Portitxol.

Un dels racons més guapos de l’Escala que a l’estiu  és ple de contaminació lumínica i per tant de difícil fotografiar però,  a l’hivern es un lloc òptim per anar a veure la darrera sortida de sol de l’any, com aquesta que pertany al 31 de desembre del 2012 i que la lluna il·luminava l'arc.

És el que hi ha

Darrerament no puc planificar les sortides fotogràfiques segons les condicions meteorològiques, simplement aprofito per fer fotos els dies que puc sortir i això es nota molt en el resultat final.

Divendres unes fortes tempestes escombraven l’Empordà i això sempre pot possibilitar l’aparició de cels potents. Vaig tenir mala sort i allà on estava situat l’orientació no era la correcta en el moment que hi va haver alguna cosa interessant. Què hi farem!

Com que anava acompanyat d’en Ricard, un bon amic, vàrem compartir la vesprada i part de la nit per fer algunes pràctiques d’aquesta modalitat fotogràfica i així nar aprenent tots dos.

Llums increïbles

Hi ha dies que de forma sobtada apareixen davant teu unes llums que no semblen reals, quan això em passa em poso molt nerviós perquè, sé que duraran uns instants i, no hi ha temps per perdre. Aleshores, has de treure la càmera i mirar de captar aquella llum estiguis on estiguis.  Això és el que em va passar el dia que vaig fer aquestes imatges i que desprès no he ensenyat pel sol fet de semblar manipulades i és que són increïbles.

Lluna plena.

La lluna plena de juliol és un bon moment per poder-la gaudir i quin millor lloc que la mar d’Amunt?

Aquest imatge és del març de l’any passat a Colera, tot i que feia fred m'ho vaig passar bé. Aquell dia vaig badar i es va aixecar massa alta perquè quedes bé, seria millor que la lluna tinguès una mica d'aire per sobre :-(  S'ha d'estar per la feina i no baixar la guardia mai!

Prona II.

Dies enredera us vaig mostrar aquest refugi de la mar d’amunt (Cap de Creus), aquest divendres hi vaig tornar a fer nit, malauradament el cel es va tapar i va ser impossible aprofitar-lo per fer fotografia nocturna, si que vaig poder fer aquesta única vista del refugi, just en el moment del crepuscle i que em va servir per “escaquejar-me” de netejar el peix per sopar.

Paràmetres fotogràfics.: 39segons d’exposició, diafragma f 7,1, 200 ISO i l’objectiu d’11 mm.   

Montes Negros

La comarca de Monegros és un d’aquells llocs amb un encant especial i que no deixa de sorprendre’ns quan ens hi apropem per a conèixer-la.

Tinc la sort d’haver-hi d’anar cada any per fer unes classes en un curs de la Universitat d'estiu de Saragossa i, aprofitant l’avinentesa fotografio alguns dels monuments geològics que té i que en són força desconeguts. L’any passat tot i arribar de nit i haver-me de moure per un terreny desconegut per mi, vaig obtenir aquesta imatge que us presento i que és millorable en alguns aspectes. Malauradament aquest any no he pogut fer ni una sola foto, les tempestes ho han impedit, i mira que n’és de malparit aquest d’en Murphy que un dia que vaig al desert i ha de ploure!

Hauré de tornar-hi aquest hivern amb més de temps.

Si t’ha agradat pots compartir-ho prement alguna de les connexions (botons) a les xarxes socials que hi ha aquí sota. Difondre i compartir els valors d’aquest entorn és un dels objectius del blog. Gràcies!

Olè! amb la compacta

Us vull mostrar el resultat d’un treball de fotografia submarina fet amb una càmera compacta, es tracta d’una Coolpix de Nikon. Jutgeu vosaltres mateixos.

Ah! els personatges fotografiats són: La medusa Pelagia noctiluca, els llimacs (opistobranquis) marins són Flabellina affinis i Dondice banyulensis (endemisme) i, el peix un Capsigrany (Blennius gagattorugine).

