Cala Canyelles, Roses

Aquesta imatge es va fer la darrera setmana de gener ara fa un mes, un dia en que la plana de l’Empordà era escombrada per petits nuclis de tempesta de procedència atlàntica, el capvespre semblava més de primavera que de ple hivern. Aquest hivern el pas dels fronts atlàntics ens han regalat cels realment espectaculars.

Vaig anar a prendre la imatge en un tram de costa que estigues orientat cap a sud, tampoc disposava de molt temps per anar gaire lluny, tot i ser un lloc urbà no deixa de ser bonic...., això si, sempre que miris cap al mar. Per fer-la vaig utilitzar un filtre DN invers.

Les barraques de pedra seca IV

Per fer aquesta quarta entrega us he triat una de les barraques més espectaculars i boniques, es troba al terme municipal d’Avinyonet de Puigventós. Ubicada a la part final d’una paret seca que tanca un camp d’oliveres i que encara es conrea. Amb una amplada considerable la volta té una alçada de 3,2 metres, té clau de volta en falca. El cocó (forat) per guardar les eines té una fondària de 1,2 m. El dia de la primera foto hi vaig posar unes eines recolzades a la porta per donar-li "vidilla". El contrafort que hi ha a l’exterior per reforçar-la, l’abraça en tot el seu perímetre i arriba fins els muntants de la mateixa porta, la qual és enorme.  El que més em va sorprendre és l’arc quasi planer de la porta, el qual, s’aguanta per una falca central de dues peces, podríem dir allò que desafia a la física.

Us en deixo un parell de fotos fetes en dos dies diferents. La primera vaig il·luminar l’exterior amb llum freda per ajudar a ressaltar la llum que surt de l’interior.  Ja em direu quina és la que més us agrada.

Fotografiar o cuinar

La fotografia del paisatge té moltes similituds amb l’acte de cuinar, s’ha d’anar a buscar un bon producte al mercat  (un paisatge amb interès), també s’haurà de tenir en compte l’estat d’aquest producte (quines condicions ambiental són les  millors), millor cuinar amb producte de temporada (caldrà esperar les millors condiciones ambientals). Un cop davant dels fogons/paisatge, s’ha de començar a cuinar. La temperatura d’ebullició o el temps d’exposició és molt important d’ajustar-lo correctament. Els ingredients, com el diafragma, la sensibilitat o el balanç de blancs, també caldrà aplicar-los amb la mesura justa i, el més important, saber el que es vol i, quan ho visualitzes tan sols resta prémer el disparador i tastar-lo abans de servir-lo per si cal fer alguna correcció. Actualment amb la fotografia digital això és bufar i fer ampolles.  Fuig dels precuinats, aposta per la cuina tradicional i/o arrisca’t amb la cuina  creativa.

Us deixo dues imatges d’un mateix moment, un és un plat de l’àvia i l’altre pretén ser un xic original. 

Illa Petita

Aquest és un racó que m’agrada molt anar-hi, ara feia molt de temps que no ho havia fet, poder massa. Aquest dia vaig provar tres composicions diferents, finalment vaig triar l’horitzontal, em vaig seure i vaig anar estudiant l’onada com trencava i quina era la velocitat que congelava el moviment que més atractiu em semblava, un treball relaxant, molt més que haver de fer-ho amb grans onades que t’hi jugues el físic, encara que tinguin un aspecte agressiu, eren unes onades d’un parell de pams.

Un 2n desastre arrasa l’Empordà.

Aquests dies estic fent escapades cap a la garriga de l’Empordà per fotografiar les barraques de pedra seca. Aquest indret va ser arrasat pel foc del 2012 amb molt de ressò mediàtic. A dia d’avui ningú se'n recorda d'allò però, n’hi ha uns quants que hi estan fent l’agost. Són com un segon foc que torna a cremar sobre cremat. Ara hi han entrat les empreses que tallen els arbres (cremats i vius), per fer-ne virostes que són exportades cap a Itàlia per ser processades... les vendran com a "pellets" ecològics, aquesta tecnologia encara hem estat incapaços de desenvolupar-la. Per una altre costat, els cap de setmana, una munió de petits depredadors amb motoserres s’emporten cap a casa tota la llenya que poden per escalfar-se, cosa que ja em sembla bé, i més, en aquests temps que vivim. Això si, d'altres més espavilats hi van amb camions! aquests són els que deuen ajudar a escalfar les cases dels altres i és que són tan solidaris! 

