per això cal pressionar. Per Girona hi ha alguns grups dedicats a l’astronomia que han fet la seva aportació, hi hagut ajuntaments que han aprovat normatives per l’ús racional de l’enllumenat públic per mirar d’evitar la CL (crec recordar que a Figueres hi va haver alguna iniciativa). Avui dia a la xarxa hi ha plataformes (Avaaz) que poden potenciar peticions d’aquesta mena que d’entrada semblen impossibles però, si tenen el suficient ressò es pot produir el miracle. Algú s’anima?
Aquí us deixo aquests cels apocalíptics de l’Empordà nocturn, en la primera que sembla que hi hagi un incendi a l'Albera, és de la CL del Rosselló, la segona la CL és de Figueres.

divendres, 7 de març de 2014

Canvi de plans



Qui més qui menys s’organitza el dia el millor que pot però, quan estàs “pillat” per la cacera de la llum, has de tenir la capacitat per poder canviar en un instant aquesta planificació. Si ho fas, pots arribar a acaronar la felicitat.
El dia que vaig capturar aquestes imatges, sortia de casa i me’n vaig adonar que hi havia una probabilitat alta de que es produïssin llums excepcionals, aleshores vaig anar ràpidament a buscar un bon lloc per situar-me, malauradament no tenia temps d’arribar on volia i vaig activar un pla B, tot i aquest “contratemps” a l’acabar l’espectacle, les endorfines fluïen lliurement pel corrent sanguini J

dimecres, 5 de març de 2014

Les barraques de pedra seca V


Veient com s’han construït les barraques podem pensar quines mans són les que ho han fet i a quin estrat social pertanyien,  per exemple, n’hi ha que es veuen ben acabades notan-se les mans del profesional picapedrer, aquestes barraques coincideixen que estan en els terrenys “menys” dolents, amb una mica de terra i una certa facilitat per treballar-la, d’altres en canvi, estan ubicades en ple roquisser, llocs on aflora la roca mare i que la terra tant sols s’hi acumula en pocs pams quadrats d’escadussers fondals, m’atreviria a dir que aquestes barraques estan fetes pel més humils entre els humils, possiblement pels jornalers que desprès d’haver treballat llargues i esgotadores jornades a la terra de l’amo, aprofitaven la darrera llum per anar a cultivar el seu tros.

dilluns, 3 de març de 2014

Esperant el fred

Porto setmanes esperant que glaci i no ho fa, cada vegada serà més difícil que passi, i tot per aquest refotut canvi climàtic. Quan això passa m’agrada anar a veure els rierols de l’Albera per fer alguna postal nocturna de l'aigua i el glaç. Es tracta d’escollir un racó de riu amb una mica de gràcia i intentar obtenir una imatge que resulti agradable a la vista. Aquí us deixo la millor de les quatre localitzacions d’un tram de no gaire més de cinquanta metres. No es gens fàcil moure’s per aquests indrets amb les botes d’aigua, l’equip de il·luminació, el de fotografiar i tot a les fosques, de totes maneres aniré fent intents a veure que en trec. Aquestes imatges em resulten amb un cert aire pictòric, espero que us agradi.