Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 27 de febrer de 2013

Va de rocs!


Les pedres també tenen ànima.
Quan arriba la fred de l’hivern sempre m’agafen ganes de pujar cap a l’Albera, aquest és un paratge realment màgic, diuen que en els seus boscos hi viuen follets, al menys això és el que em va explicar l’amic Jaume Geli, ell els veu tot sovint i fins i tot pot parlar-hi. 
Aprofitant la pràctica de la fotografia nocturna he buscat aquests esperits i els he trobat en les pedres de formes suggerents.
Pels que no ho sabeu, l’Albera està farcida de monuments megalítics (dolmens i menhirs) que van ser erigits fa més de quatre mil anys com a monuments a la vida i la mort. Això no és gratuït,i si passeges per aquests paratges veuràs  el perquè va ser escollit com un lloc per al culte. Precisament ha estat en les pedres on he trobat alguns d’aquests esperits que us parlo. Jo els he vist! i si tu els vols veure, ves-hi de nits que és quan es fan més palesos o, conforma’t amb gaudir d’aquestes imatges que avui us presento.;  

Aquesta parella s’han promès amor etern,  viuen un al costat de l’altre amb harmonia. Ni el foc, ni l’aigua, ni el vent els ha destruït.

N’hi ha que no els mou ni un terratrèmol! sempre asseguts al costat de la taula, semblen esculpits per les mans d’en Fernando Botero!

D’altres la vida els ha portat al lloc més alt, tothom els va  a veure en peregrinació però, s’aguanten per una petita falca que quan els hi falti serà el seu final. (Roca oscil·lant  de Capmany).

N’hi ha que allà, al mig del bosc, viuen en grup, no els agrada la vida en parella i la soledat els hi fa pànic.

                                 Fins i tot l’home ha trobat en aquests rocs una bona companyia i protecció.

                   En aquest món “mineral” també hi ha sofriment, aquest estat d’ànim no és inherent als humans.

Per fer aquestes imatges s’ha configurat la càmera a f 5,6, una sensibilitat d'entre 100 i 200 ISO i els temps d’exposició han estat entre 1 i 3 minuts. Pel que fa a la il·luminació s’ha utilitzat una lot (llanterna) incandescent situada en posició zenital, exceptuant la de la caseta de camp en que ha estat lateral.

diumenge, 24 de febrer de 2013

Presentació

Riu Anyet el mes de febrer 2012
Visc en un poble de l’Empordà (Vilajuïga) que està just a la cruïlla de tres parcs naturals, el del Cap de Creus (PNCC), els Aiguamolls (PNAE) i l’Albera, per mi és un gran privilegi pel potencial fotogràfic que tinc a l’abast de la mà i, ho vull compartir amb tots vosaltres.
Fa anys vaig practicar la fotografia de natura, bàsicament a la zona del PNAE, de fet algunes de les meves fotos van servir per promocionar aquest parc natural en els primers anys i es van publicar en fulletons, postals, pòsters, revistes i llibres.
Al perdre l’equip fotogràfic analògic en un naufragi :-(, vaig migrar cap al mon del vídeo per poder treballar el moviment, els treballs més reeixits que he fet són sobre natura i concretament del PNAE, podria destacar-ne dos d'ells, “les quatre estacions”  un any al P.N.A.E. i que va ser premiat en el seu dia i, “Brou de vida” que tracta de la vida dins de l’aigua dels estanys i llacunes litorals i que actualment s'utilitza com eina pedagògica en els PN i museus de la zona.
Des de fa dos anys he tornat a agafar la càmera fotogràfica (digital) i aquesta vegada amb l’obsessió de fotografiar la nit i l’últim alè del crepuscle. Les fotos que us presentaré tenen el denominador comú de l'ús de la baixa velocitat d'obturació. Gràcies a internet vull compartir aquesta passió amb tots vosaltres i poder fer aquest viatge junts. Us convido a que m'acompanyeu!