El que més greu em sap es veure com tallen arbres que van sobreviure al foc però, que ara cauen abatuts per la motoserra, i encara emprenya més veure com els arbres tallats de vegades cauen sobre les barraques quedant-ne aquestes greument afectades. També es veu com la maquinària pesada trepitja i destrueix les parets seques per anar a treure els arbres tallats....La meva pregunta és: hi ha algú que vetlli per a què aquestes feines es facin de forma correcta? o és que això es considera una forma correcta de treballar?

La foto d’avui mostra una barraca que ha perdut les pedres d’una cantonada per l’impacte d’un pi abatut però viu, la prova són les fulles verdes de les branques que hi ha al terra. 
Us convido a que hi aneu a fer la passejada, està quedant tot molt net, massa "net" i, les barraques són molt fàcils de localitzar :-(

Cal jugar-se-la

Quan fotografies el mar, si es pretén captar una imatge que tingui un cert impacte visual cal jugar-se-la, i no parlo de la vida, si no de la integritat de la càmera i una possible remullada en ple hivern. El dia que vaig captar aquesta imatge volia captar aquesta força de l'onada i, la única forma de fer-ho era posant-me dins de l’aigua i esperar l'embranzida  sense caure. Aquell dia vaig acabar amb els pantalons ben molls i amb fred, però satisfet ;-).   

Evolució d’un capvespre

La tercera i quarta han estat processades amb Lightroom per recuperar les zones inicialment "cremades" de l'horitzó (-40 per la tercera i -30 per la quarta)

L’aplicació de les mesures agroambientals en els arrossars obliga als pagesos a mantenir els camps enaiguats a l’hivern i això, beneficia als ecosistemes humits de la zona i als que en treiem altres pròfits com som els caçadors ;-).  Uns hi van a caçar ànecs i becadells i, els altres hi cacem postes de sol.

Les fotos s’han fet des del mateix punt amb lleus variacions en la direcció de la càmera. He utilitzat un filtre DN invers. 
Quan em concentro amb aquest tipus de fotografia m’ho passo molt bé i m'agrada estar sol. Experimento amb els paràmetres de la càmera i, el moment més àlgid arriba quan la llum ha quasi desaparegut, és aleshores quan el paisatge es metaforitzarà gràcies al sensor que veu el que els meus ulls no poden. En aquest punt s’incrementa la concentració d’endorfines a la sang d'una forma bàrbara ;-), és per això que aquesta mena de fotografia enganxa, és pura droga dura.   

Les barraques de pedra seca II

La funció d’aquestes construccions tradicionals són les de donar aixopluc als pagesos durant les llargues jornades de treball i a la vegada un lloc per guardar-hi les eines. A l’Alt Empordà i en els municipis de Llers, Biure, Avinyonet de Puigventós, Figueres, Pont de Molins i Vilanant trobem l’anomenada “Garriga de l’Empordà”, ubicada al vell mig de la comarca, està constituïda per uns turons calcaris de sols extremadament pobres, és aquí on hi trobem la major densitat d’aquestes edificacions, se'n han comptabilitzat unes 500.

La barraca que us mostro avui està construïda al marge d’un camp i integrada en aquest límit, on el pagès hi acumulava totes les roques que extreia del bancal. L’única obertura d’aquestes barraques és la porta, la forma del seu acabat superior és extremadament variat. Aquesta és una variant del mig punt.

La foto és feta el mateix dia que l’anterior i aprofitant l’hora blava, aquestes dues barraques les separen tan sols unes desenes de metres.