Si t’ha agradat pots compartir-ho prement alguna de les connexions (botons) a les xarxes socials que hi ha aquí sota. Difondre i compartir els valors d’aquest entorn és un dels objectius del blog. Gràcies!

Cala Bona

Per mi és un dels tres millors llocs per passar la nit al Cap de Creus. Com bé diu el seu nom, és un bon refugi pels temporals de mar perquè queda molt ben arrecerada. Quan arriba el bon temps, junt amb alguns companys solem anar a fer nit per la costa del CdC, aprofitem per pescar, menjar, conversar, cabussar-nos, fotografiar, etc, en definitiva gaudir de la vida i d’aquest entorn + INFO. Aquest divendres vaig fer la VL, vaig fer proves d’anar incrementant la sensibilitat de la pobra Canon 550D, però no aguanta més enllà dels 1600 ISO, ja tinc ganes d’agafar una càmera de gama alta i treure-li el suc a aquest cels.  

Si t’ha agradat pots compartir-ho prement alguna de les connexions (botons) a les xarxes socials que hi ha aquí sota. Difondre i compartir els valors d’aquest entorn és un dels objectius del blog. Gràcies!

Inscultures del Cap de Creus

El Cap de Creus té el territori esquitxat de dolmens i lloses amb gravats. Es creu que són originaris del neolític i calcolític (bronze) i, no sé sap bé el significat d’aquests gravats. Avui us presento unes incultures de la zona de Planells (Vilajuïga).  Vull imaginar-me aquells homes i dones del neolític asseguts al voltant de la llosa i, molt a prop del dolmen on van enterrar els seus avantpassats, veient el cel estelat i representant els camins que uneixen les estrelles o, explicant als més joves l’origen dels seus familiar absents i, representant els arbres genealògics sobre aquestes lloses.

Imatge feta amb una sensibilitat de 1600 ISO, el diafragma a 2.8 i una òptica d’11 mm, la exposició ha durat 20 segons. La llosa s’ha il·luminat amb una lot càlida.

Si t’ha agradat pots compartir-ho prement alguna de les connexions (botons) a les xarxes socials que hi ha aquí sota. Difondre i compartir els valors d’aquest entorn és un dels objectius del blog. Gràcies!

Es Canó sec.

Aquest racó del Cap de Creus que avui us presento està molt amagat, poca gent hi arriba, simplement té un accés francament difícil per terra i també per mar. Tinc la sort que els companys de Cadaqués me l’han ensenyat i avui us el puc mostrar amb les llums d’un cap-vespre d’estiu.

Configuració de la càmera: 30 segons, f 18,0, 100 ISO i 17 mm.

Si t’ha agradat pots compartir-ho prement alguna de les connexions (botons) a les xarxes socials que hi ha aquí sota. Difondre i compartir els valors d’aquest entorn és un dels objectius del blog. Gràcies!

Punt final de la tramuntana

Dissabte al capvespre i després de deu dies de tramuntana aquesta es va acomiadar oferint-nos una posta de sol amb lenticulars que s’anaven degradant. Tot un espectacle. Com que no feia vent vaig atrevir-me d’anar a la mar d’Amunt però, en arribar aquest encara era el suficientment fort com per aixecar un polsim de gotes que impactaven sobre l’equip de fotografia, Aix! La solució va ser buscar una cala orientada a ponent (Cala Cativa) i esperar que les lenticulars s’anessin tenyint. Un cop feta la foto i a corre-cuita vaig canviar d’emplaçament, ara una mica més allunyat del trencant d’ona per evitar els esquitxos i allí vaig fer la foto apaïsada. Un cop a casa, te n’adones que no hi ha res com viure-ho i veure-ho en directe i que captar aquelles llums canviants és francament difícil.

Si t’ha agradat pots compartir-ho prement alguna de les connexions (botons) a les xarxes socials que hi ha aquí sota. Difondre i compartir els valors d’aquest entorn és un dels objectius del blog. Gràcies!