Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 26 d’abril de 2013

Escombrant el paisatge.








Avui us presento unes fotos fetes sense cap mena de retoc fotogràfic..., encara que no ho sembli. Pel seu aspecte pictòric sembla que surtin del “fotoxop” però, són fetes amb la càmera en configuració manual.
Per que una foto tingui un aspecte com aquest és molt senzill, cal configurar la càmera a una velocitat baixa i just en el moment de disparar heu de moure-la escombrant el paisatge, la  dificultat rau, en trobar i combinar bé, la velocitat d’obturació i el moviment de la càmera. Ah! i com sempre, s’ha de fer una composició equilibrada. Si som capaços de fer-ho podrem emular als artistes impressionistes, on la llum i el color està per sobre de la forma.
Espero que us agradin.

dimecres, 24 d’abril de 2013

El retaule



Quan fas fotografia nocturna el treball més important el fas de dia o al llit abans d’adormir-te. No pots sortir a  fotografiar perquè si o, perquè aquella nit et ve be i de gust, abans s’ha de saber que es vol fotografiar, així com tenir una idea feta de la composició, orientació, meteorologia, posició dels astres a l’hora de fer la foto, etc. Podríem dir que la foto la fas primer dins del teu cap i posteriorment has de trobar el dia amb les condicions idònies perquè et surti allò que t'havies imaginat. També us diré que de vegades vas a buscar una cosa i tornes a casa amb una de ben diferent i millor ;-) .

Avui us ensenyo una localització que molt poca gent coneix, aquest lloc està situat a mitja alçada d’un penya-segat del costat nord del Cap de Creus, un lloc inhòspit i de molt difícil accés, allunyat de tot arreu. El dia que el vaig trobar, em vaig alegrar molt, era com si hagués descobert  un tresor. Cercava llocs per poder practicar amb la il·luminació zenital, que no és fàcil, i vaig topar-me amb aquest retaule. No vaig trigar res en anar-hi i fer aquesta foto que a mi m’agrada molt, no és que sigui una meravella de la tècnica però és un lloc especial, també porta inherent tot un seguit d’emocions de la seva descoberta, de les dificultats d’accés i d’haver-hi anat una nit del mes de febrer amb la companyia del meu gos. Com podeu observar aquest “retaule” té molts detalls força suggerents i tots ells han estat esculpits pel vent, l’aigua i la sal. Una veritable joia geològica. Natura pura i bella que cal que li tregui més suc. 

Imatge feta amb 168 segons, un diafragma de 9.0, la sensibilitat de 100 ISO i la focal de 11 mm. La iluminació s'ha fet amb una lot de led en posició zenital. 

divendres, 19 d’abril de 2013

Esperant la bona nit.



Aviat arribarà el temps de sortir a fer bivac amb el caiac pel Cap de Creus. Ja tinc ganes de córrer de nits per fer companyia als follets i les fades que allí hi habiten ;-)..., els vull tornar a fotografiar. Aquests esperits petrificats de formes fantàstiques són esculpits pel vent i l’aigua i han estat i són una veritable font d’inspiració artística. La nit és el moment més idoni per veure-les i captar-les en plena acció.  Sé que hi sou i aviat us vindré a trobar.

dimecres, 17 d’abril de 2013

Tempus fugit II



Dins d’aquesta sèrie dedicada a les construccions en estat ruïnós de la comarca i, que representen l’herència d’un passat massa llunyà, avui us presento un mas que havia estat un dels més importants de la muntanya de Requesens, es tracta del mas de Mirapols. Actualment  està en un estat absolutament ruïnós i tan sols és visitat per les vaques que hi busquen el recer en els dies de mal temps  o s’utilitza com a referència pels excursionistes i caçadors.   
El mas es troba a la vora de la riera de Mirapols i la veritat que desconec qui va donar el nom a qui.  El que sí que us puc dir, és que si mai us perdeu per aquest indret, no deixeu de visitar la riera, és un lloc que el pas de l’aigua sobre els granits ha anat esculpint unes formes que fan les delícies de qualsevol fotògraf. A mi m’agrada anar-hi de la tardor fins la primavera, però la riera ja l'heu vist.