Fotografia LLED

La fotografia LLED, tal i com li agrada denominar a l’Edu Martin, són imatges de LLarga Exposició Diuernes (exactament ho diu en castellà "LED"). Ell ho aplica a la fotografia del paisatge urbà amb molt bons resultats (com podeu veure si cliqueu sobre el seu nom). El tema és relativament simple, hem de privar l’entrada de la llum a base de filtres DN i així aconseguir la llarga exposició. 

Dissabte al matí vaig buscar un paisatge minimalista per intentar fer unes LED, l'espai va ser la gola del Fluvià i aquests són els resultats. Per fer-ho vaig emprar 3 filtres, 2 DN i 1 DN invers. Com podeu apreciar, l’excés de llum filtrada fa pujar els magenta i possiblement li faltaria passar pel PS i arreglar-ho. També us deixo la versió amb blanc i negre. Ah! les exposicións han estat d'un parell de minuts.

Una mina

Tenir un estany a tocar de casa és una mina i, si no que els hi diguin als de Banyoles, per sort jo també soc un afortunat, tot i que no visc a Banyoles, si que estic al costat dels Aiguamolls.  És per això que puc arribar a fer-me pesadet amb les imatges del reflex del cel a l’aigua i és que dona molt de joc, estar a l’Empordà i tenir un mirall natural com aquest.

Avui us presento aquestes imatges fetes en una sessió de diumenge a la tarda. Per fer-les he utilitzat un filtre de DN invers (que no és de la marca Lucroit :-) i tot allò que es diu, nivell de bombolla, disparador, trespeus,  etc. etc. F11, ISO100 i una velocitat d’obturació de 1s i 0.5s respectivament.

Les barraques de pedra seca.

Per les properes setmanes-mesos m’he marcat un petit objectiu, es tracta de fotografiar algunes barraques de pedra seca de l’Empordà. El que m’agradaria fer és presentar-vos algunes d’aquestes construccions de l’arquitectura tradicional i intentar explicar alguna cosa sobre la seva tipologia constructiva i la seva història. Ha de ser un humil homenatge a la gent que li va tocar viure del SXVIII a mitjans del XX i que ho van fer amb unes condicions molt dures, ells donen significat a la dita “els catalans de les pedres en treuen pans”.

Què millor que començar amb la foto d’una barraca que va pertànyer a un picapedrer. Està ubicada a Llers, dins de la barraca hi ha dues fornícules i un cocó per deixar les eines (armaris fets amb pedres treballades i polides). Com podeu veure a la imatge, té el marc de la porta ben treballat amb muntants ajustats i un rebaix al llindar interior, amb balda inclosa! tot fet amb pedra molt ben repicada. L’interior és circular amb un alçada de 2,65 m. i l’exterior és quadrat, amb dues llindes iguals sobremuntades i una filera de pedruscall en rastell al damunt. El company Jenar Fèlix que s’ha dedicat a catalogar-les (Les barraques de pedra seca de la Garriga de l'Empordà. 2012 de Brau edicions) , la té classificada com a “quadrangular amb arc de descàrrega en rastell”.

La imatge l’he fet il·luminant la part interior amb flaix + un filtre CTO i a fora hi he posat llum de lot càlida. Com que la nit no prometia un bon cel, l’he fet a l’hora blava per tenir una mica de color. Espero que us agradi.

Buscant-li el punt

Quan fotografies el moviment de les onades un dels paràmetres que més has de treballar és la velocitat de l'obturador. Òbviament aquesta dependrà molt de que vols aconseguir, quan cerques l’onada amb les traces dels seu moviment, utilitzo velocitats que van del 0,4s fins als 2s. Per exemple, una mar de fons marcada estarà més a prop dels 2s i, un mar animadet pel garbí possiblement que haurem d’utilitzar els 0,4s.

Us deixo una imatge d’una sèrie que he fet una tarda amb onades d’un parell de pams empeses per un garbí suau. Espero que us agradi. Ah! la velocitat és de mig segon, f13 i ISO200.