Avui us presento aquesta foto que era molt complicada de compondre, una ruïna és un caos i això vol dir molts elements desordenats. Per poder salvar la composició he jugat amb la força de les diagonals i, he intentat que aquests cairats estiguessin alineats amb elles.  El segon gran problema era la il·luminació que es va fer en solitari, el primer cop que hi vaig anar tenia l’ajuda d’un amic però, malauradament el cel estava tapat i va ser impossible fer una cosa decent, en aquesta ocasió vaig tenir sort però, estava sòl (mai ho tenim tot), per aquest motiu vaig optar per fer una foto de llarga exposició i així, tenir temps d'anar il·luminant els diferents espais i elements i també aconseguir aquestes traces d’estels que ressalten el forat del teulat. No va ser gens fàcil,  vaig haver-hi de posar tots els sentits i una mica més, el lloc és molt gran i cal moure’s per tot aquest espai absolutament a les fosques per aportar el punt exacte de llum. Vaig utilitzar una lot de xenó, i hem vaig situar en 7 punts diferents de l'escenari, al quart intent vaig tenir la sort d'obtenir aquest resultat sense posar-me un cairat per barret ;-)
Dades de la imatge.: 567 segons d'exposició, un diafragma de f 3,2, la sensibilitat a 200 ISO i la focal de 11 mm. Espero que us agradi.

dissabte, 13 d’abril de 2013

L’elimino ?



Dimecres a la nit vaig sortir a fer aquesta nocturna que avui us presento.  Les nits de futbol són nits molt tranquil·les i t’estalvies els nervis de veure el partit en directe. En aquella hora tan sols es mouen les feristeles, el silenci ho envaeix tot.
El cel estava descobert i sense lluna, un bon fons per aquest indret que em va “cor-robar” en el moment que el vaig descobrir.  El lloc té la dificultat d’una  línea elèctrica que li passa pràcticament per la vertical i que limita molt la composició, però té les seves possibilitats.
M’agraden les fotos en que les estrelles queden com a punts fixes, però hi ha moltes vegades que això és impossible, aquesta nit n'era un exemple. Vaig fer una il·luminació una mica complexa amb tres fonts de llum diferent, i això comporta temps d’execució que supera  l’aconsellable i té el resultat que veieu.  Una humitat molt elevada va ser la segona variable negativa, aquesta humitat m’obligava a passar un drap per davant de l’objectiu.
Donades totes les excuses per justificar els resultats obtinguts, passo a explicar com vaig fer la foto.  Pel que fa a la il·luminació, té llum zenital càlida pel monòlit granític, paret seca i barraca exterior, un cop feta aquesta il·luminació anava corrent dins de la barraca on hi havia deixat el flash amb 2 filtres CTO (1 + 0,5) i programat a 1/64 de potencia  amb el difusor posat, allí l’hi donava uns cops distribuïts per tot l’interior i amb rebot. Posteriorment sortia fins a un lateral i amb una lot càlida il·luminava el terra i també ho feia des de l’altre costat.  En total invertia un parell de minuts per il·luminar l’escena.  Ugrmmm! (llegiu com un so gutural d’emprenyat) ;-)
Les altres dades de la foto són.: 114 segons d’exposició, diafragma a 3,5, sensibilitat a 400 ISO i la focal de 12 mm.
Com podeu veure, aquests minuts de tardança eren suficients perquè l’objectiu quedés entelat..., vaig fer molts intents infructuosos i finalment vaig tornar cap a casa per veure el final del partit. Aquella no era una nit adequada!
 Sí que us he de dir que un cop descarregada la foto no em desagrada tant i, ara tinc el dubte si aquesta sensació és el resultat de la interferència del record de l’esforç fet  i que realment  la foto no transmet cap sensació agradable al veure-la.
M’ho podeu aclarir? 

dijous, 11 d’abril de 2013

Vigileu la llum.






Aquests dies és possible que apareguin llums excepcionals, són llums que tan sols es poden veure durant la primavera i la tardor, fins i tot hi ha anys que no apareixen i, quan ho fan, duren molt pocs minuts. Aleshores millor que t’agafin amb la càmera a punt i amb temps per fer una escapada per captar-les.
Avui us deixo un instant de llum excepcional recollit la primavera de l’any passat...., hores d’ara estic a l’aguait de que es pugui repetir alguna cosa semblant...  

dilluns, 8 d’abril de 2013

Sense cel.



Ja són molts els dies que tenim el cel cobert, cosa que limita la fotografia nocturna. Com que segueixen caient ruixats i els rierols estan amb plenitud de cabal, aprofito aquests dies per fer fotografia diurna de salts d’aigua i jugar amb les transparències de les gorgues. Us deixo una mostra d’algunes imatges captades a l’Arnera i l’Anyet, dos afluents de la Muga especialment bonics.
Aquestes imatges les obtinc utilitzant un filtre polaritzador, això permet treure els reflexes de l’aigua, saturar l’ esmorteït color de la “pre-primavera” i, a la vegada treu una mica de llum que em permet baixar la velocitat d’obturació per obtenir l’efecte de l’aigua en moviment. 

divendres, 5 d’abril de 2013

Pendents d’una piulada.


Hi ha una colla de gent que viuen pendents d’una piulada (twitter), són els surfers de la mar d’Amunt. A la que bufa una xic de llevant agafen la taula i cap al punt de trobada.
Fa unes setmanes que intento seguir-los per captar una imatge bona d’aquest esport. Dijous, sense esperar-m’ho els vaig trobar, jo anava a caçar la meva onada però, al veure’ls a la platja m’hi vaig quedar per fer aquesta sèrie que us presento. Un habitual del lloc, m’ha dit que volen mantenir l’espai en “secret” i així evitar la massificació.
El protagonista de la sèrie és un minúscul espigó que hi ha a la platja, totes les imatges s’han concentrat en aquest punt, he utilitzat un diafragma tancat, i una velocitat i ISO baixa. Davant de l’objectiu hi he posat un filtre degradat de densitat neutra per contrastar el cel. Al mantenir els paràmetres iguals s'aconsegueix una uniformitat genral.

dimecres, 3 d’abril de 2013

Imperfeccions.



Impressionat i inspirat en un treball anomenat Autopista al mard’en José Fernández , en que va crear una imatge a partir de 24 fotografies diferents,  és una passada. Avui us presento les diferents fases de la posta de sol del dimarts, just a l’hora del partit Barça-PSG ;-), en aquest cas són quatre fotos ben diferents d'una mateixa posta. 
Cada una de los fotos té les seves imperfeccions i coses a millorar. La fotografia és com la vida, una esforç constant per arribar a l’excel·lència en el treball, i això es nodreix per una bona motivació. Amb la que està caient i veient el podrisser que hi ha, el pitjor que ens pot passar és que perdem la motivació. N’hi ha que es refugien en paradisos fiscals...., d’altres ho fem en la fotografia, és una qüestió de supervivència. 
Entre la primera foto i la darrera va passar una hora i 20 minuts, no vaig moure el tres-peus, però si que vaig girar la càmera (entre l’oest i el nord). El temps d’exposició ha estat molt variable des d’un segon fins a minuts, la sensibilitat ha estat a totes de 100ISO menys la nocturna que vaig pujar a 400. Els diafragmes utilitzats han estat petits, per així poder obtenir unes bones profunditats de camp.

dilluns, 1 d’abril de 2013

Paddel surf a Llançà.


En aquestes imatges es busca un efecte pictòric i dinàmic.

A la fotografia, igual que en la vida, cal ser agosarat i provar coses noves. El fet de poder configurar els paràmetres de la càmera ens permet entrar dins de l’experimentació i cercar efectes visuals que siguin atractius, bé diguem que això de ser atractius dependrà de la persona que s’ho miri i com s’ho miri, fins i tot, hi ha dies que t’agraden i d’altres que et semblen un nyap.
Avui us ensenyaré algunes imatges en que he arriscat un pèl, aprofitant la mala mar he anat a veure com feien paddle surf a Llançà i aquest és el resultat.
Per fer-ho he configurat la càmera a una baixa velocitat i un diafragma ben petit, el fet de ser la tarda i estar núvol ha ajudat força, la resta ho han fet els esportistes i la magnífica llevantada que hi havia. Un cop a casa he saturat el color i he afegit  una mica de contrast a la imatge.
Es preguen crítiques constructives o no. (si cliques la imatge podràs veure la sèrie millor)

Aqui l'efecte que es busca és més aviat dinàmic.